indústries creatives i culturals

​L'Anuari de la Música 2020 anuncia la pitjor crisi de la història

La indústria musical ha previst una situació catastròfica després de la remuntada de l'exercici de 2019, que augurava una important recuperació postcrisi financera.
 

L'augment de la facturació del 2019 no resistirà els números negatius del 2020 que estimen unes pèrdues de vuitanta-vuit milions d'euros en la indústria catalana del directe.

L’enquesta sectorial de la indústria del directe, realitzada per ARC, calcula que s’hauran suspès un 80% de concerts (16.500) i s’haurà perdut un 94% d’espectadors (12,3 milions).

La davallada per la pandèmia augura una hecatombe en tots els àmbits amb un retrocés del 65% de facturació de les discogràfiques, el 95% de les sales i el 75% dels músics.

Anuari SGAE 2020 amb les dades del sector cultural a l’Estat espanyol

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

El proppassat mes d’octubre, es va presentar la vintena edició de l’’Anuari SGAE de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals’. Aquest anuari presenta informació perfectament analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música popular, cinema, música enregistrada, cinema, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, desplega un informe que analitza les principals dades del sector, tot destacant-ne els aspectes característics al llarg de l’any 2019 i aportant elements per a la comparació amb l’exercici 2018, i una tendència d’evolució des de l’any 2008.

Que sonin les ciutats

Un manual per dur la música al cor de la recuperació de les ciutats | Sound Diplomacy

Animar les ciutats a aprofitar millor les seves economies musicals per crear comunitats de música més inclusives i pròsperes des de la recuperació, és un dels objectius de Sound Diplomacy. Això, al seu parer, requereix una política intencional que inclogui músics i representants de la música en debats entorn a la recuperació i la resiliència. És per això, que Sound Diplomacy ha creat una nova guia integral i un nou pla de recuperació: el Music Cities Resilience Handbook.
 

Les muses de la música

La imatge d’unes poques cantants pop que omplen graelles musicals i sumen visualitzacions a YouTube ens poden arribar a crear un miratge i fer-nos creure que hi ha plena paritat al món de la música. Res més lluny de la realitat, si més no a casa nostra.

L'Anuari de la Música 2019, que han presentat recentment Enderrock i ARC, posa el focus en les dones en la industria de la música i constata que la presència femenina en la indústria musical catalana és només del 33%. Així que hi trobem una tercera part de dones tant a les escoles, com als festivals i la indústria musical en general. 

De lluny ve una música celestial

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.

Music City, musicalitzar les ciutats

Frances Moore i Graham Henderson | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica i Music Canada

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI, per considerar aquestes, com a ciutats musicals:

La culture et ses intermédiaires. Dans les arts, le numérique et les industries créatives

Laurent Jeanpierre, Olivier Roueff | Éditions des Archives Contemporaines

Aquesta obra recull una vintena de contribucions, de diversos autors de França, Regne Unit i els Estats Units, que cobreixen sectors que van des de la música fins les arts visuals, passant pel cinema, el còmic, les plataformes de distribució de continguts, la moda i altres indústries culturals, que pretenen redefinir el paper que han de tenir els intermediaris, entre els creadors i els consumidors culturals, i a la seva legitimació en el nou paradigma digital.

Anuari SGAE 2016 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2015 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior.

Malgrat la tímida recuperació que semblen experimentar per segon any consecutiu alguns dels indicadors, l’any 2015 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Anuari SGAE 2015 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals: canvi de tendència?

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies (vídeo jocs). Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2014 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior. Tot i la lleugera recuperació que semblen experimentar alguns dels indicadors, l’any 2014 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).
 

Impacte del turisme musical en l’economia del Regne Unit

UK Music

Informe que revela la gran contribució del turisme musical en l’economia d’aquest país que compta amb una important tradició musical. Segons l’estudi, entre 2011 i 2014 els beneficis econòmics  que va aportar el turisme musical van augmentar un 34%. Així, l’any 2014, els 9,5 milions de turistes que van visitar el Regne Unit per assistir a concerts i festivals van generar £3,1 bilions de despesa directa i indirecta. Aquest mateix any 2014, 38.238 llocs de treball depenien directament de la indústria turística musical, un 57% més que l’any 2012 quan  només en depenien 24.521 llocs de feina.