Iniciatives d’emprenedoria social i transformadora en l’economia de l’experiència

Britta Timm Knudsen, Dorthe Refslund Christensen, Per Blenker (eds.) | Routledge

Llibre interessant que analitza l’impacte de l’emprenedoria des d’un punt de vista més social i cultural que econòmic. Els autors, acadèmics europeus coordinats per un grup d’investigadors de la universitat danesa d’Aarhus, entenen l’emprenedoria com un fenomen que va més enllà del profit econòmic i que s’estén cap a la recerca del potencial individual i l’apoderament ciutadà. L’objectiu del llibre és investigar estratègies i pràctiques transformadores que generin oportunitats i valor social. S’hi explora un ampli ventall d’iniciatives ciutadanes individuals, col·lectives i cooperatives que sota el paraigües de l’emprenedoria, la participació, la innovació i l’activisme, busquen que els ciutadans assoleixin tot el seu potencial. Les anàlisis es realitzen més des del punt de vista de ciutadans apoderats que des de la perspectiva de productors i consumidors.

«Enterprising initiatives in the experience economy: transforming social worlds» s’estructura en quatre grans apartats. El primer, “Empowered and empowering citizens”, mostra diverses iniciatives d’acció social conjunta urbana als Països Baixos. S’hi estudien estratègies i formes d’organització emprades pels ciutadans per unir-se, col·laborar i treballar de manera conjunta, així com les possibles conseqüències d’aquestes iniciatives a escala governamental. S’hi explica també el concepte de disseny urbà DIY com a conjunt de tàctiques i pràctiques d’activistes, artistes i grups vulnerables de ciutadans que co-creen valor en entorns urbans, i com aquestes iniciatives poden incorporar-se a les estratègies de planificació urbana. El segon apartat, “Remaking enterprises”, identifica algunes aproximacions i moviments de creació de ‘nous entorns’ o de transformació de productes culturals originals per adaptar-los als gustos i a les necessitats locals. S’hi fa referència al “Makers’ Movement” dels Estats Units o la cultura “Shanzhai” de la Xina. Trobem també l’article “Parasites, camels, rents and fireworks: exploring self-organization in digital cultural production”, on Jaron Rowan, membre d’Interacció, estudia l’escena musical de la regió brasilera de Para com a exemple d’ecosistema emprenedor i autogestionat de producció cultural digital a les xarxes amb impacte en la producció, increment i distribució de riquesa social a tota la regió.

El tercer apartat, “Producing entrepreneurs”, se centra en el paper de l’emprenedor com a individu capaç de fer front de manera creativa i flexible a situacions complexes. I com, des de l’educació, es pot fomentar aquesta creativitat a partir de l’establiment de connexions, ponts i activitats entre estudiants, artistes, professionals i representants de diverses disciplines acadèmiques. S’hi fa referència, per exemple, a la importància de fomentar els moments “A-ha” com a esdeveniments interns de forta dimensió emocional desencadenats per incidents externs. L’últim apartat, “Framing experiences”, analitza el compromís dels consumidors com una part necessària dels negocis contemporanis i com un procés participació i de col·laboració entre diversos actors. S’hi inclou, per exemple, un estudi crític sobre l’estratègia de responsabilitat social corporativa d’Ikea on s’argumenta que, en aquest cas, el compromís amb les clients no s’articula com una preocupació social sinó com una nova pràctica de consum. Podeu trobar també una anàlisi dels valors de la comunitat de fans del famós festival de música de Roskilde, així com altres iniciatives de disseny i habilitació de futurs possibles negociats i assajats com a processos col·laboratius entre diversos actors.


Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació


Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris