empreses

Entrevista a Elisabet Parés, gestora cultural i editora.
 

Amb motiu del curs ‘Creació, seguiment i avaluació de projectes culturals’ hem entrevistat Elisabet Parés, una gestora cultural de gran personalitat que ha sabut dotar el nostre àmbit de noves energies i visions renovadores.
 

CERC: Pertanys a una nova generació de gestors culturals. Què creus que estàs aportant en aquest camp?
 

​La agilidad es un marco de trabajo que ofrece respuestas a la incertidumbre y a los cambios en un proyecto. ¿Incertidumbre? ¿Cambios? ¿Qué organización cultural no trabaja en un entorno incierto y con cambios? La segunda ola de la pandemia de Covid-19 ha añadido incertidumbre, en algunos casos crítica, a un contexto cultural naturalmente cambiante y complejo. El propósito de este post es plantear una exploración de la agilidad como marco de trabajo útil y conveniente en los sectores culturales. Es decir, sugerir por qué la incorporación de prácticas ágiles puede ser una buena idea. Va dirigido a profesionales de la cultura neófitos o principiantes en el campo de la agilidad en gestión de proyectos.

Comissió Europea

Prémer el “play” mentre anem a comprar un llibre. Reservar unes entrades per un espectacle, fer cua per visitar un museu o bé regalar una il·lustració per emmarcar. Tots aquests petits gestos quotidians activen el sector cultural i creatiu. Però abans d'arribar a aquest punt final de la cadena, el sector necessita finançar-se per poder engegar la maquinària cultural i creativa amb tots els seus engranatges.

Kulturaren Euskal Behatokia | Eusko Jaurlaritza

D’on no n’hi ha no en pot rajar. Sense un pressupost no hi ha producció i sense el finançament no arribarem a tenir un pressupost. Així que d’entrada el que és necessari per a qualsevol producció cultural, és una font de diners que ens permeti dur a terme la creació i producció d’obres culturals, com a mínim per poder donar el tret de sortida a la roda de producció i impulsar-la.

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.

L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

L’ICEC acaba de presentar el pla estratègic de suport a l’audiovisual català per a 2017-2020, elaborat de forma participada pel conjunt del sector, que preveu un nou sistema d’avaluació de projectes, la creació d’un sistema d’indicadors o una renovació de línies d’ajut segons la singularitat de l’objecte que se subvenciona.