Interacció

Consell d’Europa | Council of Europe Publishing

De què parlem quan parlem de “cultura democràtica” o “cultura de la democràcia”? Quines eines calen per promoure-la? En el nostre entorn més pròxim, quines mesures s’estan adoptant per garantir-la i què podem fer nosaltres? Educació, cultura i democràcia són tres paraules senzilles que sentim diàriament en qualsevol conversa o als mitjans. Es tracta de tres conceptes, però, que associats entre ells menen cap a un sistema de valors complex sobre el qual es basa el concepte de ciutadania.

Fa molts anys que en diversos àmbits, arreu del món, es treballa per avançar cap a una cultura de la democràcia, a través de l’elaboració de models adaptats als requeriments i aspiracions de les diverses cultures que en formen part. “Cultura democrática: un desafio para las escuelas”, dirigit per l’impulsor dels drets culturals Patrice Meyer-Bisch, és un exemple de la UNESCO relativament proper en el temps (1995) d’intent de construir una xarxa internacional amb el propòsit d’inspirar els docents en la tasca d’educar per a la cultura democràtica.

“Competencies for Democratic Culture: Living Together as Equals in Culturally Diverse Democratic Societies” és un informe més recent del Consell d’Europa, que enguany celebra els 30 anys de l’entrada en vigor de la Carta Europea d’Autonomia Local, que és el principal tractat internacional vinculant que garanteix els drets de les comunitats i dels seus representats escollits. Aquest informe és el resultat d’un procés d’investigació (2014-2017) iniciat per obtenir un model conceptual de competències[1] que capacitin la ciutadania per participar en una cultura de la democràcia. És un dels documents en què es basa el seu programa per a les polítiques educatives de 2018-2019, “Better education for better democracies”, el qual mira d’afavorir contextos de desenvolupament de polítiques per implementar el Marc de Competències per a una Cultura Democràtica (RFCDC, sigles en anglès) i compta amb 3.184.400€ de pressupost.

   

Imatge de l’informe “Better education for better democracies” (juny 2018)

   

“El Consell d'Europa ha liderat el restabliment de la confiança a través de l'educació en moltes de les situacions de conflicte que han sorgit a Europa. A través de l'educació també hem pogut ajudar a molts dels nous estats membres en la seva transició a la democràcia.” (Thorbjørn Jagland, Secretari General del Consell d’Europa)

“Competencies for Democratic Culture” proposa un model de competències necessàries perquè els sistemes educatius puguin capacitar els estudiants per ser ciutadans plenament participatius, i per conviure en pau en societats democràtiques culturalment diverses. Aquestes competències inclouen valors, actituds, capacitats i coneixements, i posen un èmfasi especial al respecte pels drets humans, la diversitat cultural, la consciència cívica, l’autonomia personal, la tolerància, l’empatia i la comprensió crítica de l’entorn, entre d’altres. En l’àmbit local català, Carles Barba, director de l’Aliança Educació 360,[2] ho expressa semblantment al seu article “De clients a ciutadans: cultura democràtica i educació”: “Qualitat democràtica és també incorporar l’empatia com a quelcom natural. Aquella capacitat per a posar-se en el lloc de l’altre vital i intel·lectualment més enllà de l’obstinada posició de voler convèncer l’altre o directament pretendre imposar el propi criteri. Això s’educa, s’aprèn.”

     

Esquema dels valors, actituds, capacitats i coneixements que inclouen les competències per a una cultura democràtica

   

Amb tot, malgrat que es confia que aquest model europeu permeti als sistemes educatius apoderar els estudiants com a agents socials autònoms, capaços de triar i els seus propis objectius en la vida dins del marc que proporcionen les institucions democràtiques i el respecte dels drets humans, l’informe adverteix que aquestes competències són insuficients si no s’acompanyen de procediments i estructures polítiques i legals adequades, i si no es canvien els patrons sistèmics de discriminació i desigualtat en la inversió de recursos en les societats. Aquesta aproximació crítica és similar a la que ja va presentar l’informe “Towards cultural democracy: Promoting cultural capabilities for everyone” elaborat pel King’s College London en col·laboració amb el programa «Get Creative» de la BBC , ressenyat fa uns mesos a Interacció, el qual denunciava els desavantatges estructurals que impedien una participació ciutadana igualitària i equitativa.

Per aquest motiu, “Competencies for Democratic Culture” parteix d’una definició de “cultura” complexa, que comprèn els recursos materials, socials i subjectius de què disposen els diversos grups socials (incloent-hi nacions, ètnies, barris, ciutats, generacions, etc.), entenent que les persones participen de vàries constel·lacions culturals simultàniament, fet que dona lloc al concepte d’interculturalitat que remet a Alain Touraine. A Interacció 18 aprofundirem en tots aquests aspectes de l’educació per a la cultura de la democràcia. Si com a educadors, gestors culturals, estudiants, artistes, càrrecs públics i un llarg etcètera... us sentiu interpel·lats per aquest tema, no hi falteu!

       

WEB: Competencies for Democratic Culture: Living Together as Equals in Culturally Diverse Democratic Societies

PDF: Competencies for Democratic Culture: Living Together as Equals in Culturally Diverse Democratic Societies

 

 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

 

   

[1] En l’informe s’entenen per “competències democràtiques” les capacitats de mobilitzar i desplegar els recursos psicològics pertinents per respondre de manera adequada i eficaç a les demandes, desafiaments i oportunitats que presenten els contextos democràtics (p. 23).

[2] L’Aliança Educació 360 és una iniciativa impulsada per la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.