Les joves prenen la paraula. Les escoltem?


El binomi joves i cultura sovint és difícil de combinar i això porta a llegir a les persones joves com a aquell sector de la societat estrany, sempre difícil de que accedeixi a participar de la cultura, com si visquessin a un món paral·lel. Existeixen polítiques específiques per la gent jove, programes adreçats específicament a aquest públic, accions determinades enfocades a atraure les joves masses i, tot i així, segueix sent un sector absent a múltiples equipaments culturals.
 

De totes maneres, no es pot negar que darrere de les opinions sobre la generació de vidre, hi ha una precarietat imperant, un context d’incertesa i problemes d’accessibilitat i, en conseqüència, de manca d’equitat a l’hora d’exercir els drets culturals. Si la generació adulta de demà no pot gaudir de la cultura en plenitud, quin futur ens espera? 
 

Lluny de voler quedar com uns boomers, enfoquem la mirada cap a la relació que tenen les joves vers la cultura i quins son els seus comportaments, inquietuds i demandes pel sector cultural i creatiu.
 

El qüestionament sobre la manca de la presència juvenil no només ha aparegut com a inquietud en el sector cultural sinó que també ha estat un debat que han centrat els mitjans de comunicació. Aquest estudi aprofundeix sobre el tractament mediàtic de la gent jove als mitjans. (Rodon, 2020).  En ell s’hi qüestionen dues coses: per una banda el fet de que el tractament dels joves per part dels mitjans de comunicació va associat moltes vegades a la violència i a la homogeneïtzació de les seves pràctiques i gustos. A la vegada, es denuncia la manca de referents i de presència de persones joves als mitjans, és a dir, que la seva veu no és valorada o només es dona quan la temàtica ho requereix obligatòriament. Un dels darrers casos on es va tornar a posar sobre la taula aquesta qüestió va ser durant el mes d’abril i les manifestacions per l’empresonament del Pablo Hassel. Durant aquells dies, a molts mitjans de comunicació es va poder presenciar el fenomen de l'adultisme (youngwashing) (Iborra, 2021). La creadora de contingut a les xarxes, Laura Grau (2021), n’explica la seva experiència:
 
 

Malaia [@canalmalaia]. (2021, 14 març)

Malaia [@canalmalaia]. (2021, 14 març) | Twitter
 
 

Per tal de no caure en l’adultisme, cal escoltar les seves veus i les seves inquietuds, ja que elles mateixes moltes vegades ja creen el seu propi contingut a través de múltiples plataformes digitals com ara Youtube, Twitch, Instagram o Spotify. Dins d’aquestes plataformes també creen i comparteixen continguts de caràcter cultural. Existeixen exemples propers i força coneguts que evidencien la qualitat cultural de les joves i les joves i, a la vegada, que les inquietuds culturals son múltiples i diverses. Un bon exemple d’això seria la proposta que fa el canal de Youtube Canal Malaia on s’aposta per reunir diversos youtubers catalans que tracten temes diversos.
 

Donar veu i espai a les joves és a la vegada un acte de valentia ja que allò intrínsec amb el caràcter juvenil és la irreverència amb la cultura adulta, posant en entredit l’status quo. Quelcom necessari perquè la cultura gaudeixi de bona salut. Un bon exemple d’aquesta irreverència i actitud crítica la trobem amb el discurs que Pol Guasch va pronunciar a l’acte institucional de la Diada de Sant Jordi a l’Ajuntament de Barcelona. En ell planteja aspectes com ara el youngwashing "Avui m’han convidat, també, perquè sóc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així." (Guasch citat per Vilaweb, 2021) o la relació entre la literatura i les institucions: "Hi ha les forces que creen i mantenen el món, i després hi ha les forces que expropien aquesta creativitat en favor del benefici. Són les mateixes forces que converteixen la literatura en retòrica. I la literatura no és retòrica, és desviament. Política institucional i literatura són antònims." (Guasch citat per Vilaweb, 2021).
 

Aquesta crítica afilada ens demostra la importància de donar veu, accés i participació, malgrat el risc o la dificultat que pugui suposar d’entrada. Ara bé, promoure la participació no sempre és fàcil. La guia "Joves al centre de la producció cultural"(Brutel i PEN, 2019) — de la qual n’hem fet una notícia a Interacció — ens dona algunes pistes sobre quins factors tenir en compte com ara:
 

  • Reconèixer i escoltar: permetre que s’expressin i valorar la seves aportacions, sense manllevar la seva agència.
     

