Interacció

France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

Sobre aquesta qüestió es fa ressò l’emissora especialitzada France Culture mitjançant una entrevista realitzada a l’autor i director teatral Thibaud Croisy, qui va reflexionar abans a l’article “Seul face à l’art, entre les ruines de la culture” sobre l’aproximació ritualista que fem de la cultura, qüestionant les raons que motiven a aquelles persones a manifestar-se en contra del tancament d’espais culturals.
 
 

El Théâtre de l'Odéon de París, okupat | AFP
 
 

Què hi ha de la màquina cultural?

“Cal alliberar-se de la màquina cultural [...] per reconsiderar les nostres pràctiques, per determinar quines pràctiques teníem per defecte, o per avorriment, sense que realment ens interessessin”. L’autor obre la capsa dels trons en afirmar que allò que realment es troba a faltar són els moments de sociabilitat que ofereixen els esdeveniments culturals, més enllà de l’art en si.

Tot i l’impediment a accedir a certes pràctiques culturals col·lectives, l’article apunta que la màquina cultural ha perdut velocitat – màquines com els teatres o els museus -, “l’objectiu de la qual es seguir funcionant sense interrupció”. Si la màquina funciona ara a ralentí, estem davant d’una oportunitat per pensar d’altra manera la nostra relació, rutinària, amb les arts i veure-les de forma diferent?

Més enllà d’aquesta provocació, s’hi apunta al fet que el repte seria identificar aquelles experiències culturals que ens agradaria recuperar, operar des d’un canvi de mirada, en comptes de limitar-nos a defendre la reobertura d’espais.

En el seu article, Croisy recupera una entrevista on el dramaturg alemany Heiner Müller afirma que s’haurien de tancar tots els teatres el món durant tot un any per veure què s’ha perdut després d’aquest any, si és que hem perdut quelcom. “Pot ser que al final de l’any la gent s’hagi acostumat i funcioni sense teatre”. Bé, potser no cal anar tan lluny.

Podeu consultar l’entrevista, en francès, a:

Sorbier, M. (2021,  30 març). Affaire en cours [Àudio podcast]. https://www.franceculture.fr/emissions/affaire-en-cours/affaires-en-cours-du-mardi-30-mars-2021

_______________________________________________________________________