Interacció

Fundació Bofill | Nicolás Barbieri, Oriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

El focus d’aquest article es troba en les activitats que desenvolupen les entitats del tercer sector cultural que promouen algun tipus de formació destinada als infants i adolescents, entre els 0 i els 18 anys. L’objectiu dels autors ha sigut detectar les fortaleses i els reptes de l’activitat educativa en aquest sector, tot i les dificultats existents per obtenir una visió integral del mateix a causa d’unes lògiques administratives que situen educació i cultura en àmbits diferents.

La primera part de l’article presenta una radiografia del tercer sector cultural a Catalunya. És destacable el fet que més de la meitat del sector està format per organitzacions de petites dimensions amb un pressupost anual inferior als 5.000 euros i, tot i que prop d’un 70% d’elles reben subvencions públiques, aquestes representen al voltant del 20% dels seus ingressos, per la qual cosa tenen una baixa dependència econòmica de l’administració.
 
 

Edat i origen de les persones associades a organitzacions del tercer sector cultural a Catalunya
 
 

Quant als perfils de les persones associades en aquestes organitzacions, amb un 90,5% dels associats nascuts a Catalunya, no resulta ser una representació de la composició de la societat catalana actual per origen. Pel que fa a la distribució territorial de les entitats, l’estudi ha detectat una alta densitat del teixit associatiu cultural distribuït per totes les comarques catalanes, el que suposa un gran potencial per abastar àmplies franges de territori i població.

El segon bloc se centra en l’oferta d’activitat cultural formativa de les entitats dirigida a la població més jove: exhibicions, concerts, trobades i congressos i representacions escèniques són les activitats més recurrents. Els resultats de l’anàlisi de participació indiquen l’existència de desigualtats importants, condicionades pel nivell d’estudis i, sobretot, per la renda familiar. El cas de la ciutat de Barcelona, amb uns pocs barris amb molta concentració d’entitats i altres sense cap oportunitat disponible, il·lustra com la distribució territorial de l’oferta també pot dificultar l’accés a l’oferta.
 
 

Distribució de les entitats culturals educatives a la ciutat de Barcelona
 
 

Per finalitzar, els autors ofereixen una sèrie de conclusions sobre els resultats detectats a l’estudi. Malgrat la manca de dades disponibles sobre l’accés i la participació en les activitats culturals educatives, els autors apunten que existeix una fractura social: bona part dels menors no hi participa de manera regular, condicionats per factors com el territori, la classe social, l’edat o el gènere.

D’altra banda, l’article tanca amb una sèrie de recomanacions que passen, entre d’altres, per destinar més esforços i recursos als processos formatius d’aquestes organitzacions, desenvolupar polítiques públiques que els donen suport per tal d’alinear-les amb els eixos centrals de les polítiques educatives o reconèixer la diversitat existent en la xarxa d’organitzacions, i que us convidem a consultar en el document.

Podeu consultar i descarregar-vos l'article:
 

Barbieri, N., Cendra, O. (2021). Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària. En Forés, A., i Parcerisa, A. (dir.). Educació 360: més enllà del temps lectiu. Una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu, 324-359. Fundació Jaume Bofill. www.educacio360.cat

_____________________________________________________________________