Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo sostenible

Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.

Cal anar cap a un model de desenvolupament basat en la creativitat i la innovació. Fer inversions pròpies de l’economia del coneixement no és suficient per assolir aquest objectiu. També és fonamental  impregnar-les de la cultura i la identitat de cada lloc. Només així s’avançarà cap al districte cultural avançat, un model de desenvolupament emergent on la innovació científica i tecnològica es complementa amb la innovació cultural. L’objectiu és crear nous recursos per a la producció cultural pròpia, augmentar la qualitat de vida, l’atractiu local, i atreure talents creatius que augmentar la competitivitat local.

Aquesta és una de les principals conclusions que emana d’aquest volum que recull els treballs presentats al Primer Seminari Internacional Heritechs [2](Heritage, Cultural Economics, History, Architecture and Sustainability) que es va celebrar del 2 al 4 de juny de 2011 a la Universitat d’Alacant.

La trobada va reunir a acadèmics, investigadors, gestors patrimonials i professionals procedents de diverses disciplines (economistes, juristes, urbanistes, arquitectes, científics ambientals, ...) que van debatre sobre els factors estratègics i les noves dinàmiques de desenvolupament dels territoris. Les aportacions s’estructuren en quatre apartats: aspectes econòmics i jurídics dels béns patrimonials i culturals; els paisatges naturals i culturals; els paisatges industrials, i un apartat amb diversos models de gestió sostenible dels béns culturals. En aquest últim apartat, Eusebi Cassanelles, director del Museu de la Ciència i a la Tècnica de Terrassa [3] explica l’organització territorial dels museus tècnics de Catalunya. 

Podeu consultar el sumari d’aquest llibre [4] al catàleg del Centre d'Informació i Documentació [5].

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris