Apunts

Voice of Culture. Diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i el sector cultural

The Voice of Culture és un nou marc de diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i els professionals de la cultura. 

L’any 2015 es tractaran dos temes: 'Desenvolupament d’audiències a través de mitjans digitals'(18 i 19 de juny, a Amsterdam); i 'La governança participativa del patrimoni cultural' (2 i 3 de juliol, a Florència). Aquests temes han estat seleccionats en relació a les prioritats del Work Plan for Culture 2015-2018. Els resultats dels debats es tindran en compte en el treball de polítiques en curs de la UE sobre aquestes qüestions, tant a la Comissió Europea i com a l’Open Method of Coordination de la cooperació europea en l'àmbit de la cultura. El termini per sol·licitar la participació en algun dels dos debats és el 25 de març.

Informe de benchmarking sobre el mercat financer alternatiu europeu

Robert Wardrop, Bryan Zhang, Raghavendra Rau , Mia Gray | Cambridge Centre for Alternative Finance (Cambridge University Judge Business School)

Per contrarestar la crisi financera global, han aparegut instruments i canals de finançament alternatius que operen al marge del sistema de finançament tradicional. Als Estats Units i a Europa han prosperat iniciatives de finançament no bancari per aconseguir liquiditat o recursos propis com el capital risc, els ‘venture capitalists’  o àngels inversors, el ‘crowdfunding’ o micromecenatge  i altres  instruments basats en valors de deute. Es tracta d’instruments que supleixen el crèdit bancari a professionals i les petites i mitjanes empreses i els proveeixen de capital risc per a la generació d’’start-ups’ o empreses de nova generació. Segons els autors, es tracta de mecanismes més diversos i transparents per als particulars i empreses que volen invertir o demanar préstecs, fomentar la innovació, generar llocs de feina o finançar causes socials.

Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa

Ajuntament de Terrassa

El Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa és el resultat d'un procés de reflexió sobre quin era l'estat de la cultura a la ciutat que va començar el 2009 amb la constitució del Consell Municipal de la Cultura i les Arts, i en  fer una diagnosi sobre la realitat cultural de la ciutat. A partir d'aquest document  es va obrir un procés de participació per concretar les actuacions necessàries per assolir els objectius marcats. Durant aquest procés es van celebrar cinc conferències per conèixer experiències d'èxit, una desena de sessions de treball per definir les actuacions a realitzar i el Congrés de la Cultura, que va servir per identificar la comunitat cultural més enllà de la societat organitzada.

Pacto por la Cultura 2015

FEAGC. Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales 

El «Pacto por la Cultura 2015», presentado en el marco de la II Conferencia Estatal de la Cultura promovida por la FEAGC, tiene como objetivo establecer horizontes y referencias para el desarrollo cultural en el Estado español, convirtiéndose en un instrumento útil para agentes públicos y privados, para Administraciones de distinto nivel, para todos los sectores de la cultura, para la discusión ciudadana, en definitiva, para todos los agentes comprometidos con la cultura y su promoción.

Tuit de la setmana

@Immaturbau

8 de març 2015. Dia Internacional de les Dones

En el marc de la commemoració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones, la Diputació de Barcelona promou la campanya, engegada per l'Institut Català de les Dones, amb el missatge "Tu mous fitxa. Catalunya per l'equitat de gènere".


Companyies d’arts escèniques de Catalunya 2013 Teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha publicat les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2013-2009 amb un annex detallat per a cada àmbit

El 78 % de totes les representacions de teatre, circ i dansa que s’han vist el 2013 a Catalunya corresponen a companyies catalanes. El 34 % d’aquestes entitats tenen una llarga trajectòria amb més de 25 anys en escena, encara que es tracta d’un sector dinàmic que en els darrers anys ha incorporat un 27 % de companyies més al cens.

Indicadors de cultura per al desenvolupament (CDIS) de la Unesco

Els indicadors de cultura per al desenvolupament de la Unesco (CDIS) són una eina estratègica i metodològica per avaluar i mesurar el paper multidimensional de la cultura en els processos de desenvolupament sostenible. El paper de la cultura en el desenvolupament sostenible s’ha situat com una qüestió política i estratègica molt important a escala nacional i internacional i és per això que la Unesco considera necessari proporcionar una demostració dels impactes de la cultura en el desenvolupament basada en dades quantitatives i indicadors. En aquest sentit, vol establir una base comuna i pràctica per ajudar a tots els actors involucrats a integrar millor la cultura en les estratègies i polítiques de desenvolupament. 

La diplomàcia pública i cultural de demà: noves estratègies per a nous reptes

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

6 pequeños grandes proyectos de patrimonio de Km 0

L'estraperlista

Acostumbramos a relacionar la palabra patrimonio a grandes espacios patrimoniales, yacimientos arqueológicos o museos con grandes instituciones y complejas organizaciones. Acostumbramos también a olvidar que el patrimonio cultural es identidad, una identidad que se ha ido fraguando en un territorio a partir de una historia, de un pueblo y de una estructura social y en cuyo adn se han ido almacenando determinadas características que hacen de ese territorio algo único. Ese patrimonio, el del territorio, el de la cotidianidad, es el que se localiza en la mayor parte de nuestro país, en circunscripciones urbanas y rurales, muchos alejados de ese otro gran patrimonio que también de otra manera necesita ser preservado.