Interacció

Al Regne Unit, fa més d’una dècada que es debat sobre el paper de la cultura i l’art[1] en el desenvolupament de les àrees rurals. La reconversió industrial de les ciutats durant les dècades dels anys vuitanta i noranta havia fet veure la importància que podia tenir l’economia creativa en la regeneració urbana, però la situació a les petites ciutats i els pobles era ben diferent. Acabava de començar el segle XXI i el camp anglès patia, a més a més de la progressiva despoblació i els efectes de la cada cop més forta terciarització de l’economia, les conseqüències de dues plagues ―la coneguda com la de les vaques boges i la de la febre aftosa― i l’impacte de la política agrària comuna (PAC). El Govern, conscient de la gravetat de la situació, va obrir un debat entorn del futur de l’àmbit rural. Calia repensar l’estratègia de desenvolupament econòmic rural i no se’n podia deixar fora cap àmbit. En aquest marc, el 2002 l’Arts Council va encarregar a Littoral un informe sobre el rol de la cultura i les arts a les àrees rurals.

L’estudi tenia tres grans objectius: En primer lloc, examinar el nou paper de la cultura i de les arts en el context de les noves polítiques proposades pel Govern per aconseguir la regeneració econòmica, la inclusió social i la sostenibilitat ambiental de les àrees rurals. En segon lloc, l’estudi volia obrir un debat crític sobre les noves pràctiques artístiques i les estratègies expositives més adequades per a les zones rurals i, finalment, en tercer lloc, manifestar la voluntat de crear una estratègia nacional que ajudés a coordinar les tasques necessàries per articular els dos punts anteriors.

L’informe «Investing in Rural Creativity. New Rural Arts Strategy», publicat el 2003 i revisat el 2005, va fer una sèrie de recomanacions, entre les quals destacaven la necessitat de desenvolupar aquesta Rural Cultural Strategy (RCS) acompanyant-la de polítiques d’inversió per part del Govern, en àmbits com la diversificació agropecuària, la producció sostenible d’aliments i el foment d’iniciatives sostenibles. L’estudi també va recomanar la creació del Rural Cultural Forum (RCF) amb l’objectiu de promoure la cultura i les arts en l’àmbit rural i exercir com a grup de pressió.

El RCF es va crear el 2005 i és una coalició d’organitzacions vinculades a les comunitats rurals i de professionals de les arts, el disseny, els mitjans de comunicació i diversos agents interessats a promoure la cultura i la creativitat a les petites ciutats i els pobles del Regne Unit. Definides l’estratègia i la institució que la impulsaria, faltava definir la línia d’actuació: calia que totes les administracions del país coordinessin un programa d’inversions, desenvolupament i formació que incentivés els professionals de les arts i la cultura a involucrar-se en aquest procés.

 «Creative Rural Communities: Proposal for a Rural Cultural Strategy», publicat el 2010, desenvolupa aquesta estratègia cultural nacional proposada pel RCF. Entre les propostes que incloïa destaquen la creació del Centre Cultural de les Arts Rurals, un punt de trobada per a tota mena de professionals de l’art i la cultura i una finestra oberta al que passa lluny de les ciutats, i la celebració de la Biennal Internacional Rural, un indret ideal per debatre i generar noves narratives sobre el desenvolupament de les zones rurals. L’economia creativa en els entorns rurals era, tal vegada, la pedra filosofal de la RCS. L’any 2006, la Universitat de Lancaster va organitzar una jornada internacional sobre la matèria que a les seves recomanacions finals proposava la creació d’un programa de 5 anys per a la regió nord-oest. Lamentablement, el projecte no va rebre el suport ni de les principals institucions estatals (Departament de Cultura, Arts Council) ni de l’Agència de Desenvolupament Regional del nord-oest). Tot i aquest petit fracàs, l’informe no perd l’esperança i posa sobre la taula alguns elements que s’han de seguir treballant per aconseguir un major desenvolupament de l’economia creativa rural: cal dimensionar la importància de l’economia creativa rural respecte a la total; una iniciativa sobre nova arquitectura i disseny rural.

El març del 2012, els professors Bianchini i Bailey i la consultora Sally Medlyn van publicar «Independent Study Report», amb una introducció del professor John Holden, en què tornaven a insistir en la necessitat que la RCS passés de ser d’una proposta a una realitat.[2] En l’informe es plantejaven tres preguntes bàsiques, les respostes de les quals havien de refermar l’argument a favor de la RCS. La primera pregunta que es feien els consultors era: existeix un biaix urbà en les polítiques culturals i artístiques nacionals? La resposta era evident. Feia més de 15 anys que la política cultural i artística al Regne Unit s’ocupava de la regeneració urbana de les ciutats postindustrials i havia prestat poca atenció a la situació de les àrees rurals més allunyades. Calia, doncs, que les institucions públiques canviessin aquesta situació, utilitzant els seus recursos amb tres objectius clars: 1) assegurar la igualtat i l’equitat en l’accés a la cultura a les comunitats rurals; 2) donar suport a les incipients indústries culturals rurals, i 3) permetre i animar els professionals del sector cultura i el Govern a aconseguir els objectius de les polítiques nacionals de recuperació de l’economia i la sostenibilitat ambiental.

La segona pregunta que es feia l’informe era: resulta necessària una estratègia d’aquest tipus? Satisfarà les necessitats dels artistes i els gestors culturals dels entorns rurals? I aquesta estratègia encaixa en les agendes polítiques del Govern i els altres actors polítics. L’informe considera que una estratègia d’aquest tipus és vital. És necessària per afrontar tant preocupacions clàssiques, com el desenvolupament econòmic, sanitari i educatiu, com per gestionar temes més emergents i contextuals com els problemes mediambientals, la llavors recent reforma de la PAC, i el creixement de les indústries culturals rurals, que en el futur generaran molts llocs de treball en zones que ho necessiten imperiosament i atrauran el turisme.

I la tercera pregunta era la següent: què cal fer en l’àmbit intern (en el RCF) abans de posar en marxa aquesta estratègia nacional? L’informe detallava que el que calia era un programa de recerca i desenvolupament de 5 anys que iniciés i cimentés aquesta estratègia. El programa començaria amb un estudi d’un any sobre tres de les propostes que feia «Creative Rural Communities: Proposal for a Rural Cultural Strategy»: la biennal rural, la recerca sobre l’economia creativa rural i un documental sobre l’art en els entorns rurals, i continuaria amb la creació de tres grups de treball compostos per acadèmics, artistes, treballadors rurals i d’altres col·lectius, per millorar l’estratègia proposada i valorar la possibilitat de crear una Agència per a la Cultura Rural.

[1] Entesos de manera àmplia, tenint en compte activitats molt diverses que van des de l’artesania tradicional fins a la comunicació digital, la moda i el disseny, passant per les arts i el turisme cultural.

[2] L’any 2013, el parlament britànic va aprovar una moció que reconeixia la necessitat d’aprovar una estratègia sobre la cultura rural per part del Govern.

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris