medi rural

Culture Action Europe, The European Network of Cultural Centres, International network for contemporary performing arts i Trans Europe Halles

Malgrat passar desapercebudes massa sovint, les pràctiques artístiques i socioculturals que es desenvolupen a les àrees no urbanes tenen un gran potencial. Així ho consideren els autors d’aquest breu, sintètic i a la vegada suggeridor document, que recorda al lector el fet que aproximadament el 80% del territori de la Unió Europea és constitueix per àrees rurals, remotes i muntanyoses, en les quals hi viu més de la meitat de la població del continent.

Últimament, els sentiments populistes i antieuropeistes estan creixent i, al mateix temps, cal tenir en compte una realitat cada vegada més marcada per l’emergència climàtica. Precisament per això el document "Beyond the urban. Contemporary arts and culture in non-urban areas as keys to a sustainable and cohesive Europe" es planteja contribuir a:

• Integrar la cultura en totes les polítiques que s’ocupin de les zones no urbanes i perifèriques, incloent les polítiques regionals i de cohesió de la UE
• Aconseguir que l’acció cultural de la UE s’adapti millor als reptes i aspiracions rurals.

Culture 360 | Asia-Europe Foundation

En un context com l’actual, on el medi ambient s’ha convertit en una qüestió essencial, la següent guia pot servir per posar en valor aquest aspecte des d’una perspectiva cultural. Ens trobem davant d’un compendi que referencia organitzacions i iniciatives locals dutes a terme a tot el territori espanyol per tal de millorar i prendre consciència de la preservació del medi ambient. Totes les organitzacions seleccionades per formar part de la guia tenen en comú el seu caràcter col·laboratiu amb organitzacions internacionals.

El Territori Contemporani d'aquest 21è capítol, comença al Museu de la Vida Rural a L'Espluga de Francolí. Un museu que conserva i difon el patrimoni material i cultural relacionat amb la vida rural a Catalunya i actua com a centre cultural polivalent obert a l'art contemporani.

Sitesize és una plataforma de creació formada l'any 2002 amb l'objectiu de posar en marxa processos d'acció i creació comunitàries.

Acaba el programa al Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès, un equipament artístic municipal amb una doble vocació: la de museu, centrat especialment en l'època modernista, noucentista i art déco i la de centre d'art contemporani.  

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri. 

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.

El tercer capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 18 de març de 2018, comença a Amposta. Allí coneixem, Lo Pati, un catalitzador de les iniciatives i projectes artístics que es duen a terme a les Terres de l'Ebre.

A Sant Pol de Mar, ens trobem amb en Perejaume. Despintar, desfer, desdibuixar i restituir les paraules i les imatges al seu lloc d'origen són algunes de les estratègies d'aquest artista, per restablir la relació amb la naturalesa, els objectes i el territori.

Finalment a Folgueroles trobem la Casa Museu Verdaguer un museu que ens acosta a l'obra del poeta a través d'elements que evoquen la vida quotidiana.

Foro Cultura y Medio Rural | Encuentro Cultura y Ciudadanía

La diversitat del medi rural obliga a apropar-se al seu desenvolupament cultural partint del reconeixement de la ruralitat com una categoria cultural en si mateixa. La capacitat relacional del fet cultural ha d’aprofitar-se en la concepció de les estratègies públiques en cultura, i cal que les polítiques siguin vertebrades des de la interseccionalitat.

Greg Richards; Marisa P. de Brito; Linda Wilks | Routledge

Els nous temps demanen sovint que més enllà de l’impacte econòmic, els esdeveniments culturals justifiquin un impacte social en el territori per rebre suport financer, social i organitzatiu. Aquest llibre reuneix una sèrie d’estudis empírics en l’àmbit dels esdeveniments i analitza les seves dimensions política, econòmica, territorial i social, centrant-se particularment en el paper que hi juguen en el desenvolupament del capital social i la participació de les comunitats locals. A través d’experiències de diversa índole que han tingut lloc a Europa, Sudàfrica i Austràlia, s’avalua mitjançant una metodologia qualitativa, la seva contribució a la cohesió social, la intensificació de les relacions socials i la identitat local.

 «Si no ho fa l’ajuntament, la gent s’involucra algo més»

'Entre els plecs, el fil vermell es mou'. Marta Ricard

Les polítiques culturals en l’àmbit dels petits municipis o en el context rural, són en general un àmbit poc estudiat a casa nostra i a Europa, tot i que al continent hi trobem certes excepcions, com els casos de França, el Regne Unit o alguns països escandinaus on el tema és important des de fa més d’una dècada. A Espanya i a Catalunya, ni l’acadèmia ni els diferents observatoris de la cultura que depenen de les administracions públiques han estudiat aquest tema més enllà dels genèrics estudis sobre la despesa dels ens locals o certs estudis sectorials com els de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Hipòtesi de partida

Després d’una dinàmica inicial de presentació de les persones participants per tal de conèixer d’on venen i quin càrrec o tasca desenvolupen, Xavier Barniol i Anna Asbert, com a dinamitzador i relatora de la jornada respectivament, plantegen una hipòtesi de partida per tal d’iniciar la participació dels assistents:

Els resultats immediats en les administracions públiques són difícils d'obtenir. Cal una priorització acurada i ajustada als condicionants existents, i no sempre és suficient amb la voluntat política  ja que és necessari disposar de recursos tècnics i econòmics.