Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo sostenible
Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.
Cal anar cap a un model de desenvolupament basat en la creativitat i la innovació. Fer inversions pròpies de l’economia del coneixement no és suficient per assolir aquest objectiu. També és fonamental impregnar-les de la cultura i la identitat de cada lloc. Només així s’avançarà cap al districte cultural avançat, un model de desenvolupament emergent on la innovació científica i tecnològica es complementa amb la innovació cultural. L’objectiu és crear nous recursos per a la producció cultural pròpia, augmentar la qualitat de vida, l’atractiu local, i atreure talents creatius que augmentar la competitivitat local.
Aquesta és una de les principals conclusions que emana d’aquest volum que recull els treballs presentats al Primer Seminari Internacional Heritechs (Heritage, Cultural Economics, History, Architecture and Sustainability) que es va celebrar del 2 al 4 de juny de 2011 a la Universitat d’Alacant.
La trobada va reunir a acadèmics, investigadors, gestors patrimonials i professionals procedents de diverses disciplines (economistes, juristes, urbanistes, arquitectes, científics ambientals, ...) que van debatre sobre els factors estratègics i les noves dinàmiques de desenvolupament dels territoris. Les aportacions s’estructuren en quatre apartats: aspectes econòmics i jurídics dels béns patrimonials i culturals; els paisatges naturals i culturals; els paisatges industrials, i un apartat amb diversos models de gestió sostenible dels béns culturals. En aquest últim apartat, Eusebi Cassanelles, director del Museu de la Ciència i a la Tècnica de Terrassa explica l’organització territorial dels museus tècnics de Catalunya.
Podeu consultar el sumari d’aquest llibre al catàleg del Centre d'Informació i Documentació.
Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris
- blog de Interacció
- 2315 lectures
1 comentari
Encara que a mi també m'agradi visitar els monuments sense turistes pel mig que els treguin la gràcia i m'esgueerin la foto, em sembla una solemne bajanada preconitzar la superació del model de gestió del patrimoni orientat al turisme, quan en realitat al nostre país encara no l'hem aplicat mai, llevat d'uns pocs monuments certament banalitzats.
Si costa aconseguir recursos per a la gestió del patrimoni amb la idea de fons que a través del turisme aquests recursos generaran retorn en forma d'activitat econòmica, no voldria ni imagirnar el que costaria obtenir-ne si renunciem explícitament a ser importants en el mercat turístic.
Crec que allò que cal és fer compatibles els diferents usos i sentits del patrimoni. No oblidar que en primer lloc pertany a la població local. Però tampoc no oblidar que aquesta pblació local ha de menjar i ha de viure, i que si no veu un impacte positiu a la seva butxaca de les inversions públiques en patrimoni, preferirà mil vegades que els recursos es destinin a qualsevol altra cosa.