Apunts

Un glop de cervesa (i d’aire fresc!)

Lluís Anglada | Bdig (biblioteques digitals i cooperació)

Un glop de cervesa

El primer glop de cervesa: tertúlies sobre societat i biblioteques, és una idea que han posat en funcionament Fidel Bellmunt, Ferran Burguillos, Maite Comalat i Eulàlia Espinàs, que fa uns anys van compartir responsabilitats a la Junta del COBDC i ara volen organitzar més o menys cada mes una tertúlia al voltant d'un tema relacionat amb el món de la informació i la documentació. Laforma que pren la idea és: un convidat preferiblement extern a la professió fa una exposició o reflexió breu (no més de 15 minuts) un tema determinat, i a partir d'aquí que s'inicia la tertúlia entre els assistents (un màxim de 30). Entre mitges una cervesa i un sopar informal,

El passat 10 de desembre es va celebrar la 1a. Èxit total de públic (és a dir 30 persones i llista d’espera)  en un local agradable: MoMa (c. Riego, 25, Barcelona) , amb Les Biblioteques i el Bé Comú com a tema i la Marina Garcés com a persona que va centrar el debat

El culte a la cultura i la seva funció de legitimació política i econòmica

Manuel Delgado

Intervenció a les Jornades de Teatre i Municipi, Institut del Teatre de Terrassa, 3 de desembre de 2013, com a comentari a la conferència de Xavier Antich "El retorn social de la cultura".

Què és allò que anomenem cultura? Quan els antropòlegs parlem de cultura ­­–tot i que hi ha variades definicions-, solem referir-nos a la forma que adopten les relacions socials o al conjunt de tecnologies materials o ideacionals que els membres d’una societat utilitzen per relacionar-se entre si i amb la resta de l’univers. Ara bé, en la majoria d’oportunitats l’ús que es fa del terme apunta més aviat a un camp difús, però suposadament exempt, en què s’integren ­–de manera poc clarificada- tot un reguitzell de produccions per les quals es consensua una posta en valor especial. 

La economía de la cultura no existe

Rubén Martínez | Nativa

Para el Fòrum d’Indigestió de 2013, “Indústries creatives, i gestió comunitària, dues maneres de mirar la cultura” preparé dos aportaciones a las preguntas iniciales: Qué es la gestión comunitaria? Qué diálogo establece con la economía de la cultura?. Las dos respuestas, sobre las que dejo a continuación un texto explicándolas, eran muy concretas: la economía de la cultura no existe y siempre hay gestión comunitaria en todo tipo de producción.

"Cultura: Horitzó Europa” Memorial Eduard Delgado i Clavera

Cercle de Cultura

El Cercle de Cultura convoca per als dies 16-17 i 30-31 de gener les seves Primeres Jornades amb la denominació "Cultura: Horitzó Europa" amb la presència de grans especialistes europeus.

Aquestes primeres jornades de debat i reflexió del Cercle de Cultura volen ser també un record a Eduard Delgado i Clavera, nom de referència internacional en la història de la gestió cultural a Catalunya i primer Director del Centre d’Estudis i Recursos Culturals, amb motiu del desè aniversari de la seva mort (febrer de 2004).

Publicades les convocatòries d'Europa Creativa Subprograma Cultura

S’ha publicat la primera convocatòria del Programa Europa Creativa 2014-2020 amb un pressupost total de 48.375.537€.  La finalitat del subprograma Cultura és reforçar la capacitat dels sectors cultural i creatiu per operar a nivell transfronterer i internacional i impulsar la circulació i la mobilitat transnacionals d'obres i d'agents culturals i creatius.

Finançament i despesa pública en cultura al País Basc - 2010

Observatorio Vasco de la Cultura

El Observatorio Vasco de la Cultura publica datos de la segunda edición de la estadística de Financiación y gasto público en cultura correspondientes al año 2010.
La estadística de Financiación y gasto público en cultura en la CAE nació con el propósito de ofrecer una panorámica completa de la aportación económica e inversión en cultura que realizan las principales administraciones públicas de la CAE.

Estadístiques de les arts i indústries culturals al País Basc 2011

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe da continuidad al que, bajo el mismo título, publicó el Observatorio Vasco de la Cultura en el año 2012. A partir de una nueva recopilación con datos de la tercera edición de la Estadística de las Artes y las Industrias Culturales, con información referida al año 2011, el informe ofrece una mirada específica y con una voluntad interpretativa a diversas cuestiones de interés. Por primera vez se incorporan datos de evolución de forma generalizada, lo que ayuda a contextualizar y enriquecer la interpretación.

Presupuestos públicos de cultura en caída libre

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Evolución presupuesto Adm. Central y CCAA 2007-2013 (€/hab. deflactado y % s/presupuesto total)

El gráfico es elocuente. En seis años, de 2007 a 2013, el gasto público presupuestado en cultura ha bajado no solo en valor absoluto (una vez deflactado el efecto de la inflación) sino también su proporción en los respectivos presupuestos públicos. 

_Big Bang Data. Per José Luis de Vicente

_BIG BANG DATA és una exposició sobre la datificació del món comissariada per José Luis de Vicente i Olga Subirós, sota la direcció d’activitats de ZZZINC. El CCCB Lab oferirà fins a la seva inauguració, al maig del 2014, una finestra al procés de producció, a través d’una sèrie d’articles a càrrec dels comissaris que anticiparan les principals línies del contingut.

La producció de dades en volums massius és un dels fets fonamentals del nostre temps. Mentre que al llarg dels darrers quinze anys el cost d’emmagatzemar informació digital queia en picat, el nombre de dispositius i sensors que capten, produeixen i transmeten dades s’ha multiplicat exponencialment. Cada dia es generen 2,5 trilions de bits, i només el 2009 es van produir tantes dades com en tota la història de la humanitat fins aquell punt. L’explosió de dades creix de manera desenfrenada, sense que ningú en pugui veure el final.

L'activació temporal d'espais buits

Un dels efectes més visibles de la crisi econòmica, però també de la transició d’una economia industrial cap a una basada en el sector terciari, és l'existència, arreu de Catalunya, d'espais que es troben temporal o permanentment en desús, a l’espera que s’aconsegueixin els recursos necessaris per tirar endavant l’activitat per a la qual van ser concebuts, o bé que s’aprovi el pla d’urbanístic que ha de permetre la seva requalificació (i revitalització), o que un agent privat o públic es decideixi a comprar-los per impulsar una nova activitat, o que, en definitiva, es trobi