Euro Cities i l'educació cultural
La xarxa de grans ciutats europees Euro Cities, va debatre a Oulu sobre les possibilitats de relació que oferia la cultura infantil i l’educació cultural en l’àmbit local. La proposta del Culture forum d’Euro Cities, es centra sobretot en el cas de Finlàndia com a exemple d’escola vinculada al teixit cultural local. I posa d’exemple els casos de dues grans ciutats fineses, el de Helsinki i la seva veïna metropolitana, Espoo. En desgranem les conclusions.
Com a eixos principals es proposa la necessitat que l’administració local treballi per l’educació cultural conjuntament amb el govern. I d’altra banda, analitza els mètodes per educar els joves d’avui, dotant-los d'eines pel demà.
Així les claus del sistema educatiu finès actual són:
- Gratuïtat de l’educació fins l’edat adulta, cobrint també àpats i transport. Vetlla així per la igualtat d’oportunitats.
- La gestió de les escoles és municipal o d’organismes supramunicipals per una gestió més incisiva. El govern incideix en el finançament i en el currículum.
- El professorat té total autonomia pedagògica, malgrat un currículum de mínims.
- L’escola obligatòria és a partir dels 6 anys, i l’horari escolar va de les 8h del matí a les 12h o 14h com a màxim.
- L’escola secundària està planificada per 3 anys de durada, però de manera flexible es pot realitzar entre 2 i 4 anys.
- El professorat és socialment ben considerat, és una matèria vocacional i complexa, que a banda del màster de magisteri, requereix un màster en la matèria que s’imparteix.
El 2016 es va reformar el currículum escolar finès, posant èmfasi en la transversalitat de les competències i l’aprenentatge multidisciplinar. En aquest sentit trobem exemples de col·laboracions entre escoles i organitzacions culturals entre Helsinki i Espoo, com:
KULPS! Un programa que a Espoo facilita el treball conjunt entre organismes culturals i escoles.
KULTUS Una plataforma digital de Helsinki que posa en contacte l’oferta cultural infantil i les escoles.
Operation pulse, un programa de cocreació d’activitats esportives i culturals pels joves de Helsinki.
Aquests són alguns dels exemples que ajuden a dinamitzar i promoure la interacció entre el món educatiu i cultural finès. Algunes de les eines de base, tenen a veure amb la motivació del professorat mitjançant col·laboracions amb els espais culturals, els quals sovint oferten activitats que facilitin l’aprenentatge del curriculum escolar a través d’aquests projectes.
Si bé, el sistema educatiu finès dista molt del nostre sistema educatiu, (a Espanya es dedica el 4% del PIB respecte el 6,4% del PIB de Finlàndia) podem prendre en consideració alguns aspectes pel que fa a les relacions de cooperació que serien clau per una educació multidiciplinar que tingués en compte competències culturals en el currículum o com a metodologia per assolir d’altres competències.
- La cooperació municipal entre escoles i entitats culturals.
- Una major inversió, sobretot del món local, en l’educació, les arts i la cultura (és el cas a Finlàndia).
- Analitzar els interessos dels estudiants (La dansa, l’street art, la música, la fotografia i el cinema han sigut els interessos més valorats pels infants finesos).
- Implantar la figura de l’embaixador cultural. És un professor que s’encarrega de mantenir el vincle amb el municipi, i informa a l’escola de les activitats culturals en funció dels interessos, franges d’edats, currículum, etc.
- Planificar els programes culturals amb la participació i cocreació d’infants i joves.
De vegades, més enllà del pressupost destinat, la cooperació entre administracions i entitats o organismes depèn sobretot de la voluntat mateixa de generar nexes. Amb la voluntat final de guanyar amb una formació extensible, trangeneracional, més enllà del currículum, i més enllà de les aules.
PDF 'Inspiration toolkit’ Culture Forum Euro Cities 2016
HTML ‘Inspiration toolkit’ Culture Forum Euro Cities 2016
Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
- blog de Interacció
- 1879 lectures