Interacció

Observatorio Vasco de la Cultura | Eusko Jaurlaritza

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

El compromís amb la sostenibilitat, no és res nou en l'agenda mundial, però d'altra banda si que s'ha vist incrementat de forma notable en els darrers anys. L'aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible el 2015, en el marc de l'Agenda 2030 de l'ONU, son la culminació d'un procés iniciat en els anys 80, el principal detonant és l'anomenat Informe Brundtland, que va ser el punt de partida de l'interès pel desenvolupament sostenible, que es manifesta en aquest estudi de l'Observatori basc de la Cultura.

Hi ha dues qüestions que estan a la base de del desenvolupament sostenible: la necessitat d'elevar la vista i mirar a llarg termini i la importància de la seva aplicació en l'entorn local, en allò més proper. Perquè el futur de les persones i del planeta depèn de la capacitat que tinguem a l’hora d'harmonitzar el creixement econòmic, la inclusió social i la protecció del medi ambient. I això s'aconsegueix aplicant aquest compromís genèric en l'entorn més proper. Des de la fase de definició de l'Agenda, tant les Nacions Unides com la Comissió Europea han donat gran rellevància al paper de governs regionals i locals a implementar-la, ja que són els que tenen les competències, recursos, i coneixement específic de les realitats i necessitats més properes a la societat. Cada territori ha de fer seva l'Agenda d'acord a les seves pròpies circumstàncies. Atès que la cultura va quedar desdibuixada en aquest marc de referència que suposen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la demostració que juga un paper principal en la sostenibilitat depèn de la capacitat que tinguin les organitzacions culturals d'assimilar aquests principis i d'ampliar el seu radi d'influència , coordinant les polítiques culturals amb les agendes de ODS.

Hi ha un gran nombre d’exemples de com les organitzacions culturals van assumint el concepte de sostenibilitat. Des de la implantació de sistemes de gestió que minimitzin el seu impacte mediambiental en museus i festivals de música, per citar dos casos, fins a polítiques culturals que incorporen elements sostenibles en la seva concepció. De fet, estan implícits en l'anomenada cultura de proximitat. És ressenyable en aquest sentit la importància de l'Agenda 21 de la cultura com a referent i guia per a la seva aplicació.

Però ens cal fer també una lectura crítica des de la sostenibilitat al voltant del model de producció i consum cultural predominant. Seria una reflexió més sistèmica. N'hi ha prou amb alguns exemples per situar el debat: la incapacitat d'alguns museus per assumir més visitants; els esdeveniments multitudinaris i massius com a símbol d'èxit; el model de producció i distribució editorial, basat en treure moltes novetats i en moure llibres; la inflació de l'oferta d'activitats culturals; la precarització del treball, etc. L'anàlisi de les relacions entre la cultura i la sostenibilitat no pot deixar de banda una reflexió en profunditat sobre les bases sobre les que s'assenta el sistema cultural.

El present document, ‘Cultura y sostenibilidad’, ens planteja totes les mirades possibles, com per exemple les que es plantegen des del desenvolupament cultural, que sintetiza el següent esquema:

També planteja diferents estratègies i eines per tal d’aplicar criteris de sostenibilitat en la gestió cultural i les polítiques culturals locals. Aquest esquema exemplifica les solucions que planteja el document:

Per a més informació, podeu consultar el document complet:

PDF         Cultura y sostenibilidad

HTML       Cultura y sostenibilidad

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris