Apunts

Emprendizajes en cultura : sus discursos, alteraciones y contradicciones en el Estado español

En el marc de la recerca sobre «Treball, economia i producció cultural: una aproximació crítica a l’economia creativa» que va desenvolupar per a obtenir el Doctorat en Estudis Culturals a la londinenca Goldsmiths University, Jaron Rowan  va publicar la investigació realitzada al llarg de l’any 2009 i finançada pel Centro Cultural Montehermoso, on analitza els diferents discursos, narratives, programes i institucions que tenen per objecte la promoció a l’estat espanyol de l’emprenentatge als sectors  culturals. L’emergència de la figura de les i els emprenedors culturals sorgeixen en un context on l’esfera cultural ha vist incrementar fortament la seva dimensió econòmica i on les denominades indústries creatives demanden de manera creixent uns perfils professionals que posin en valor la cultura i la rentabilitzin, propiciant el desenvolupament econòmic i el teixit d’empreses culturals.

Interacció, 8 de maig de 2013. Algunes de les coses que es van dir ahir a Interacció

[<a href="//storify.com/interaccio/interaccio-8maig2013" target="_blank">View the story "Interacció, 8 de maig de 2013" on Storify</a>]

Gràcies per la vostra participació!

La cultura com a sistema

Ferran Farré  | Vindicacions

“actividades culturales y creativas, todas aquellas actividades en las que desde una intencionalidad que va más allá de la simple ocupación del tiempo de ocio, donde los seres humanos, como consecuencia de sus necesidades expresivas, comunicativas y emocionales interaccionan, de manera más creativa o más pasiva, con flujos de información simbólicos, persiguiendo cierto impacto estético, expresivo, cognitivo, emocional o espiritual sobre sí mismos o sobre los demás. Estas interacciones se pueden materializar en actos aislados o en espacios de relación social y se pueden articular tanto a través de sistemas de intercambio formales y reglados como el mercado, la educación, o las organizaciones culturales (empresas, organizaciones e instituciones) o informales y poco estructuradas como resultado natural de la interacción social.”

[#854] "La función de la cultura pública no es generar mercado sino estructura cultural"

José Ramón Insa  | Espacio Rizoma

Existen muy diferentes campos semánticos para abrazar el concepto de cultura. Uno son tomados desde el ámbito teórico-racional y otros desde el ámbito empírico. La necesidad de una convergencia entre ambos es absoluta para crear espacios de responsabilidad pública. En periodos de recesión como el actual se produce también una paradoja: se busca una especie de movimiento perpetuo en el que se intenta dar apariencia de normalidad a través de hinchar programas de modo demasiado artificial. Este encadenamiento de eventos continuos supone más una metáfora de la intencionalidad de representaciones que de una ejecución de procesos de construcción de cultura. Estaría bien aprovechar la situación para detenerse mínimamente y reflexionar. Sin embargo, construir un corpus teórico en las administraciones es una auténtica quimera que continuamente se tumba desde criterios economicistas e hiperactividad programática. Sin una perspectiva de futuro amplio se gestiona desde la inercia y en ocasiones desde la ocurrencia, una subjetividad hipertrofiada que no es sino el reflejo de una interpretación parcial de la realidad circundante. Estas posiciones de “seguridad” eximen de seguir pensando y es una posible causa de que la cultura local no siga avanzando en la misma proporción que avanza la calle.  Unas posiciones que se aferran a una especie de “política de la intrascendencia” preocupada por intereses limitados a las lógicas del poder.

Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras

Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.

Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras

En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento. Por una parte, hay gente que piensa en cómo recuperar aquello que estamos perdiendo, cómo volver a la vida en la que confiaba. Por otra, hay gente que pensamos que sólo podemos salir de esta crisis yendo a buscar una organización social nueva.

Apunts per la meva participació a Interacció

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Revista de revistes #9

International journal of heritage studies. Vol. 19, n. 2 (març 2013)

Número monogràfic sobre la relació entre Jocs Olímpics i patrimoni editat per Sean Gammon, Gregory Ramshaw i Emma Waterton. Aquests acadèmics en l’àmbit de turisme en universitats anglosaxones ressalten l’interès patrimonial d’aquests grans esdeveniments esportius perquè celebren i recuperen el patrimoni i en generen de nou. Recorden que les olimpíades han evolucionat tenint molt present la herència de Grècia i els ideals de Piere de Coubertin, pare dels jocs olímpics moderns; que recuperen símbols, tradicions i rituals dels països organitzadors, i que les ciutats organitzadores renoven i transformen la seva iconografia.

Us dono la benvinguda a Interacció

És un goig per a mi presentar aquesta nova edició d’Interacció, un esdeveniment que compta amb una llarga trajectòria i que els treballadors de la cultura sempre han valorat com una veritable fita. 

Salvador Cardús: «L’acció de l’administració en cultura no sempre ha aconseguit el que es proposava, sinó el contrari»

Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és sociòleg, periodista, assagista i doctor en Ciències Econòmiques. Actualment és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Manté una intensa activitat com a conferenciant i la seva ponència “La cultura: servei públic, indústria o espectacle?” obre la primera jornada d’Interacció.

Trama Serveis Culturals

Trama Serveis Culturals és una associació especialitzada en imatge i humanitats que ofereix xerrades, tallers, cursos presencials i virtuals, itineraris urbans, activitats en múltiples formats i altres serveis culturals a persones, grups, entitats, institucions i ajuntaments de la província de Barcelona.

La iniciativa neix amb la voluntat de crear, difondre i gestionar propostes creatives, culturals i educatives en l’àmbit local partint d’una concepció transversal de la cultura. Ja sigui desenvolupant i posant en comú els talents, els coneixements i els camps de treball de persones associades i col·laboradores o servint d’enllaç en la interacció entre diferents entitats i institucions, el sentit últim de Trama és esdevenir un nexe conductor que incentivi fluxos i processos culturals entre diferents professionals, ens, àmbits i espais locals, que acabin revertint sempre en la ciutadania.