  • Vetllar per l’equitat: no totes les i els joves tenen les mateixes oportunitats d’accés a la cultura.
     

  • Apropar-se a la diversitat d’interessos: la gent jove, si bé comparteix la mateixa franja d’edat no comparteixen els mateixos gustos ja que es tracta d’un gust molt heterogeni.
     

  • Promoure l’apropiació cultural: si es convida a persones joves a ser agents actius culturals la seva motivació i implicació augmentarà, però per això s’ha de permetre que s’apropiïn del sistema cultural.
     

Aquests punts evidencien que les polítiques culturals adreçades a joves han de gaudir d’un caràcter híbrid per tal de poder respondre a totes les necessitats. És el que planteja l’informe sobre "Factors que incideixen en la participació cultural de la gent jove de Catalunya"(Colomer, 2020) quan diu que:
   

Les polítiques culturals adreçades a joves han de comptar amb gestors culturals especialitzats en continguts i gestors culturals especialitzats en relacions i processos que els escoltin, entenguin i acompanyin i siguin capaços de relacionar-s’hi de manera pròxima, sense actituds paternalistes o alliçonadores, per desenvolupar relacions de confiança i de respecte mutu (p.14).
 

És a dir, que es tingui en compte tant la democratització cultural com la democràcia cultural:
 

cal una integració d’ambdós paradigmes per promoure tant el consum de pràctiques culturals de qualitat que afavoreixin el seu desenvolupament personal com l’experimentació i la realització de pràctiques de creació que portin la gent jove a compartir amb l’entorn comunitariles seves reflexions i punts de vista. (p. 14).
 

Darrerament, s’han dut a terme iniciatives que conjuguen aquest plantejament com és ara l’Edcamp Joves i Museus 2021, un espai dedicat a permetre el debat entre joves per tal de conduir a l’acció i a la creació de propostes per part dels museus. Es tracta tant d’escoltar "inquietuds i experteses, però sobretot fer propostes." (Edcamp, 2021).
 

Una altra iniciativa sorgida que val la pena tenir-hi l’ull posat és el 'Col·lectiu avril', un col·lectiu de joves museòlegs amb l’objectiu de col·laborar amb l’àmbit dels museus i el patrimoni.
 
 

Col·lectiu Avril [@avril_col]. (2021, 18 maig) twitter.com/avril_col/status/1394677532394409984

Col·lectiu Avril [@avril_col]. (2021, 18 maig) | Twitter
 
 

En aquest enllaç a Youtube (Patrimonigencat, 2021) ens expliquen algunes de les idees que van comentar durant l'EdCamp de Museus i Joves al voltant del futur laboral. 
 

També hi ha existeixen exemples inspiradors de bones pràctiques que sorgeixen des dels equipaments culturals i les administracions:
 

  • La Descomunal: projecte per posar en comú experiències artístiques a la ciutat de Terrassa. Impulsat per BaumannLab.
     

  • FlipArt: programa impulsat per l' Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona dirigit a alumnat d’instituts i cicles formatius amb l’objectiu d’incentivar i apropar les arts.
     

  • araART: té com a objectiu potenciar l’educació artística a l’escola com a eix vertebrador de la formació integral de l’alumnat. Es tracta d’un programa marc creat des del Departament d’Ensenyament.
     

  • DeBAT a BAT: iniciativa impulsada per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona té com a objectiu debatre noves formes de lectura i escriptura.
     

Tal com es pot veure als exemples sobre bones pràctiques la complicitat amb els centres educatius és clau per poder promoure l’accés de les persones joves als àmbits culturals (Colomer, 2020,  p. 41) ja que pot ser un dels centres des dels quals tenir accés al món cultural.
 

En definitiva, les persones joves son també un públic objectiu a tenir en compte per diversos motius. En primer lloc, i més evident, pel dret intrínsec a participar, accedir i transformar el món cultural al qual pertanyen. En segon lloc, no hem de perdre de vista que es tracta d’un públic consumidor i creador de cultura en l’actualitat però que potencialment també ho serà en un futur no gaire llunyà. És responsabilitat col·lectiva pensar quin llegat es deixa a les generacions més joves, però és també igual d’important en mans de qui deixem el futur de la cultura, i en aquest cas la joventut és qui té la clau.


