Apunts

Museus en mutació

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que poden ajudar-vos a realitzar un bon exercici de prospectiva estratègica en matèria de museus. Es tracta de «Le musée dans tous ses états» de Marc Terrisse i «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» de Martin Regourd. Les dues obres tenen per objectiu clarificar-vos sobre l’evolució contemporània de les institucions museístiques i aportar reflexions, elements d’anàlisi i casos concrets per il·lustrar  la realitat complexa dels museus actuals.

Noves polítiques, noves mirades i metodologies d’avaluació. Com podem avaluar el retorn social de les polítiques culturals?

Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino | Papers. Revista de Sociologia, Vol. 96, Núm. 2 (2011) p. 477-500

Resum El canvi en els objectius i en els instruments d’intervenció de les polítiques públiques no sempre comporta el desenvolupament de noves perspectives i metodologies per avaluar-les. El cas de les polítiques culturals exemplifica aquesta realitat. D’una banda, han adquirit un rol fonamental en el desenvolupament territorial que busca integrar una economia del coneixement amb la cohesió social, el govern i la sostenibilitat.

Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació

Jaume Blasco Julià | Ivàlua, Institut Català d'Avaluació de les Polítiques Públiques

Aquesta guia presenta conceptes, criteris i recursos per valorar l’oportunitat i la viabilitat de l’avaluació d’una intervenció pública, en funció d’una anàlisi dels seus condicionants, requeriments i utilitat prevista, i també per guiar el primer pas en el disseny d’una avaluació: la formulació de les preguntes d’avaluació.

Guía para la evaluación de las políticas culturales locales

Eduard Miralles i Ventimilla (dir.), Juana Escudero Méndez (coord.)  | Federación Española de Municipios y Provincias

El grup tècnic de la Comissió de Cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) al maig de 2005 a Cadis va prendre l’acord de desenvolupar una proposta de disseny d’un sistema d’indicadors d’avaluació de les polítiques culturals locals en sintonia amb les propostes recollides a l’Agenda 21 de la Cultura aprovada a Porto Alegre/Barcelona l’any 2004 per més de 300 ciutats i governs locals.

L'Avaluació de les polítiques públiques culturals : estudi empíric a l'administració local

Milagros Gascó Hernández  | Escola d'Administració Pública de Catalunya

Aquest estudi empíric s'estructura en quatre parts: la primera fixa el concepte d'avaluació de polítiques públiques; la segona explica l'objectiu d'aquesta avaluació; la tercera exposa els resultats i la quarta formula algunes propostes concretes de millora de la política cultural de la ciutat en general i de cada un dels programes en particular. 

Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals

Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent, Albert Saló Mayolas  | GREIS de la Universitat de Girona

Aquest estudi ofereix pautes i procediments per avaluar els impactes econòmics generats per les institucions i els esdeveniments culturals. És per això que procura ser homologable amb les principals i més recents experiències que avui existeixen en l’àmbit de la cultura. En definitiva, la seva finalitat bàsica és la implementació per part de les diferents institucions culturals d’aquest país: des de museus locals a grans museus, de fires locals a festivals, passant per les molt variades formes de manifestacions culturals.

Turisme cultural: situació actual i perspectives de futur

Us presentem dos llibres que analitzen el fenomen del turisme cultural des de diverses perspectives: els seus protagonistes i actors, les polítiques i estratègies per posar en valor els seus recursos o l’estructura i organització dels seus mercats. Les dues publicacions destaquen la necessitat d’aprofundir en el concepte de turisme cultural,  el seu significat i definició operativa per millorar la seva gestió atès el gran protagonisme que ha adquirir el turisme cultural en els mercats internacionals. El turista és cada vegada més exigent i actiu, les administracions públiques i els propietaris privats han apostat per la recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i s’ha creat una teixit industrial al voltant de la creació de productes específics en l’àmbit cultural que expliquen l’emergència d’aquesta tipologia turística a escala mundial.

Cultural and creative activity satellite accounts, Australia

 Australian Bureau of Statistics

Findings of the feasibility study on producing cultural and creative activity satellite accounts for Australia are presented in the «Discussion Paper: Cultural and Creative Activity Satellite Accounts, Australia», 2013 (cat. no. 5271.0.55.001). The study concluded that it is possible for the ABS to construct Australian cultural and creative satellite accounts with a reasonable level of quality using data which is currently available. The paper explained how the ABS proposes to measure the economic contribution of cultural and creative activity in Australia, comprising industry supply chains, activity in selected occupations outside those supply chains, volunteer services, and output supported by charitable contributions.

Analysis of box office data across the whole of the UK 2013

Purple Seven

Nearly a quarter of UK ticket revenues are generated by just 2.5% of customers, and over 2m so-called theatre attenders have lapsed, according to ground-breaking research.

An in-depth analysis of box office data across the whole of the UK has for the first time revealed the full extent of audience cross-over between different venues, and implies that arts organisations are dismissing millions of customers as being ‘inactive’, when in fact they have switched their allegiance to other arts providers. The study, which used data from the 30 months of transactions leading up to June 2013, shows that estimates of the number of attenders at UK theatres could be overstated by as much as 40%.

Cultura gestionada. Vint anys… i més

Pep Montes | Variacions

L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir dimarts 22 d’octubre una celebració transvestida de nostàlgia, que apelava al futur però que era deutora del passat i que, tot i que demanava aire fresc, es va haver de conformar amb un ambient càlid, de reafirmació més que de reivindicació. Els gestors culturals vam exhibir els vint anys de vida de la organització que defensa els nostres drets, que promou la nostra feina, que ens vol fer servei i que reclama un lloc sota del sol per al col·lectiu. La cosa es diu Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i s’explica habitualment amb un acrònim impronunciable: APGCC