Interacció

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?

Barcelona ha estat exemple de l’elaboració de plans urbanístics allunyats de les necessitats de la ciutadania: el 22@, les expropiacions per a construcció de grans equipaments de cuitat o la reestructuració del barri del Raval i la seva consegüent gentrificació. Arturo Rodríguez Morató, Joaquim Rius-Ulldemolins o Ma. Victoria Sánchez Belando han investigat i escrit àmpliament sobre la ‘marca Barcelona’ i la seva desvinculació social i orientació al desenvolupament econòmic i turístic de la ciutat. En relació a aquesta temàtica, podeu consultar l’article “Modelo Barcelona y política cultural: usos y abusos de la cultura por parte de un modelo emprendedor de desarrollo local”

Amb una visió optimista de cara al futur, “Ciudades resistentes, ciudades posibles” reivindica el paper de la ciutat com a part de la solució en la crisi actual de governança municipal. L’ús malintencionat dels processos participatius amb l’objectiu de generar una sort de consens passiu de la ciutadania ha d’acabar. La participació es fruit del conflicte i rau en la codesició mitjançant l’activació de les forces de base que exercint els seus drets ciutadans construeixen ciutat. “La participació ha de ser l’oportunitat de plantejar els problemes i els dèficits i injustícies que es generen als actuals processos urbans”.

Al marge d’oferir un interessant abordament del tema des de la perspectiva interna de l’urbanisme; es fa un important esforç per a incloure-hi mirades exògenes que nodreixin aquest marc general per a fer-ne una composició més ampla. En aquest apartat (La mirada desde el otro lado dels espejo) hi trobem quatre temes que plantegen reptes a l’urbanisme, des de noves òptiques, formulant reflexions sobre l’impacte en l’urbanisme del gènere, les dades, la sostenibilitat i la mobilitat.

Cal remarcar que aquest llibre neix a partir del Manifest de Quito, aprovat per donar contingut al Fòrum Hàbitat III Alternatiu l’any 2016, front la perspectiva neoliberal que aquest últim defensa. És un llibre coral editat per Jordi Borja, Fernando Carrión i Marcelo Corti; que compta amb textos de Marina Subirats, Boaventura de Souza, Joan Subirats i Mireia Belil entre molts d’altres. Destaca per la seva innovació en el plantejament d’alternatives a l’urbanisme centrat en el factor econòmic i que genera exclusió i desigualtats socials.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació.

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris