Apunts

La reconstrucció d’Europa. L’economia de la cultura i la creativitat abans i després de la COVID-19


European Grouping of Societies of Authors and Composers (GESAC) | EY Consulting

L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

El CoNCA crea un qüestionari per valorar l’impacte de la covid-19 en el sector cultural català


Els resultats d’aquest qüestionari es publicaran a l’Informe Anual de la Cultura i de les Arts 2020 que el CoNCA té previst presentar el proper mes de juny.
 

No hi ha cap dubte que l’any 2020 quedarà marcat per la crisi de la covid-19 i les repercussions socials i econòmiques que està generant. El sector de la cultura és un dels més castigats per aquesta pandèmia. La lluita contra el virus ha comportat limitacions de moviments dels ciutadans, tancament d’activitats o restriccions d’aforaments, que han afectat molt directament el sector cultural, que per norma general està acostumat a treballar amb recursos molt limitats. D’altra banda, el confinament ha accelerat la generalització de noves formes d’accés a la cultura basades en les noves tecnologies. A hores d’ara és difícil preveure cap a on ens portaran les transformacions que s’estan implementant, però des del CoNCA estan convençuts que l’impacte d’aquesta crisi va més enllà de les pèrdues econòmiques que patim.
 

Mesurar el valor i l’impacte social de la cultura

La xarxa de treball Eurocities Culture Forum Working Group recull en aquesta publicació les presentacions i experiències intercanviades durant la segona trobada del grup. L’encontre havia de tenir lloc a la ciutat sueca de Göteborg entre el 18 i el 20 març de 2020, però la pandèmia de la covid-19 va comportar el seu aplaçament i l’adopció del format web mesos després, entre el maig i el juny.

La trobada virtual es va organitzar en dues sessions en les quals hi van participar representants de vora 70 ciutats. La primera sessió es va centrar en les perspectives teòriques sobre la mesura del valor i l’impacte social de la cultura, mentre que la segona es va dedicar als mètodes i experiències pràctiques. Així doncs, el compendi «How to measure the value and social impact of culture? A digest of inspiring examples and new approaches» proporciona una visió general dels aspectes debatuts.

Un any de canvis i un final imprevist. Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2019


El 2019 perfilava una tendència a l’alça en la facturació dels sectors editorial, discogràfic i dels videojocs, i una caiguda acusada de la quota de pantalla del cinema català el 2019. La despesa pública en cultura puja a 140 euros per habitant, però es queda encara lluny de la reclamació del sector. Amb l'arribada la pandèmia, 5.888 empreses culturals i 52.997 empleats es van acollir a la situació d’ERTO en el primer semestre de 2020.
 

Anuari SGAE 2020 amb les dades del sector cultural a l’Estat espanyol

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

El proppassat mes d’octubre, es va presentar la vintena edició de l’’Anuari SGAE de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals’. Aquest anuari presenta informació perfectament analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música popular, cinema, música enregistrada, cinema, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, desplega un informe que analitza les principals dades del sector, tot destacant-ne els aspectes característics al llarg de l’any 2019 i aportant elements per a la comparació amb l’exercici 2018, i una tendència d’evolució des de l’any 2008.

La cultura que volem

Measuring the social dimension of culture (MESOC)

El projecte MESOC, liderat per Econcult i amb la participació de la Universitat de Barcelona entre d'altres partners, és una acció d’investigació i innovació que pretén construir un model estructural de la dimensió social de la cultura. En la línia de la 'Nova Agenda Europea per a la Cultura' relaciona el valor social i els efectes de la cultura en la salut i el benestar, la participació i implicació ciutadana, la identitat urbana i la cohesió.

El suport a la cultura en l'era digital

L'era digital ha transformat la cadena de valor cultural, segons l’informe "El apoyo a la cultura en la era digital".

Ho hem pogut comprovar diàriament. La resposta a la crisi actual ha creat i aprofitat un munt de noves oportunitats digitals. S’han obert molts camins que si bé eren existents, de vegades eren poc explorats.

Aquest informe demostra que les oportunitats de l'era digital també comporten reptes: des de la superació de les desigualtats d'accés a la infraestructura digital o les barreres de la propietat intel·lectual, a les mancances que hi ha també pel que fa a la diversitat d’expressions culturals o el coneixement del mateix públic digital. L’informe us pot ser útil per entendre els efectes de l'era digital en el sector i desenvolupar estratègies i polítiques i ben mesurades que tinguin en compte l'ecosistema cultural amb una visió global, garantint al mateix temps que sigui sostenible, divers, equitatiu i accessible.

L’estat de la cultura a Espanya, abans i després de la COVID-19

Enrique Bustamante (Coord) | Observatorio de Cultura y Comunicación (Fundación Alternativas)

La/es cultura/es espanyoles semblen seguir una similar dinàmica de crisis i resurrecció, d’impuls artístic i caiguda econòmica des de la transició democràtica.

En el cas espanyol, la nova crisi ha arribat en el moment en què tot just es començava a detectar una recuperació de la cultura després d’una dècada perduda, tal i com l’ICE 2019 es referia als últims 10 anys. Un any més tard, la sisena edició de l’'Informe sobre el estado de la Cultura 2020. La acción cultural exterior de España. Análisis y propuestas para un nuevo enfoque' (ICE 2020) ha hagut d’afegir als seus temes d’anàlisi els efectes que la COVID-19 ha tingut en la cultura espanyola.

Quan es tanca una porta s’obre una finestra

KEA (European Affairs)European Commission i Econcult

Hem viscut un Sant Jordi confinats i un altre sota el sol rabiós de juliol. Les mones de pasqua ens han arribat a través de les pantalles, i ara que podem sortir al carrer i reunir-nos amb mesura, en les hem empescat totes per apagar les espelmes dels pastissos d’aniversari sense escampar el virus entre tots els comensals. Sembla que portem així tota la vida, però encara no ha passat ni un any des que vam sentir a parlar per primera vegada de la covid-19.  

L’impacte econòmic, social i cultural ha estat tan immediat i brutal, que s’han generat informes pràcticament des del primer moment. La majoria de dades extretes fins ara no són comparables, però no per això deixen de ser impactants. El mateix passa amb les mesures sorgides per apaivagar els efectes d’aquesta crisi sense precedents: la forma no harmoniosa d’informar sobre les mesures, les diferents terminologies i les diverses competències administratives arreu de la Unió Europea dificulten les comparacions.