 
 


 

Referències bibliogràfiques
 

Barutel Gaspar, N., PEN Català. (2019). Joves al centre de la producció cultural. Guia per millorar la interacció amb la gent jove i promoure’n la participació cultural activa. PEN Català. engagenow.eu

Col·lectiu Avril [@avril_col]. (2021, 18 maig). holi:) avui que és el #DIM2021 aprofitem que @patrimonigencat ​ha penjat a youtube les reflexions que vam fer sobre joves. [Tuit].Twitter https://bit.ly/2ZUZxrr

Colomer, J. (dir.) (2020). Factors que incideixen en la participació cultural de la gent jove de Catalunya. CONCA https://bit.ly/3ledwks

Edcamp. (2021, abril). Joves i museus 17/04/2021.#EdcampConjuremnoshttps://bit.ly/3iAZK9T

Grau, L. (2021, 14 març). Em conviden a la tele per fer youngwashing. [Vídeo]. YouTube. youtu.be/NbE-18IN22A

Iborra, Y. S. (2021, 22 abril). Calen quotes als mitjans per visibilitzar els joves?. Mèdia.cat. https://bit.ly/305uIkd

Interacció (2021, 13 juliol ). Engage! Clau s per afavorir la participació cultural de la gent jove. Interaccióinteraccio.diba.cat/news/2021/07/engage

Malaia [@canalmalaia]. (2021, 14 març). A la @inflowenser l'han convidat a la tele "per parlar de joves" i n'ha acabat fartíssimaFa aquest vídeo [Tuit].Twitter https://bit.ly/3lgSqCc

Patrimonigencat. (2021, 18 maig). Treball digne. Com repensem els museus com agents transformadors socials? [Vídeo]. YouTube. youtu.be/-dX4_6w0UjA

Rodon, E. (2020, 19 novembre). Estudi del tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana. Mèdia.cat  https://bit.ly/3BgPk6C

Vilaweb (2021,  23 abril). El punyent discurs de Pol Guasch a l’Ajuntament de Barcelona: “Avui, aquí, de literatura no hi ha res”. Vilaweb  https://bit.ly/3uScTAf

     


 

_____________________________________________________________________


 


 

2 comentaris

Interacció


Marina Garcés: «La cultura és un camp de cultiu, però també un camp de batalla»
 

Entrevista de Sandra Vicente a Marina Garcés en el marc de les Converses Kult.

La filòsofa Marina Garcés parla de transformació, cultura en la infància i la joventut, apropiació i reapropiació culturals en una conversa en què ens demostra que parlar de cultura és parlar de tot.
 

Si vols llegir l’entrevista sencera clica aquí 
 

"Aquesta idea que la cultura no interessa als joves és esbiaixada i tancada. La indústria cultural ha entès que no és veritat, que precisament són els joves i els infants els grans consumidors de cultura perquè són els que tenen més temps. El problema és que potser allò que consumeixen no ens agrada i no ho considerem cultura, però els videojocs, els vídeos de Youtube, el cine, la música i la moda són cultura. Per què això que el mercat ha entès tan ràpid, ho hem entès tan malament els mestres, els pares i els programadors culturals? Anem queixant-nos que els joves no consumeixen cultura, però què els oferim? Sovint els oferim moral, més que cultura."

 


 

 
 Bona lectura
 

Interacció


DeShakers: "L'eix que vertebra les nostres accions és treballar amb joves"

La comunitat d’artistes creu en l’art com a motor de transformació de la societat i considera imprescindible que tingui lloc a l’espai públic.
 

Entrevista feta per Helena Martín i publicada a Surtdecasa el 26 d'octubre de 2021. Fes clic per veure l’entrevista sensera
 

"La paraula "cultura" no sé si és la més atractiva per a un jove, precisament perquè les institucions s’han apoderat d’ella. Els joves, per defecte, i així ha de ser, rebutgen l’establert i allò que t’estan dient sobre com viure les coses. Ells fan la seva cultura, a vegades sense saber-ho. Si les institucions volen relacionar-se millor amb les joves, han d’assumir que allò establert no hauria d’estar-ho tant, i això implica una mirada molt oberta i generosa."

 


 

 
 Bona lectura