Apunts

Tretze entitats catalanes participen en projectes del Programa Cultura

El passat 28 de febrer es va publicar el llistat de projectes aprovats del Programa Cultura (capítol 1.2.1 ) per a projectes de cooperació cultural, amb la participació de 13 entitats catalanes, de les quals 2 són líders i 11 són sòcies.

Aquest capítol del Programa Cultura va dirigit a cofinançar projectes de cooperació cultural entre diferents operadors europeus, amb una durada màxima de 2 anys, prestant especial atenció a la creativitat i a la innovació.

Les dues entitats catalanes seleccionades com a líders del projecte són el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb el projecte "EUROPE CITY", i la Fundació Blanquerna amb el projecte "Religion in the Shaping of European Cultural Identity".

Urban crisis : culture and the sustainability of cities

«Urban crisis : culture and the sustainability of cities» és un influent llibre sobre la importància central de la cultura en els processos d’urbanització i desenvolupament sostenible de les ciutats. Els autors -investigadors dels àmbits de la planificació urbana i el desenvolupament econòmic regional- analitzen el tema des de la perspectiva marcada per l’agenda global de desenvolupament sostenible articulada per les Nacions Unides i n’adopten una visió complexa de la ciutat sostenible que va més enllà del punt de vista econòmic i mediambiental que ha marcat tradicionalment el discurs i també la pràctica del desenvolupament sostenible.

Beyond price : value in culture, economics, and the arts

Els professors d’economia Michael Huttera la Universität Witten-Herdecke (Witten, Alemanya) i David Throsby a la Macquarie University (Sydney, Austràlia) editen aquest recull de setze articles d’investigadors de diferents disciplines sobre el valor de la cultura i les arts. Des d’economistes a historiadors de l’art, passant per la filosofia de l’estètica o l’antropologia, el llibre que es presenta és una bona mostra de les diferents teories del valor entorn a les manifestacions artístiques i culturals, que es produeixen de la tensió existent entre les teories del valor d’arrel econòmica i les teories del valor d’arrel humanística associades a l’art i la cultura.

Territoris, cultures, polítiques (II)

Us heu preguntat mai: que en sé jo de la cultura danesa? O encara més,  i de la política cultural de Dinamarca? I com ho tenim amb Finlàndia, amb Àustria, i amb Flandes? Feu ara l'exercici al revés: que en saben de la cultura catalana? 

Enrique Banús: "La creativitat cultural és contagiosa"

Entrevista a Enrique Banús

Durada del vídeo: 05:31


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

La economía política del patrimonio cultural en el tiempo del desarrollo sostenible

Xavier Greffe | Wale’keru.  Revista de Investigación en Cultura y Desarrollo. núm. 2 (2012)

Este artículo analiza el valor del patrimonio como elemento del desarrollo sostenible; realiza un análisis doble de las diferentes lecturas o visiones del patrimonio y de la necesidad de una nueva visión en la sociedad contemporánea, y plantea la necesidad de orientar la gestión del patrimonio hacia los escenarios futuros en los que los cambios sociales van a generar nuevas perspectivas y necesidades.

Noves adquisicions: Cultura

Ganarse la vida en el arte, la literatura y la música. Javier Gomá Lanzón (dir.)

Creative Australia: the national cultural policy

 Australian Government

'Creative Australia' aims to ensure that the cultural sector—incorporating all aspects of arts, cultural heritage and the creative industries—has the skills, resources, and resilience to play an active role in Australia’s future. 'Creative Australia' reflects the diversity of modern Australia and outlines a vision for the arts, cultural heritage and creative industries that draws from the past with an ambition for the future.

Cuando hablan de cultura

Ignacio Molano, advocat i gestor cultural, analitza en aquest llibre les conseqüències d’una manera determinada d’entendre les polítiques culturals que ha mitificat la cultura i l’ha sotmès al mercat. Aquest especialista en Responsabilitat Social associada a la cultura, docent del Máster en Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid i soci fundador d’Impacta Cultura, parteix de la premissa que la cultura es basa en la creació i en el diàleg. Creu que els processos creatius no són terreny exclusiu dels artistes sinó que també hi han de participar de manera activa gestors, investigadors i ciutadans. I que s’ha de fomentar el diàleg i el debat crític i obert entre tots ells. Segons l’autor, una de les funcions de les polítiques culturals hauria de ser oferir i propiciar aquests espais de diàleg i mediació.

Enquesta sobre el Diàleg Estructurat en matèria de Cultura

La Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea ha encarregat a la consultoria Ecorys que faci una avaluació sobre el Diàleg Estructurat i el Mètode Obert de Coordinació com a eines d’implementació de l’Agenda Europea per la Cultura. Amb aquest objectiu, s’ha publicat una enquesta que pretén recollir informació sobre les experiències i les opinions dels agents del sector cultural europeu sobre la rellevància, l’eficiència i la sostenibilitat d’aquests processos. Podeu accedir a l’enquesta en castellà, Aquí