Article d’Eduard Miralles publicat a Cyberkaris 162 el novembre del 2016.
Fes clic aquí per veure l’article original
El debat entorn de la necessitat, i fins i tot sobre la pertinença, de dispositius que apleguin informació i la transformin en coneixement aflora de manera més o menys periòdica en l'àmbit de les polítiques públiques per a la cultura. Una qüestió que, sovint, es formula des d'una perspectiva més o menys acadèmica, tot i que des d'altres punts de vista forma part d'allò que podríem denominar la trilogia bàsica per a una nova governança en cultura, és a dir: els consells (instàncies per a la participació i la representació), les agències (plataformes per a la implementació executiva) i els observatoris (llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació).
Observatorios culturales en las universidades públicas del siglo XXI. Una aproximación desde las ideas y la biografía
Comparto con toda la comunidad de Interacció mis reflexiones personales y profesionales sobre los Observatorios Culturales de las universidades públicas.
La reflexión, surgida en un encuentro del Observatori Cultural de la Universitat de València, toma cuerpo ahora en la Revista Kult-ur de la Universitat Jaume I.