Apunts

Public perceptions of – and attitudes to – the purposes of museums in society

BritainThinks was commissioned by the Museums Association to conduct a programme of deliberative research into public attitudes to museums and, in particular, their potential purposes and role in society.

The research took the form of six day-long workshops with members of the public, each hosted by a different institution. (Among the hosts were the Museum of London, The Beaney in Canterbury, the Riverside in Glasgow and the Museum of East Anglian Life.) The workshops used some inventive methods, including an ‘obituary exercise’ – participants were asked to imagine a world without museums – and a budget allocation exercise.

The research is intended to inform and enrich the sector’s thinking about the future of museums and contribute to the development of the Museum Association’s Museums 2020 Strategy

Éducation artístique et culturelle: pour une politique durable

La nova llei d’educació francesa incorpora per primera vegada l’Educació Artística i Cultural (EAC) en el currículum formatiu. Els ministeris d’Educació i de Cultura i Comunicació mostren una  voluntat clara d’establir un marc estructurat per afavorir el desenvolupament artístic i cultural de tots els infants i dels joves en totes les etapes educatives. Davant d’aquest gran repte, la revista «L’observatoire» presenta en el seu últim número un dossier coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, dedicat a debatre sobre els eixos, els valors i les estratègies que han d’orientar el desenvolupament d’aquesta nova política d’Educació Artística i Cultural. S’incideix en el paper que han de jugar les col·lectivitats territorials i inclou una secció especial dedicada a la ciutat de Toulouse, que ha atorgat a l’educació cultural i artística un paper central i estratègic en la seva política municipal.

The Social and Economic Value of Cultural Heritage: Literature Review

A instancies de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea (DG EAC) els membres de l'EENC Cornelia Dümcke i Mikhail Gnedovsky han elaborat aquest recull bibliografic analític sobre els efectes i els impactes econòmics i socials del patrimoni cultural, en les seves dimensions tant materials com immaterials. El recull conté una anàlisi d'articles, informes d'avaluació, estudis d'impacte i altres documents elaborats principalment a Europa des de 2008, a més d'un capítol final de conclusions. La intenció del document és contribuir a la reflexió sobre el paper potencial del patrimoni cultural per a l’assoliment dels objectius de creixement intel·ligent, sostenible i integrador plantejats per la UE a l'estratègia "Europa 2020".

¿Ciudad creativa y ciudad sostenible?: Un análisis crítico del “modelo Barcelona” de políticas culturales

Ma. Victoria Sánchez Belando, Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga  l  Revista Crítica de Ciências Sociais, 99,  2012, p. 31-50.

La cultura se ha convertido en uno de los elementos decisivos en el desarrollo económico, social y de la identidad de las ciudades. En este sentido, las políticas culturales han efectuado un giro local y emprendedor, lo que se ha descrito como la ciudad creativa. No obstante, de forma creciente han aparecido voces que propugnan nuevos paradigmas en el que la cultura contribuya a un desarrollo más sostenible. En este contexto, Barcelona ha desarrollado un modelo de política cultural que se ha presentado como una síntesis equilibrada del modelo de ciudad creativa y ciudad sostenible. En este sentido, el gobierno local ha liderando el movimiento de ciudades a favor de una política cultural sostenible y participativa. No obstante, algunas medidas de la política cultural en la planificación de los equipamientos culturales, la participación cultural o la generación de grandes eventos nos indican que la estrategia implementada se enfrenta con grandes contradicciones y limitaciones en cuanto a la participación de la comunidad artística y la comunidad local.

Formes de col·laboració publicoprivada. Reacció i planificació davant la crisi

En aquest article, publicat al número 7 de la revista «Mnemòsine», Carme Sais Gruart ofereix una aproximació als antecedents i al context de la col·laboració público-privada, analitza diverses opcions possibles, defensa que és necessària la planificació i la implementació de sistemes de gestió més avançats i, finalment, planteja algunes expectatives sobre el futur de la gestió cultural que ajudin i permetin situar la cultura en el lloc central que li correspon en tant que bé públic necessari per a la societat.

Artistic interventions in organisations: finding evidence of values-added. Ariane Berthoin, Anke Strauß

Ariane Berthoin;  Anke Strauß  | Creative Clash

Els gerents de moltes empreses i organitzacions consideren que experimentar amb les intervencions artístiques i incorporar a persones i pràctiques procedents dels sector cultural i artístic és beneficiós per a les seves organitzacions. Aquesta és una de les conclusions del tercer informe final del projecte europeu 'Creative Clash', que des de 2009 treballa per promoure el concepte d’intervenció artística dins les organitzacions i desplegar el seu potencial com a vehicle de desenvolupament i innovació. L’informe, elaborat per Ariane Berthoin i Anke Strauß, de WZB Berlin, proporciona una anàlisi del valor que les intervencions artístiques poden afegir a les organitzacions.

 La investigació analitza els impactes que generen les intervencions artístiques i els classifica en vuit categories:

Tornada a la feina.....!

   
See video

Crowdfunding, la democratización del capitalismo

Sota el títol «Crowdfunding, la democratización del capitalismo» la revista «Compromiso Empresarial» ha dedicat  el seu número 47, corresponent als mesos de juliol i agost, a analitza el fenomen del micromecenatge.

Podeu consultar íntegrament en línia tots els articles elaborats per Javier Martín Cavanna i Esther Barrio:

Indicadors per mesurar els beneficis socials de la cultura

Aquest número d’Arts Research Monitor analitza diversos informes nacionals i internacionals recents que proporcionen indicadors de benestar social i cultural. Els dos primers informes examinen els índexs que mesuren la vitalitat de les arts i la cultura als Estats Units i a Austràlia des d’un punt de vista cultural, financer, social, participatiu i de competitivitat. Els dos informes següents estudien de quina manera contemplen la cultura dos índexs internacionals de progrés i benestar social.

Pasar la gorra. Carlos Gil Zamora

01 Sep 2013 Escrito por Carlos Gil Zamora

En una red social se ha mantenido durante la pasada semana un debate bastante interesante sobre una iniciativa que se está consolidando como marca con el bonito nombre inglés de "Pay After Show", que en traducción castiza sería el proverbial y ancestral, pasar la gorra después de actuar. En unos encuentros que he participado en Brasilia, en el contexto del Festival Cena Contemporânea con la invocación de "Creatividad y Transformación de las Ciudades", ha aparecido, como no puede ser de otra manera, el problema de la financiación de la Cultura, y se han tocado asuntos sobre la micro financiación, la esponsorización, el mecenazgo, el crowdfunding y todos esos conceptos viejos, traducidos al inglés, que suenan como más impactantes.