Interacció

Shannon Litzenberger ׀ Metcalf Foundation

Aquest informe explora les competències clau que ha de desenvolupar qualsevol artista, patrocinador o empresa cultural a l’hora d’activar projectes artístics que aportin continguts innovadors, que connectin millor amb els públics i desenvolupin estratègies de mobilització de recursos més eficaces. L’informe també reflexiona sobre la relació entre el finançament de les arts i la pràctica artística al Canadà i planteja quins models de treball són més propicis per a la creació, la producció i la distribució artística; quines aliances poden treure millor partit dels recursos del sector, o com els artistes i les organitzacions poden crear més valor per a les comunitats i els públics.

L’informe ha estat elaborat per Shannon Litzenberger – ballarina de dansa contemporània, coreògrafa, escriptora, directora, gestora i consultora cultural ubicada a Toronto – per a la Metcalf Foundation, una fundació canadenca que treballa per a la construcció d’una societat justa, saludable i creativa i proporciona suport a líders dinàmics amb capacitat de reforçar comunitats, d’aplicar enfocaments innovadors als problemes existents i fomentar el diàleg i l’aprenentatge, segons diu la seva proclama fundacional.

L’autora assenyala tres competències bàsiques que qualsevol professional de la cultura ha de desenvolupar:

1. Habilitat per crear i innovar. S’ha de crear contingut artístic d’alta qualitat així com explorar processos creatius, innovar, prendre riscos creatius, desenvolupar capacitats, adquirir coneixements i desenvolupar una veu artística única.
2. Habilitat per relacionar i connectar. S’ha de connectar d’una manera més directa amb els públics, comunitats, audiències, patrocinadors, aficionats i agents interessats que comparteixin interessos mutus.​ 
3. Habilitat per desenvolupar empreses i projectes artístics efectius. S’han de desenvolupar estratègies de dotació de recursos apropiats, models estructurals i formes de treball que donin suport efectiu a les activitats artístiques.

L’autora aborda cadascuna d’aquestes competències i explora les millors maneres de desenvolupar-les.

Litzenberger recomana:

• Avaluar els marcs de finançament de les disciplines artístiques i instaurar processos d’avaluació basats en models empresarials;
• Repensar el posicionament del valor públic com a principi central en els processos de decisió d’inversió pública, i obtenir un millor equilibri entre el valor públic i els objectius de desenvolupament del sector artístic; 
• Establir una nova mentalitat de treball basada en l’excel·lència i la innovació artística, encoratjar el sector artístic a reforçar les relacions entre artistes, públics i comunitats, i repensar les relacions entre art i públics a través del de l’experimentació, l’adaptació i el canvi;
• Desenvolupar pràctiques i programes de finançament públic menys rígids i més inclusius capaços de donar suport a noves estructures, models i maneres de pensar. Així mateix, cal establir principis de treball que encoratgin la col·laboració, la flexibilitat, l’adaptació i l’eliminació d’estructures de poder jeràrquiques;
• Esborrar les línies que separen els artistes i les institucions, que polaritzen la tradició i la contemporaneïtat, que enfronta disciplines i aïlla a generacions i grups culturals.

PDF   Choreographing our Future. Strategies for supporting next generation arts practice 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris