Apunts

Anuario AC/E de Cultura Digital 2017


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Acción Cultural Española ha publicat la quarta edició de l’‘Anuario AC/E de Cultura Digital’, que enguany dedica la secció Focus a explorar les possibilitats que ofereix la tecnologia digital per a la conservació, l’anàlisi i la difusió del patrimoni cultural. Aquest estudi de camp, escrit  per David Ruiz Torres, doctor en història de l’art, mostra una gran varietat de bones pràctiques d’arreu del món centrades en el patrimoni arqueològic i l’artístic i monumental, les quals posen de manifest, no obstant això, que la importància d’aquest tema és encara «latent», a causa de la falta d’anàlisis que estudiïn en profunditat la transmissió digital de continguts en aquests àmbits.

Pla estratègic de suport a l'audiovisual català (2017-2020)

L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

L’ICEC acaba de presentar el pla estratègic de suport a l’audiovisual català per a 2017-2020, elaborat de forma participada pel conjunt del sector, que preveu un nou sistema d’avaluació de projectes, la creació d’un sistema d’indicadors o una renovació de línies d’ajut segons la singularitat de l’objecte que se subvenciona.

Museo del Prado. Plan de Actuación 2017-2020

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

El Museo del Prado ha elaborat el «Plan de Actuación 2017-2020», un document de planificació que aborda el programa commemoratiu de tres anys de durada del Bicentenari del Museu, que serà el 19 de novembre de 2019, i que destaca per la transformació del seu model de gestió, l’ampliació i rehabilitació arquitectònica de l’espai mitjançant la incorporació del Salón de Reinos al campus, i la projecció exterior de les seves activitats, després d’una etapa sense creixement com a «consecuencia de la coyuntura económica y las políticas de austeridad del periodo 2013-2016».

Conversación con Manuel Borja-Villel

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Tuit de la setmana

Y ese día el gobierno despertó y pensó, aún puedo hundir a los del cine un poco más. Y así lo hizo. Buen viernes! @sirjaron

Museum participation: new directions for audience collaboration

K. McSweeney, J. Kavanagh (ed.) | MuseumsEtc

Tot i ser un tema que desperta l’interès de bona part dels gestors i autors d’estudis en matèria de museus, el compromís d’aquests d’incloure dinàmiques de participació dels visitants, resta encara molt superficial.

El darrer llibre publicat per l’editorial MuseumsEtc, especialitzada en gestió de museus, aborda de nou com afrontar la participació en aquests equipaments, però amb la intenció d’anar més enllà i suggerir accions com compartir la presa de decisions, l’autoritat i el poder amb els públics, desdibuixant les fronteres d’acció entre els usuaris i els professionals.

El sector cultural anglès davant el Brexit

Mia Jankowicz | Politics.co.uk

A quins reptes s’enfronta el sector cultural anglès pel que fa al Brexit? Mia Jankowicz signa un interessant article per comprendre els aspectes essencials que conformaran el nou panorama de les arts i les indústries creatives després del 29 de març, així com el posicionament i les reaccions dels agents implicats.

L’article posa de manifest que el Brexit desafiarà tots els pilars del sistema cultural anglès, que actualment depèn de subvencions públiques, fons privats, dinàmiques de mercat, la legislació i el lliure flux de gent i informació, en els estrats nacionals i internacionals però sobretot comunitaris. La retirada de les negociacions sobre el Mercat Únic Digital (DSM), un sistema de propietat intel·lectual basat majoritàriament en la legislació europea, els fons provinents de Creative Europe o els intercanvis d’idees i projectes entre artistes propiciats per la facilitat de moviment i la proximitat geogràfica entre els països de la UE són alguns dels temes que es posen sobre la taula.

Tendencias culturales que ya están aquí (2017)

Dicen que más vale un poco más tarde que nunca, y aunque el año ya ha empezado, me gustaría intentar una vez más dar con aquellas propuestas, tendencias o corrientes culturales más relevantes que podrían marcar nuestra línea de trabajo en los próximos meses, modelos que nos pueden ayudar a definir nuestros proyectos y darles ese valor añadido que toda novedad tecnològica, social, estética o de la naturaleza que sea, comporta en nuestras prácticas culturales. Adelante pues y empecemos.

Plan Cultura 2020

Secretaría de Estado de Cultura

La manca de concreció de les 150 mesures incloses en el «Plan Cultura 2020» defineixen un document que ni dona detalls pressupostaris, ni preveu terminis d’actuació. D’aquest llistat de compromisos de la Secretaria de Cultura, cal destacar la previsió d’una llei de mecenatge, del reclamat «estatut dels creadors» o la creació d’una fiscalia antipirateria.

Cal destacar que el document (dins de l’estratègia 1.4 «modernizar las infraestructuras culturales estatales y proteger los bienes del patrimonio histórico») deixa la porta oberta a la posada en marxa del projecte de la biblioteca pública de l’Estat a Barcelona.

La utilització temporal dels buits urbans

M. Fernández, J. Gifreu (dir.) | Diputació de Barcelona

Aquesta obra neix de la necessitat de trobar noves formes d’utilització temporal d’espais urbans en desús i d'aprofundir en idees imaginatives per potenciar i aprofitar aquests espais. Editada per la Diputació de Barcelona, s'emmarca dins el grup de treball d’usos temporals per a espais buits, amb l'objectiu d'impulsar una reflexió transversal relacionada amb l'activació dels buits urbans, fent èmfasi en la participació ciutadana i el context legislatiu.