Interacció

Norma Daykin i Tim Joss | Public Health England 
 

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu d'aquesta guia publicada pel  Public Health England 

Topeka Library 

 
En la primera part es presenta l’estat de la qüestió i els objectius de la guia: les evidències dels beneficis de l’art i la cultura per a la prevenció de malalties, l’autonomia personal i la salut física i mental de persones dependents són creixents, però encara no són accessibles per als responsables que comissionen projectes socials, artístics o sanitaris, més enllà de la comunitat acadèmica. Per tant, el document s’orienta cap a la identificació d’indicadors adequats, juntament amb un bon ús de tècniques quantitatives i qualitatives, que facilitin el desenvolupament d’aquesta mena d’iniciatives socials.

En la segona part s’especifiquen diferents tipus de dissenys d’avaluació i s’introdueixen alguns conceptes clau com les teories del canvi i els models lògics. També se suggereixen resultats que cal identificar a l’hora de mesurar l’impacte d’un projecte, ja siguin personals, com ara la millora de les habilitats expressives i comunicatives, l’increment de la mobilitat física, la reducció de l’estrès o l’aprenentatge d’una disciplina artística, o col·lectius, com ara el canvi organitzatiu a través de noves pràctiques o la influència en les polítiques públiques. Alguns exemples a valorar són l’escala de benestar mental Warwick-Edinburgh, el qüestionari de salut del pacient PHQ i el mesurament de resultats CORE.

En la tercera part s’ofereix un quadre com a eina per efectuar un seguiment de l’avaluació dels projectes. Estructurat en dues seccions, la primera mostra com ordenar els detalls d’un programa amb els components principals ―participants, abast, recursos i resultats desitjats―, i la segona concreta quins aspectes han de formar part de l’avaluació ―disseny, mostreig, recollida i anàlisi de dades, procés d’avaluació, ètica i consentiment i divulgació, entre d’altres.

Finalment, en la quarta part es llista un seguit de recursos amb base al Regne Unit; referències de bones pràctiques que sens dubte es poden recontextualitzar i extrapolar a d’altres àmbits més propers, tant per implementar noves iniciatives com per ampliar la recerca en aquest sector.

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
 

Daykin, N., Joss, T. (2016). Arts for health and wellbeing. An evaluation framework. Public Health England. www.gov.uk 

_____________________________________________________________________