Interacció

A. Sargent | Centre for Cultural Value
 

La pandèmia ha accentuat les vulnerabilitats ja existents en els sectors culturals i creatius, però, tot i les greus conseqüències que ha pogut causar, aquest període d’inflexió també ha propulsat un nou espai per a la democratització de les arts i la cultura a través de l’ús de les noves tecnologies. D’altra banda, molts professionals i creadors han aprofitat els períodes de confinament per millorar i ampliar les habilitats adquirides i han experimentat amb noves formes de treball abans de tornar a l’anhelada nova normalitat.

Posant el focus en aquests aprenentatges sorgits dels impediments causats per la crisi sanitària, l’informe “COVID-19 and the Global Cultural and Creative Sector – What have we learned so far?” es basa en els resultats provinents d’estudis de 22 organitzacions internacionals amb l’objectiu d’establir noves formes de pensar i actuar en els sectors cultural i creatiu, més enllà de corregir els errors detectats durant la crisi.
 
 

Imatge de la plataforma online del Teatre Lliure | lliureonline.com
 
 

L’informe obre amb una anàlisi sobre la complexa barreja d’impactes que ha sofert el sector – a escala social, laboral i financera – i resumeix com alguns subsectors, com ara les arts escèniques, els museus o les arts visuals, ha engegat mesures en l’àmbit digital durant la crisi per mantenir l’activitat i els lligams amb els públics.

L’autor reprodueix la mirada desenvolupada a l’informe “Cities, culture, creativity: leveraging culture and creativity for sustainable urban development and inclusive growth” (Banc Mundial, UNESCO), que identifica els elements facilitadors de beneficis socials, econòmics i d’espai urbà que ja vam presentar en aquesta entrada, com a base per avançar en la reconstrucció a curt i llarg termini els sectors cultural i creatiu.

El gruix de la publicació contempla els diferents enfocaments detectats i eines desenvolupades des de la diversitat de mires que ofereix el panorama internacional en relació amb la planificació estratègica, la gestió, la programació i els continguts, les relacions amb els públics i els mercats, així com les noves dinàmiques comunicatives sorgides arran de la pandèmia.

Sobre els reptes globals als quals haurà de fer front el sector, l’autor preveu que, primerament, en matèria de recerca caldrà desenvolupar aspectes com la despesa dels consumidors de cultura i la monetització de l’emergent cultura online (i les dificultats que es desprenen dels nous models de negoci) o la implicació dels públics després de les experiències viscudes durant els períodes de confinament.

D’altra banda, s’apunta al fet que caldrà reconèixer les capacitats de gestió i lideratge demostrades durant la pandèmia, retenir els aprenentatges i noves pràctiques (tant estratègiques com improvisades) que han resultat ser beneficioses per al sector.

A l’informe també es fa referència a una desena d’estudis que s’estan desenvolupant en l’actualitat amb perspectiva global sobre les lliçons apreses durant la pandèmia i que veuran la llum al llarg vinent.
 
 

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
 

A. Sargent. (2021). COVID-19 and the Global Cultural and Creative Sector – What have we learned so far? . Centre for Cultural Value. culturehive.co.uk

_____________________________________________________________________