«La utilitat de l’inútil. Manifest» de Nuccio Ordine

Aquest manifest s’afegeix a una sèrie d’assajos publicats recentment que reivindiquen la importància dels estudis d’humanitats. Aquest pensador i filòsof italià presenta diferents visions sobre la utilitat i la inutilitat a partir de reflexions literàries, científiques i filosòfiques. L’obra aporta idees sobre la curiositat com a motor del coneixement,  sobre per què alguns sabers es consideren útils i altre inútils o sobre la mercantilització de la universitat.

«La utilitat de l’inútil» es divideix en tres parts, la primera es dedica a la útil inutilitat de la literatura; la segona, al desastre que, segons l’autor, ha generat l’utilitarisme en l’àmbit de l’ensenyament, la recerca i la cultura; a la tercera, reflexiona sobre la condició de la dignitat humana, la veritat i l’amor. El llibre també inclou la traducció de l’assaig breu del pedagog nord-americà Abraham Flexner, ‘La utilitat dels coneixements inútils’ (1939).

Ordine, que considera que l’utilitarisme de la societat contemporània no només amenaça les lletres, sinó també les ciències, reflexiona al voltant d’alguns aspectes que, segons ell, caracteritzen a la societat capitalista actual, com per exemple:

  • La societat de consum actual valora més les possessions materials que el fet de ser una persona instruïda.

  • L’educació interessa pels recursos que pot generar.

  • Es dóna una gran importància als diners i es posa preu a les persones i a les coses per la seva productivitat o pel valor que generen.

  • Només es consideren útils aquelles disciplines que generen una rendibilitat econòmica.

  • El progrés es relaciona exclusivament amb un creixement productiu, industrial i del consum.

  • La professió és el que marca la vàlua social de les persones.

  • Des dels àmbits empresarials i polítics les persones es contemplen com a recursos, mercaderies o instruments.

  • La formació es deixa de veure com un alliberament per a les persones i les converteix en instruments més precisos i útils al sistema.

  • En aquest marc no hi ha massa lloc per a les activitats altruistes o sense finalitat utilitarista.

  • Tot s’ha de justificar amb dades i fets que proporcionen explicacions ràpides i concises però que poden amagar realitats complexes o que cal matissar.

  • Es valora molt la immediatesa i la presa, i la recerca ha d’aportar explicacions i beneficis ràpids.

També teniu a la vostra disposició l’edició en castellà,  «La utilidad de lo inútil. Manifiesto»

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris