Apunts

L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.

A la recerca del festival sostenible

Bentornades i bentornats!
 

Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

Quadern de vacances d’Interacció

Arriben les vacances, per fi podem oblidar-nos del despertador, deixar d’estar pendents del correu, i fer migdiades maratonianes. Podeu desconnectar de moltes coses, però no volem que us oblideu d’Interacció. Per això us hem preparat un Quadern de Vacances, perquè practiqueu sigueu on sigueu.

Tenir coneixement de la recerca artística

Gerard Vilar | Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Núm. 43, 2018

Quin és el valor cognitiu de les arts? Preneu llapis i paper!

Generalment s’hi associen diferents formes d’emotivismes, formalismes i sentimentalismes a les obres d’art, però què n’aprenem realment o què podem arribar a aprendre de les arts, sobretot quan les obres tenen un bon coixí de recerca?

'Territori contemporani'. Capítol 20

El 20è capítol de Territori Contemporani, comença a la Biennal de Jafre que és considerada com la biennal d'art més petita del món i, potser també, com la més breu.

L'artista Jordi Mitjà és un col·leccionista d'experiències i imatges de la vida quotidiana i proposa accions per examinar les reaccions humanes a les situacions imprevistes.

Acabant el capítol, arribem a la Galeria d'art Contemporani, La Puntual a Sant Cugat del Vallès, un espai de treball i d'exhibició per a artistes emergents o que volen experimentar al marge del circuit oficial.


Volar al meu ritme

"Ladrón de huevos en asiento bussines

El pájaro se lanza sobre su presa

Aeropuerto del Prat

Aeropuerto del Prat de Llobregat"
 

Si heu agafat gaires avions, sereu conscients que els vols que s'enlairen i aterren a Barcelona, en realitat ho fan a El Prat de Llobregat. Una ciutat amb més creativitat que quilòmetres de pista d'aterratge. La música, per exemple, s'encomana al ritme de cada u.

Al meu ritme és un projecte de La Capsa i l'Escola d'Arts en Viu del Prat que enguany compta amb la coordinació, dinamització i producció de Los Ganglios i la direcció i edició del vídeo de ToniFilmmaker. Així com el 2018, van comptar amb la col·laboració del grup Sidonie.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2019

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 181,8 milers de persones en el segon trimestre del 2019, xifra que es tradueix en una variació interanual positiva del 8,7%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual de l’11% en el cas de les dones i del 6,9% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada augmenta un 6,1% i la no assalariada un 14,1%El sector cultural aplega el 5,3% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 3,9% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 4%.

Justícia creativa: un camí cap a la igualtat?

Mark Banks |  Rowman & Littlefield International

Moltes vegades s'entén la cultura com un vehicle adequat per tal d’aconseguir més justícia social, però què succeeix quan dins de la propia cultura no hi ha justícia? Banks reflexiona sobre els diferents escenaris on no es dona justícia dins de l’àmbit cultural. Què entén l’autor per justícia creativa?  Dins del sector cultural es tracta sobretot aconseguir un clima d’igualtat i equitat d’oportunitats, on hi hagi una accés igualitari  als recursos econòmics i en el reconeixement polític i social. 

Les muses de la música

La imatge d’unes poques cantants pop que omplen graelles musicals i sumen visualitzacions a YouTube ens poden arribar a crear un miratge i fer-nos creure que hi ha plena paritat al món de la música. Res més lluny de la realitat, si més no a casa nostra.

L'Anuari de la Música 2019, que han presentat recentment Enderrock i ARC, posa el focus en les dones en la industria de la música i constata que la presència femenina en la indústria musical catalana és només del 33%. Així que hi trobem una tercera part de dones tant a les escoles, com als festivals i la indústria musical en general. 

Fem lloc al tercer lloc?

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació.