Interacció

Santi Martínez Illa i Joaquim Rius Ulldemolins "La política cultural de la Diputación de Barcelona. La influencia del contexto político institucional y de la articulación entre administraciones en el desarrollo de un modelo singular de cooperación cultural." RIPS. Revista de investigaciones políticas y sociológicas Vol. 11, n. 1 (2012) p. 9-37

Com es pot entendre que una administració pública que a principis de la Transició a la democràcia semblés abocada a la seva desaparició s’acabés convertint en un actor central de la política cultural a Catalunya? Sens dubte, la seva potent aposta per la cultura i la seva orientació cap a la prestació de serveis als municipis a partir de xarxes d'equipaments culturals aportarien les claus de l'èxit. Tanmateix, aquest article planteja que la política cultural de la Diputació de Barcelona (DIBA) s'ha d'entendre sobretot a partir de la influència del marc polític institucional i el repartiment del poder polític que va caracteritzar Catalunya durant trenta anys i, a la conflictiva articulació de les administracions públiques en relació a la cultura. Un àmbit que com es planteja ha de ser analitzat com un sistema de relacions en el qual els actors institucionals cooperen o competeixen per marcar els objectius i les pautes de relació en un sector de l'acció pública que progressivament s'ha convertit en més complex. És en aquest marc d'anàlisi que podem comprendre l'aposta estratègica de la DIBA i les causes que s’hagi considerat model i exemple de política cultural.  Malgrat això, fins ara no s’havia publicat cap treball acadèmic d’aquestes característiques sobre la trajectòria de la DIBA en aquesta llarga etapa. Una mancança que aquest article òbviament no resoldrà, però confiem que pugui obrir via per a aportacions futures.

 Descarregar en format PDF

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris