Apunts

Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la cultura"

L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura.

Cristina Riera: «No podem basar la cultura només en el que són les indústries culturals»

Entrevista a Cristina Riera

Durada del vídeo: 07:30


La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió.

La cultura en risc: entre l'eficiència i l'austeritat

La revista ITEM, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, ha alliberat ara (fins ara només era accessible per als seus associats) aquest article que vaig escriure pels volts de maig de 2012. Les circumstàncies polítiques han variat moltíssim des de llavors però, curiosament, gairebé un any després, l'afectació sobre el món cultural s'ha multiplicat i dona una nova dimensió a coses que deia en aquell moment. Aquí en teniu una presentació-resum i acte seguit l'enllaç amb l'article.

Informes d'Eunamus (European National Museus)

Eunamus (European National Museus)  és un projecte de la Comissió Europea i una plataforma d’investigació i recerca acadèmica que té per objectiu proporcionar coneixements, reflexions i experiències sobre les trajectòries històriques, la situació actual i els reptes de futur dels museus nacionals europeus, així com estudis comparatius entre països. La finalitat és arribar a conclusions comunes i consensuades sobre quin ha de ser el paper d’aquests museus i com poden contribuir al canvi social.

Aquest projecte triennal ha finalitzat aquest mes de gener i us presentem dues de les publicacions que ha generat. 

Revista G+C núm. 15 sobre mecenatge cultural

La revista G+C, sobre gestió cultural a Espanya i Amèrica Llatina, abandona el format paper i es presenta a partir d’ara en un format electrònic i gratuït.  

El número que inaugura aquesta nova etapa està dedicat al mecenatge cultural. Inclou entrevistes i articles de fons on es debat sobre els models actuals de mecenatge; les aliances culturals i la coordinació entre administracions públiques, institucions culturals i empreses; el fenomen del crowdfunding, i la ‘marca Espanya’. S’inclouen també experiències de mecenatge cultural a la ciutat de Buenos Aires i a Portugal, així com una interessant investigació sobre el micromecenatge com a model de producció cultural on s’hi analitzen les pràctiques col·laboratives i el crowdfunding en la producció audiovisual.

Culture Unbound : «Objectivació, mesurament i estandardització»

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Mecánica del Muro - entrevista a Guillem Martínez

Mecánica del Muro és un projecte documental col·laboratiu sota licència Creative Commons 3.0 que analitza el sistema que ens regeix i proposa solucions concretes.

Cultura de Transició (CT)

Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.

«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.

Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica).  Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat. 

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.