benestar

ES: bienestar; FR:bienêtre; EN:wellbeing Definició: Situació en què es troben satisfetes les necessitats de les diferents dimensions de la vida d'una persona, incloent-hi els aspectes físics, psíquics i socials. Font: Termcat

El que és bo es fa esperar

Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe «What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?» publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista «Nordic Journal of Arts, Culture and Health». D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

Les arts poden marcar la diferència

Daisy Fancourt i Saoirse Finn | Organització Mundial de la Salut (OMS)
 

“Salut per tots els qui estimo”. Al llarg de les darreres setmanes, moltes persones han celebrat el seu aniversari a casa i han bufat les espelmes a través de pantalles, que s'han convertit en unes aliades indispensables durant la situació de confinament causada pel virus covid-19. Enmig d'aquesta nova realitat que vivim des de ja fa més de dos mesos, no sembla gens agosarat imaginar que al capdamunt de la llista de regals hi ha hagut això que sovint no valorem fins que comencem a perdre: la salut, per nosaltres i pels nostres.

No cal mirar gaire enrere per recordar que, quan parlavem de salut, la gran majoria de persones ens referiem al fet de no contraure cap malaltia ni haver-nos de sotmetre a tractaments mèdics o a operacions. Ara més que mai, però, ha quedat ben palès que salut significa moltes altres coses, d'entre les quals destaquen el fet de saber-se acompanyat i de sentir-se bé no només físicament sinó també emocional. De fet, i des de la segona meitat del segle XX, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que aquest concepte no fa únicament referència a l’absència de malaltia, sinó a l’estat complet de benestar físic i social d’una persona”. De fet, a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) fa temps que està treballant en el projecte COMsalut que parteix de la base que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari i que, entre d’altres mesures, pretén impulsar un sistema de salut comunitària que contempli la prescripció social com a alternativa o complement (en funció de la dolència o patologia de cada cas) a la prescripció de fàrmacs i a la sobresaturació dels Centres d’Atenció Primària, on es reben diàriament un gran nombre de persones sense patologies mèdiques diagnosticades però sí amb altres problemes, com la solitud i l'aïllament, que si empitjoren si que poden acabar generant malalties.
 

Quan els records guanyen la partida

Travessar el llindar de la porta i recordar, de sobte, l’olor de la cuina de l’àvia. Escoltar aquella melodia que, sense tenir del tot clar per què, et transporta als moments feliços de la teva infantesa. Sorprendre’t en veure aquella foto, esgrogueïda i rebregada, amb els ulls d’una nena que s’assemblen als teus, que són els teus. Els anys passen i les persones canvien, però els sentits, potser algun més que els altres, perduren i s’entrellacen amb els moments viscuts. La memòria, tanmateix, no sempre és tan fiable, i més sovint del que voldríem acaba perdent la batalla contra l’oblit.

Cultura, benestar i qualitat de vida

Paul Dalziel, Caroline Saunders, Catherine Savage | Agribusiness and Economics Research Unit Lincoln University with Ihi Research, Christchurch

El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.

Els museus com a generadors de benestar | XXXII Jornada de la Xarxa de Museus Locals

Posar les persones al centre, atendre totes les necessitats, ser conscients de la diversitat d’interessos i, per tant, de públics. En definitiva, dirigir la reformulació que els museus catalans estan vivint actualment cap a la seva vessant més social; per reforçar-la i, tant o més important, donar-la a conèixer.
 

Seguint aquesta lògica, cal començar a entendre “els museus com a generadors de benestar”. Així és com Aurèlia Cabot, cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural, posava en relleu l’important paper que tenen aquests equipaments a l’hora de fomentar la salut i el benestar de les persones. La XXXII Jornada de la Xarxa de Museus locals, enguany dedicada a “Museus, Salut i Benestar” i celebrada el passat dimecres 21 de novembre a Sant Cugat, pretenia donar força a aquest missatge, valent-se d’experiències que ja s’estan duent a terme al nostre territori i presentant-ne d’altres més llunyanes: des de València i Madrid, fins a Yorkshire i Montreal.

Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el benestar

Norma Daykin i Tim Joss | Public Health EnglandArts Enterprise with a Social Purpose (AESOP)

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu de la guia «Arts for health and wellbeing. An evaluation framework» que ha publicat Public Health England en col·laboració amb AESOP.

Sondage sur les impacts sociaux des organismes de danse au Canada

Conseil des Arts du Canada

Es tracta d’un exhaustiu estudi sobre l’impacte social de les entitats de la dansa al Canadà, que pretén aportar nous coneixements en aquest àmbit artístic i una comprensió profunda de les repercussions que té en el benestar físic, afectiu i psicològic dels individus i de les comunitats.

Més enllà de tractar-se d’un informe molt complet sobre l’impacte de la dansa, ens aporta eines imprescindibles per a tot aquell professional interessat en desenvolupar estudis sobre l’impacte social, oferint una profunda descripció dels objectius i la metodologia emprada, així com les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest estudi.

La gestió de projectes artístics amb impacte social

Managing Arts Projects with Societal Impact (MAPSI)

El projecte MAPSI neix amb l’objectiu d’augmentar el nivell de coneixement i competència dels gestors culturals en el desenvolupament de projectes artístics amb impacte social. Ara presenta aquestes dues guies per analitzar pràctiques, coneixements, habilitats i competències per a una bona gestió d’aquests projectes artístics perquè els gestors puguin adaptar aquest corpus teòric i pràctic a cada context, circumstàncies i necessitats concretes.

II Fòrum d’Arts Escèniques Aplicades

L'Institut del Teatre organitza la celebració del II Fòrum d’Arts Escèniques Aplicades: Comunitat i Salut que tindrà lloc els dies 20 i 21 de novembre a la seva seu de Montjuïc.

Amb el lema La creació com a generadora de salut i vincle social aquest fòrum és un espai per a la reflexió i el diàleg amb artistes i professionals de diferents sectors que viuen dia a dia experiències de millora de la vida i del benestar a través de l’art.

Estalvi econòmic en salut i benestar que aporten les biblioteques públiques

Simetrica | Arts Council of England

Estudi que mesura el valor econòmic dels beneficis en matèria de salut i benestar que aporten les biblioteques públiques al Regne Unit. Per fer aquest càlcul l’estudi mesura els beneficis primaris o directes (en els individus) i secundaris o indirectes (en la societat) derivats dels serveis bibliotecaris. Per calcular els beneficis primaris, els que tenen impacte directe en la salut i benestar de les persones, l’estudi planteja una enquesta on es pregunta a usuaris i no usuaris de biblioteques quina quantitat de diners extres en concepte d’impostos municipals estarien disposats a pagar per mantenir el nivell dels serveis que ofereixen les biblioteques públiques. Per calcular els beneficis secundaris l’informe calcula l’estalvi potencial en matèria reduccions de visites i tractaments mèdics com a resultat de les millores en la salut generades per l’ús dels serveis bibliotecaris.