Interacció

 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Entorn d’aquesta situació, en aparença paradoxal, i d’altres aspectes relacionats com ara el tòpic desinformat que els i les joves no consumeixen ni desenvolupen cultura com a excusa per a la ineficàcia de les polítiques culturals, gira l’article que Pep Montes (periodista, gestor cultural i consultor independent en cultura, joventut, comunicació i gestió d’organitzacions) publica a Polièdrica, magazine i arxiu sobre cultura i arts creades amb i des de la ciutadania.

Plantejat des de l'àmbit de les polítiques de joventut i dividit en dues parts, l’article proposa una lectura sobre com el sector cultural de Catalunya vol apropar-se al col·lectiu jove. A la primera part, l’autor apunta com a part del problema que institucions i joves no parlen del mateix quan es refereixen a cultura, posant l’èmfasi en les pràctiques creatives del jovent que les institucions no reconeixen com a culturals i en el fet que per als joves, la cultura és una cosa (una pràctica obligatòria en el marc del sistema educatiu), i l’oci una altra.

La segona part es centra en la dificultat de les polítiques culturals i de joventut per empatitzar amb les motivacions dels joves catalans. Aquí l'autor planteja quin canvi d'estratègia ha de fer la institució cultural per treballar des de les pròpies pràctiques i interessos del jovent, defugint plantejaments paternalistes i acceptant la possibilitat de la pròpia transformació a partir de la interacció amb aquest col·lectiu d’usuaris. Això suposa esmerçar-hi recursos humans i econòmics que permetin realitzar un treball de proximitat i de mediació amb els joves en els seus entorns de confiança, així com un reconeixement de la seva veu singular com a agents culturals plenament vàlidsc des de programes dissenyats, aprovats i executats per un equip mixt de professionals de joventut i de cultura.
 
 

Llegeix la primera part de l'article aquí i la segona part aquí
 

Vols tenir accés previ als articles, reportatges i entrevistes de Polièdrica? O rebre la newsletter? Clica aquí per a subscriure't gratuïtament.