Interacció

A les portes de l’agost, tenim lectura per aquest estiu.
 

Daniel Gasol | Raig Verd
 

És millor una obra artística pel fet de ser mediàtica i comptar amb una audiència elevada? És el creador qui s’adapta a les línies artístiques de les institucions amb la finalitat d’obtenir visibilitat? Existeix la llibertat de creació en l’art o està l’art sotmès a certs paràmetres?

L’artista – o “treballador de la cultura antidisciplinar” – Daniel Gasol llança aquestes i altres qüestions a “Art (in)útil, sobre com el capitalisme desactiva la cultura”, publicat per Raig Verd, obra en la qual aprofundeix al voltant de la idea d’artista emergent i com les institucions culturals tenen el poder de legitimar el seu treball.

“Esclavo, soldado y trabajador”, Daniel Gasol | danielgasol.net
 
 

Aquest assaig, que parteix de la seva tesi doctoral “Arte emergente: creación en Barcelona”, explora diverses qüestions sobre la consideració institucional de l’art en un món que es regeix per les normes del sistema capitalista, els efectes de la mediatització en el reconeixement de l’obra o la importància del volum de les audiències per legitimar l’artista.

Gasol articula la seva investigació al voltant de tres tipologies de creació: l’art contemporani, dirigit al mercat i emmarcat en el circuit internacional de les galeries; la creació contemporània, que defineix com allò cool, de moda; i l’art emergent, l’art jove que necessita visibilitat per institucionalitzar-se i que se situaria en la fase prèvia a convertir-se en art contemporani.

De fet, és en aquest darrer punt en el qual l’autor centra la seva crítica a la construcció liberal del concepte d’artista “emergent”, les condicions irregulars sobre què ha de ser i què no ha de ser art i la regulació institucional i acadèmica dels discursos més joves i frescs que parteixen d’una “hipotètica llibertat artística”.

Segons l’autor, aquest marc de relacions entre art, artista i institució entra en una lògica de producció més del context postfordista, provoca una absència de discurs en l’art i allunya la cultura de la seva funció elemental com a eina crítica de transformació i pensament.

En les pàgines del llibre, farcides de referències clau, Gasol indaga en les relacions entre cultura i art, en quines lògiques pròpies de l’economia empresarial intervenen perquè l’art es converteixi en “art” i es desactivi l’espai de llibertat que hauria de definir la cultura. I ens recorda: “L’art, o la idea d’art emergent, implica la idea paradigmàtica de sistema de mediatització cultural que relata comportaments, que dictamina valors i conductes, que defineix la realitat tal com és i funciona. La mediatització cultural [...], com a centre de poder simbòlic, genera matrius d’opinió en un marc oportú de discurs, i crea realitat definida mitjançant una programació que enuncia un Estat-nació”.

 
Cita bibliogràfica:

Gasol, D. (2021). Art (in)útil. Raig Verd. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC). Signatura: S 03857

_____________________________________________________________________