Interacció

Com es relaciona la cultura amb la desigualtat social? Quina efectivitat té la intermediació cultura en les comunitats urbanes desfavorides?. Una reflexió sobre l'economia creativa, la classe creativa i la intermediació cultural.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat. Aquestes son les principals conclusions de la recerca duta a terme per la consultora Wavehill, un estudi econòmic i social sobre l’impacte de les arts i la cultura en la creació de les identitats de lloc per a l'Arts Council England
 

Els principals resultats de les dades recollides posen en relleu el valor de la cultura i el seu potencial actiu com a motor econòmic i social. Tot això a través del concepte de "place-shaping", entès com l’ús del poder creatiu per promocionar el benestar social de les comunitats i els ciutadans, fet que posiciona l’art i la cultura com a actius per a la creació d’espais més desitjables per viure-hi i treballar-hi, capaços de fer augmentar el nivell d’inversions econòmiques i, conseqüentment, la seva prosperitat econòmica i social.
 

Com a contrapunt a aquestes investigacions sobre el valor de la cultura apareixen les reflexions de Jones, Perry i Long. (2019) a 'Cultural intermediaries connecting communities', que afegeixen un aspecte important a tenir en compte i és la variant de la classe social. A l’hora d’analitzar el valor de la cultura en les comunitats no es pot oblidar un factor tan important i decisori com és la classe social, fet que l’anterior text no menciona. Tampoc es fa ressò de l’existència de la crisi econòmica i les seves conseqüències per a les zones més pobres. Jones, Perry i Long (2019) és qüestionen si dins d’aquest clima de crisis que encara arrossega el sector cultural n’hi ha prou amb la contribució de la cultura a les comunitats perquè això succeeixi. 
 

Més enllà d’aquest contrapunt, es reflexiona al voltant del consum cultural en general, i es revisen les noves formes de compromisos culturals que poden existir. Reinventant la figura procedent de la teoria de Bourdieu sobre el crític com a intermediari cultural, es reflexiona sobre la importància dels mediadors culturals en tant que facilitadors de les pràctiques culturals. Els mediadors culturals permeten connectar a les comunitats, donant valor a l’espai on viuen i creant identitat de pertinença. Recuperant la principal idea sobre el valor cultural com a motor del creixement econòmic, si s’hi afegeixen mediadors culturals, les pràctiques culturals i el seu valor podran arribar a tots els estrats socials.
 

Intermediation is the practice.

A través d’aquest mapa es pot evidenciar la importància  ̶  sovint poc reconeguda  ̶  de la figura mediadora per tal d’arribar a fer de la cultura un actiu transversal 
 
 

Mapping cultural intermediaries

A cultural value chain and the intermediating process (Jones, Perry i Long. 2019, p 45)
 
 

En definitiva, mesclant el valor creatiu de les arts i la cultura com a potencial actiu per a l’augment econòmic i social, i la figura clau dels mediadors culturals per tal d’arribar a tots els estrats socials, es pot concloure que el paper transversal de la cultural aporta valor i creativitat a l’assoliment de la cohesió social i el creixement econòmic.

Referències bibliogràfiques
 

Jones, P., Perry, B., i Long, P. (eds.). (2019). Cultural intermediaries connecting communities. Policy Press

Centre d'Informació i Documentació (CIDOC)  Signatura: S 03704  

Parkinson, A., et al. (2019). The Value of Arts and Culture in Place-shaping. Arts Council England  artscouncil.org.uk

_______________________________________________________________________