La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats
Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.
Des del 2013, la campanya Culture2030Goall, que inclou organitzacions com Arterial Network, Culture Action Europe, ICOMOS, International Music Council, IFCCD, IFLA i UCLG, impulsa el reconeixement de la cultura com un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) específic, amb metes concretes per garantir-ne el paper en el desenvolupament global. Aquesta idea es va consolidar el 2022 a MONDIACULT, amb la presentació d’un 
Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència. Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: 
