mercat de l'art

Art (in)útil, sobre com el capitalisme desactiva la cultura


A les portes de l’agost, tenim lectura per aquest estiu.
 

Daniel Gasol | Raig Verd
 

És millor una obra artística pel fet de ser mediàtica i comptar amb una audiència elevada? És el creador qui s’adapta a les línies artístiques de les institucions amb la finalitat d’obtenir visibilitat? Existeix la llibertat de creació en l’art o està l’art sotmès a certs paràmetres?

El paradigma de l’artista-empresa en l’era de les indústries creatives

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

En la setmana de la Feria ARCO Madrid 2017

Ben Lewis, crític d’art modern, va rodar durant dos anys el vídeo que us presentem avui, «La gran burbuja del arte contemporáneo». Un documental que s’endinsa en la lògica especulativa del mercat de l’art durant la crisi, i que va arribar al paroxisme al setembre de 2008, quan una obra de Damien Hirst es va vendre per un milió de lliures a Sotheby’s: el mateix dia que Lehman Brothers fer fallida i va col·lapsar la borsa. Pensem que és bo recuperar-l'ho en la setmana de la fira d'ARCO.

Art i valor : una història de l’excepcionalitat artística

Dave Beech | Brill

Exhaustiu anàlisi sobre l’excepcionalitat econòmica de l’art al llarg de la història econòmica clàssica, neoclàssica i marxista. Una de les particularitats de l’obra és que l’autor no és economista sinó un artista amb una sòlida trajectòria acadèmica que li permet examinar amb rigor i detall les principals teories i debats al voltant de la mercantilització de l’art, les indústries de la cultura, la subsumpció artística, el preu de les obres d’art a les subhastes, el finançament públic de l’art, la malaltia dels costos de les produccions artístiques o les teories neoliberals i post-marxistes sobre la incorporació de l’art com a mercaderia capitalista.  

Tuit de la setmana

Todo necio confunde valor y precio.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

El murmullo de la multitud artística: arte global, política y posfordismo

Pascal Gielen | Research Centre for Arts in Society | Brumaria

Obra que defensa la hipòtesi que l’escena artística global actual és una entitat de producció perfecta per a l’explotació econòmica. L’autor, Pascal Gielen, considera que la indústria cultural capitalitza l’ètica i la idiosincràsia pròpies del món de l’art, que s’ha convertit en un model estandarditzat de producció. Els governs abracen també aquest model i l’apliquen a l’economia de mercat neoliberal que domina a escala global.

The Invisible hand: art in the transition to another economy

Charlie Tims, Shelagh Wright | Mission Models Money

Després de molts debats sobre com l’economia afecta a les arts, l’objectiu dels autors d’aquest document, Charlie Tims i Shelagh Wright, és analitzar de quina manera l’art pot influir en l’economia. Els autors pertanyen a 'Mission Models Money', una xarxa de pensadors i professionals de l’art i la cultura que treballen per crear experiències artístiques amb més valor públic. L’estudi és un encàrrec de l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i el British Council.

Els autors revisen nombrosos treballs anteriors i vinculen molts dels canvis que s’estan produint en la creació i difusió artística a l’actual situació de crisi econòmica i a les seves conseqüències financeres.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.

Arts Coming

NOM: Arts Coming. Un projecte de cultura contemporània

ENTITAT: Arts Coming

WEB: http://artscoming.com/

DESCRIPCIÓ: Arts Coming és una nova empresa cultural que treballa en la producció, promoció, difusió i venda d’obres d’artistes actuals. Es tracta d’una empresa una mica diferent que treballa amb els artistes per produir noves obres que són significatives en el procés conceptual dels autors però que no s’havien materialitzat abans. Obres de petit format per a un nou mercat de l’art, obres de gran valor però amb un preu popular. Arts Coming selecciona i produeix obres inèdites d’artistes que treballen en processos d’investigació sobre el llenguatge, la crítica de la representació i l’activisme polític, les edicions no són limitades i impliquen processos de producció industrial o artesanal.

El valor del arte. Dinero, poder, belleza

Ja podeu consultar el segon volum de la col·lecció «Arte, mercado y derecho» de la Fundació Gala-Salvador Dali titulat «El valor del arte. Dinero, poder, belleza» escrit  per Michael Findlay, marxant d’art de prestigi internacional i  director d’Acquavella Galleries de Nova York. Des d’un coneixement profund del mercat de l’art, Flindlay explica amb detall com comprar, com vendre, com mirar i com gaudir de l’art. Aborda qüestions relatives al valor econòmic i comercial de l’art però també al seu valor social, artístic i essencial.