Interacció

En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:

• Micropobles: dificultat de definir el concepte. 1/3 part de municipis té – de 500 habitants. 1/3 part del territori.
• Casos interessants i molt poc coneguts: el jaciment del Cogul (Les Garrigues), cinema a Casseres (Terra Alta), acordions a Arsèguel (Alt Urgell), Càntut, grup que toca a Second Life des Ulldemolins... La cultura ha d’arribar als pobles? No, ja hi és.
• Bibliobús: desavantatge als pobles on no arriba.
• La cultura pot ser un tret distintiu? Un punt fort per a municipis que no en tenen.
• Reivindicació compartida de l’allunyament de les capitals (comarques de Barcelona, com a exemple)

Falta autoestima, orgull del que es fa al municipi. Com reconèixer-nos? És una qüestió identitària.

Ajuts econòmics? No generem recursos (Espinelves). Tot es fa amb superàvit Fira de l’Avet (alcalde). Biblioteca a base de voluntariat, no ha vingut ningú (i no hi ha Bibliobús). Demanda d’una discriminació positiva, comparació de costos amb poblacions més grans.

L’Ajuntament ha de tenir suport al darrere, complicitats. Llavors és quan explota una iniciativa. Model institucional / autogestió. En el fons, quin paper han de fer els ajuntaments? No hi ha recursos econòmics, no hi ha tècnic de cultura... Per qui hem de fer la Cultura? Per a la gent del poble (segons quin tipus de cultura o tallers de memòria?). Oferta per al poble, però també perquè el poble visqui.  Els creadors que van a trobar l’Ajuntament i demanen ajuts... Discriminació positiva

Diferenciar xarxes ciutadanes / suport institucional. El micropoble ha de potenciar les xarxes ciutadanes. Gestionar des del voluntariat és enriquidor, però cansa. I els petits ajuntaments han d’estar atents a molts problemes.

El jovent que marxa... però el cap de setmana torna. I activa la vida cultural. No tenim feina. Als pobles, la gent va a consumir un producte cultural concret, hi va motivada. Diferència amb el consum ràpid a les ciutats, grans festivals...

Cas de l’artista de Barcelona que recupera una casa a La Floresta com a centre de creació de la seva obra i comença a obrir-ho a residència d’artistes. No té ajuts, és difícil accedir-hi (“ens hem de convertir en allò que no som per poder mantenir de manera accessible allò que som”). Acabes destinant més temps a gestió que a creació.

Posar en valor el patrimoni local. I això implica entendre’n els ritmes...

Implicació de diferents generacions en un projecte (cas de La Llacuna amb nens/avis). La clau de l’èxit, quina és? Que tinguin ànima.

El consum cultural, els interessos, poden ser els mateixos que a les ciutats (cas del Bibliobús que ofereix novetats, per contra d’una biblioteca del bisbe Deig molt valuosa a Navès però que no interessa a la gent). Gòsol, poble on no arriba el Bibliobús però que hi té  conveni.  

L’escola, el problema dels pobles quan es perd. Cas de Mura (Bages), com es recupera l’escola amb suport de pares, mètodes alternatius i innovadors d’educació... ha facilitat que hi hagin anat parelles joves (en principi, cap dels pares no és del poble).

Models que es reprodueixen: fires... i no el patrimoni propi. El patrimoni natural i cultural propi. El turisme? Dinamitzant el sector cultural, fem que hi hagi més gent que pugui guanyar-s’hi la vida. 

QUALSEVOL ESPAI POT SER UN ESPAI ESCÈNIC?

• Hi ha interès? Si hi ha oferta, hi ha resposta del públic. Però hi ha d’haver oferta! Propostes d’art contemporani en poble petit: relació, un 10! L’artista fa activitat de mediació, pedagògica, amb gent que mai no va a veure art contemporani. Altres casos d’èxit: Orquestra de Collsuspina, rutes...

• Cases de turisme rural utilitzada per creadors per treballar entre setmana quan estan buides, aprofitant que cada vegada n’hi ha més. Un centre d’art itinerant en bodegues de vins...  Solució al problema de l’espai, la infraestructura. Reutilitzar el que hi ha.  I fomenta el moviment per la zona. Qualsevol espai és susceptible de ser un espai cultural.

• No pots fer planificació estàndard, cada micropoble és un cas (divisió). Parlem de pobles que poden tenir una mínima infraestructura i altres que ni tan sols res. Jovent que marxa entre setmana.
• Micropobles no hi ha prou recursos, hem de confiar amb la gent. Crear xarxes amb la gent. I el paper dels artistes!
• Als creadors els agraden els micropobles!!!! Receptivitat de la gent amb l’art contemporani
• Debat:  PER A QUI fem la cultura des dels micropobles? Per als mateixos habitants o per a la gent que ens vindrà el cap de setmana, o a l’estiu? Bibliobús! Però també la cultura genera recursos i pot ajudar que al gent visqui als pobles
• No són prioritaris els diners: cases particulars, instal·lacions, aire lliure... Aprofitar allò que ja es té. Autoestima. Amb pocs recursos es poc donar suport a iniciatives.
• Simbiosi: el local que rep el que ve de fora (busca l’espai, la tranquil·litat... però no pot viure en una bombolla ni forçar els ritmes), i el de fora que s’impregna del local. La proximitat, el ritme!!! La clau de l’èxit, quina és? Que tinguin ànima.
• Com fer arribar la cultura? L’accés!
• Que l’associació Micropobles pogués fer de distribuïdor de propostes culturals, que gestionés... comissariar

Començar des de la iniciativa particular: sé com ho vull fer, començar des d’una estructura humil (Jordina)... no fan falta equipaments. No perquè no n’hi hagi s’han de deixar de fer les coses. El tret diferencial d’espais més petits. L’essència és en el lloc. Cal que tot creixi??

Gent del poble de tota la vida, gent que arriba amb idees ‘boges’, ajuntament, xarxa social...