observatoris

Antoni Laporte, Joaquina Bobes i Xavier Ulled | Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

Distingir entre visitants i usos, entre visites escolars, familiars i altres, entre visites de pagament, gratuïtes o amb descompte... Tothom qui treballi en la gestió d’un museu, col·lecció, monument o centre d’interpretació sap que aquestes són tan sols algunes de les dades que cal recollir per conèixer la quantitat i tipologia de públics que rep diàriament el seu equipament.
 

Un any més, l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya recull i compara una gran quantitat de dades amb l’objectiu de “donar servei als museus i centres patrimonials, així com a les administracions i titulars, en la planificació, programació i avaluació de la seva relació amb els públics”. El Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018 és el quart i últim informe que han publicat, seguint el mateix model de recompte elaborat el 2015 i utilitzat en els tres primers informes (els de 2015, 2016 i 2017)

Heu gaudit mai del concert d’una banda anglesa, d’un llibre d’una autora argentina o de la peça d’una companyia basca? La globalització de la cultura és evident i fa inecessari limitar certs projectes i accions culturals en un entorn social i polític concret. Les idees, els projectes i les propostes, corren més que mai a través de la xarxa i fa encara més enèrgica la necessitat de promoure que la creació arribi arreu o tan lluny com sigui possible, per tal de generar diàlegs i aprenentatges entre cultures. Abans d’arribar més lluny, trencant tot tipus de barreres, caldrà engegar estratègies d’internacionalització.

Centro de Memória, Documentação e Referência Itaú Cultural

L’edició 23 de la Revista de l’Observatori Itaú Cultural es centra en donar protagonisme a les dades i indicadors culturals. Reafirma la seva importància per al desenvolupament de l’economia de la cultura alhora que subratlla els límits amb els que es pot trobar mesurar la vida social.

Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

El 2015, prop de 20,5 milions de persones van visitar els equipaments patrimonials de Catalunya, xifra que s’eleva gairebé als 22 milions si es compten els usuaris dels serveis complementaris que ofereixen els museus, les col·leccions i els monuments catalans.[1] Els equipaments dedicats a l’art, els quals representen el 30% del total, van atreure el 64% dels visitants i van aconseguir el 86% del total de seguidors a les xarxes socials, mentre que els equipaments dedicats a la ciència i la tècnica són els que van tenir més visitants escolars (una mitjana de 15.573) i a més van presentar la taxa d’usos per visitant més elevada (2,37).

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.

Article d’Eduard Miralles publicat a Cyberkaris 162 el novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

El debat entorn de la necessitat, i fins i tot sobre la pertinença, de dispositius que apleguin informació i la transformin en coneixement aflora de manera més o menys periòdica en l'àmbit de les polítiques públiques per a la cultura. Una qüestió que, sovint, es formula des d'una perspectiva més o menys acadèmica, tot i que des d'altres punts de vista forma part d'allò que podríem denominar la trilogia bàsica per a una nova governança en cultura, és a dir: els consells (instàncies per a la participació i la representació), les agències (plataformes per a la implementació executiva) i els observatoris (llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació).

Jordi Baltà, Eva Garcia | Observatori de les Arts Escèniques Aplicades (OAEA)

L’any 2014 l’Institut del Teatre va impulsar la creació d’un Observatori de les Arts Escèniques Aplicades amb especial atenció als àmbits de la comunitat, l’educació i la salut. En aquest context, ha encarregat l’elaboració d’aquest informe de diagnòstic sobre la situació de les arts escèniques aplicades a Catalunya amb la voluntat d’ajudar a orientar les activitats futures de l’Observatori.