Apunts

Núria Mutilva | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha comptabilitzat 112 museus registrats i 388 col·leccions obertes al públic l’any 2013, segon es desprèn de les dades de l’estudi sobre “Museus i les Col·leccions a Catalunya.

La distinció entre museu i col·lecció no respon a l’interès dels objectes exposats sinó que es defineix a partir de les característiques estructurals, d’infraestructura i de funcionament que estableix la llei de museus. Per tant, aquells equipaments que no reuneixen els requisits tècnics tenen la consideració de col·leccions obertes al públic.

Colideratge, governança i empoderament de la ciutadania

El debat Interacció ha dibuixat alguns dels reptes als quals han de fer front les noves polítiques culturals. Cada cop més la ciutadania reclama els seus drets com a col·lectiu que vol participar activament en la presa de decisions. Integrar els models de colideratge entre administració, consell ciutadà i sector privat és un dels camins a seguir.

La ciutadania vol parlar i fa sentir la seva veu. Trobem exemples diversos: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, moviments socials com els del 15-M, el Procés Constituent, Guanyem Barcelona… I en l’àmbit de la cultura també hi ha moltes iniciatives que contemplen l’autogestió o un lideratge i responsabilitats compartides entre administració pública i grups de ciutadans que estimen la cultura i que inverteixen esforços en treballar-hi: Can Batlló, l’Ateneu Candela, el Konvent Puntzero o la Viquipèdia, entre d’altres.

Philippe Henry | Éditions de l’Attribut

Llibre que analitza les transformacions que ha experimentat l’essència i el paper de l’art en la societat durant les últimes dècades, tant pel que fa tant a les pràctiques culturals de la ciutadania com als nous marcs artístics professionals i a les polítiques públiques. Philippe Henry centra la seva atenció en les tensions potencials sorgides de la diversitat d’identitats i dels nous patrons culturals dins la nostra societat. L’autor també analitza les noves economies creatives i culturals que apareixen al centre d’un nou model de desenvolupament.

Factorial, cap on van les polítiques culturals?

Laura Basagaña. Barcelona.
 
(Article publicat a Núvol.com, el 31.10.2014)

Durant tres dies la Fabra i Coats ha acollit una trobada internacional de gestors culturals per parlar de les Fàbriques de Creació europees. Quins reptes tenen aquests agents culturals? Com es pot trobar l’equilibri entre l’excel·lència i el foment de la participació ciutadana, sense caure en l’elitisme? De tot això se n’ha parlat al debat Factorial.

Un dels tallers més interessants que han tingut lloc a la Fabra i Coats durant la celebració de la trobada internacional #Factorial ha estat el titulat El retorn social de les fàbriques de creació, impartit per Xavier Fina, director de ICC Consultors.

Fina s’ha preguntat quins riscos i quines tensions trobem davant dels àmbits proximitat (aconseguir el foment de participació d’una àmplia base de la població en els equipaments culturals) i excel·lència (aconseguir difondre i promocionar l’alta cultura).El professor ha desenvolupat tres conceptes i tres perversions d’aquests conceptes.