Apunts

Impactrimonio tecnologías de la información aplicadas a la valoración del impacto económico de la cultura

Pau Rausell-Köster, Vicente Coll-Serrano, Raúl Abeledo-Sanchis, Francisco Marco-Serrano, | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.(2013). p. 309-314

Resumen Se propone un servicio de información, Impactrimonio, que evalúa el impacto económico que un museo, biblioteca, festival o elemento patrimonial genera sobre el territorio. A partir de la información contenida en las tablas input-output y los datos proporcionados por el propio usuario a través de cuestionarios, Impactrimonio estima los efectos directos, indirectos e inducidos para cuantificar el impacto. Se describen los principales elementos que configuran la arquitectura y la interfaz  del sistema.

Análisis de redes sociales : sector museos

SocialWin

SocialWin presenta el primer informe de redes sociales en el sector Museos que se ha realizado en España analizando la presencia en social media y sus resultados llevados a cabo por los Museos con mayor engagement. En el «Informe redes sociales 2013: Sector Museos»,  han sido seleccionados los 12 museos con mayor engagement y que están más comprometidos con las redes sociales actualmente.  Este informe proporciona datos muy interesantes a nivel de audiencia total del sector, media de usuarios y audiencia por plataforma social.

Museos 2.0. Hacia una sociedad conectada

Asociación Española de Museólogos | Revista de museología #56 (2013)

L’últim número de la «Revista de museología» tracta sobre l’ús de les tecnologies 2.0 als museus. El volum recull les intervencions realitzades a les dues edicions de la trobada “Arte y un café” celebrades a la Universitat Complutense de Madrid el 2012 i 2013, on estudiants i professionals van intercanviar reflexions teòriques i experiències pràctiques. Una de les principals conclusions va ser que el concepte de museu social implica noves formes de comunicació a la xarxa, però també un canvi de mentalitat i de mètodes de treballs.

Un experiment acadèmic analitza si és viable que els espectadors de teatre fixen el preu de l’entrada després de veure l’obra

La Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura de la Universitat de València, coordinada pel professor Pau Rausell, de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, desenvolupa un experiment en el qual els consumidors de teatre decideixen al final de la representació el que consideren oportú pagar. El lema és ‘Nosaltres posem el teatre i la teua el preu’. La proposta s'estrena en el teatre Talia, que té en cartell ‘Un deu salvatge’, de Yasmina Reza.

Comprender la economía de la cultura como vía para salir de la crisis. Pau Rausell-Köster

Pau Rausell-Köster | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.( 2013). p. 286-289

Resumen  Defensa de la necesidad de redefinir las políticas culturales, convirtiéndolas en el eje central de las acciones para salir de la crisis. Aunque el objetivo intrínseco de la política cultural es la satisfacción de los derechos culturales de los ciudadanos, en muchos casos ni siquiera éstos se cumplen. Hay que proponer unas políticas culturales de nueva planta que persigan dichos derechos pero que también sean capaces de dirigir la transformación del modelo productivo y  a persecución de otros objetivos sociales. La dimensión de los sectores culturales tiene efectos causales sobre la riqueza de las regiones europeas.

Study for the cooperation East-West in the performing arts

Aquest document recull els debats i les conclusions de les trobades professionals organitzades per Meridians (Xarxa Europea per a les arts escèniques en espais no convencionals) en el marc del projecte Transnational co-production IN ACTION. El conjunt de textos proporciona una panoràmica de la situació de les arts de carrer a Europa i analitza les diferències entre l’Europa de l’Est i l’Europa occidental, i entre el Nord, Sud i Centre.

Programa Cultura’t

La Xarxa Audiovisual Local (XAL) i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona han arribat a un acord per establir una col·laboració entre la XAL i la Xarxa de Biblioteques Municipals. Aquesta col·laboració es materialitza al programa Cultura't, en el qual es dedica una secció a parlar de les biblioteques de la Xarxa. L'espai inclou recomanacions literàries dels clubs de lectura i el comentari del director de la biblioteca o de l'arquitecte sobre les particularitats de l'edifici. La col·laboració serà de setembre a juny i cada dissabte es pot veure una entrega a les televisions locals.

Healthy attendance? The impact of cultural engagement and sports participation on health and satisfaction with life in Scotland

“La participació en cultura té un impacte molt positiu en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans d’una nació”, segons afirmen Clare Leadbetter i Niamh O’Connor, els autors d’aquest estudi encarregat pel govern escocès on s’analitza l’impacte de la cultura i l’esport en la salut. Els resultats de la investigació, que es basa en les dades de l’enquesta a les llars escoceses de 2011, revelen que aquelles persones que participen en cultura o assisteixen a esdeveniments culturals tenen més probabilitats de gaudir d’una bona salut

Fòrum de la Cultura Europea 2013: inscripcions fins el 30 de setembre

La DG d’Educació i Cultura de la Comissió Europea organitza l’European Culture Forum que se celebrarà a Brussel·les del 4 al 6 de novembre del 2013. Aquest acte biennal reuneix prop de 1200 professionals europeus del sector artístic i cultural.

Es tractaran especialment tres temes:  

  • Mesurar l’autèntic valor de la cultura i del funcionament de l’ecosistema cultural;
  • Finançament de la cultura digital;
  • Desenvolupament de l’audiència i fer realitat la participació cultural.

Cultura y políticas urbanas. Dinámicas y efectos de la acción del tercer sector cultural en Barcelona

Nicolás Barbieri, Xavier Fina, Joan Subirats |  Métropoles, 11, (2012) , p. 2-18

Resumen  Este artículo aborda tres cuestiones relacionadas e ntre sí que consideramos relevantes en el debate actual sobre el futuro de las ciudades. ¿Qué es una política urbana y cuáles son las variables principales que la caracterizan? ¿En qué grado las políticas culturales han tendido a asumir las características nucleares de una política urbana? Y principalmente, ¿qué rol ocupa el tercer sector en el proceso de cambio de las categorías de organización social vinculadas a las políticas urbanas y culturales?