Interacció

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants".

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes. 

Han transcorregut aproximadament 30 anys des del sorgiment dels primers processos de configuració de política cultural local, i l’autor d’aquest llibre considera que ja és hora de fer balanç (Rius-Ulldemolins i Rubio Arostegui, 2016) i reflexionar sobre la seva implementació, desenvolupament i resultats. Per a fer-ho, selecciona dues ciutats, València i Barcelona, que han seguit models i estratègies diferents malgrat que, a la vegada, presenten alguns paral·lelismes, com per exemple el del fenomen dels  'elefants blancs culturals' (Rius-Ulldemolins, 2015)    .

A banda d’analitzar amb profunditat els processos de desenvolupament i polítiques culturals locals – apartats del llibre en els quals també es serveix de l’exemple d’altres ciutats europees i d’arreu del món, i on introdueix la perspectiva d’altres estudiosos i conceptes com els de clusterització, instrumentalització de la cultura, descentralització cultural i ciutats marca, l’autor compara les ciutats de València i Barcelona a través de casos concrets.

El Gran Teatre del Liceu i el Fòrum de les Cultures del Món, a Barcelona, i el Palau de les Arts i el Port Esportiu, a València, són els casos paradigmàtics, i diversos, als quals Rius-Ulldemolins para més atenció a l’hora de desenvolupar la comparativa entre ambdues ciutats. Tanmateix, no oblida fer menció al Jardí del Túria i a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) valencians i al districte 22@ i el barri del Raval barcelonins, entre molts d’altres.
 

Fòrum de Barcelona

Palau de les Arts Reina Sofía de València

D’entre moltes de les reflexions que fa, amb una perspectiva sempre oberta que incorpora la visió d’altres experts (com Bianchini, Urfalino, o Trullén), destaquem aquesta del cas de la ciutat de Barcelona:
 

Barcelona ha generat un model de desenvolupament urbà en gran mesura basat en la cultura, esforçant-se de forma creixent en la seva projecció internacional. En aquest sentit podem afirmar que Barcelona ha passat a ser una marca (Balibrea, 2017). Una marca que s’ha centrat en destacar la seva qualitat de ciutat mediterrània, la figura de Gaudí i el seu caràcter «creatiu», descartant en aquest procés la seva memòria de ciutat industrial en l’àmbit econòmic y rebel políticament".

Pel que fa a la ciutat de València, i en relació al seu model de desenvolupament urbà a través de les polítiques culturals, considera que:
 

es va apostar per una política cultural que pretenia fer de València un referent cultural del Mediterrani (mediterraneïtat), a través dels esdeveniments i projectes de mitjà abast, però caracteritzats per una voluntat de modernitat i potenciació de l’alta cultural i l’art contemporani".

En definitiva, Rius-Ulldemolins no tan sols presenta i analitza profundament els casos d’aquestes dues ciutats, sinó que aborda el fenomen del desenvolupament cultural i urbà des d’un punt de vista més ampli. Aquest és un llibre útil, per tant, per conèixer a grans trets exemples d’arreu del món, així com de la literatura publicada fins a dia d’avui sobre aquesta temàtica.

Podeu consultar el llibre al Centre d’Informació i Documentació.
 

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris