Apunts

Com explicar Catalunya a una llebre morta

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)

Tributación de la cultura. Beneficios fiscales al sector cultural

Us presentem aquest llibre que recull la normativa tributària estatal que afecta al sector cultural (patrimoni històric, arxius i biblioteques, audiovisual i multimèdia, llibre i edició, arts plàstiques i arts escèniques). Contempla les singularitats que la normativa tributària estatal reconeix a aquest sector i que suposen un incentiu o estímul econòmic a la cultura a través de la via fiscal. Incorpora totes les modificacions recents, en particular en l’IVA, que afecten al sector cultural.

Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.

Sin transparencia no hay mecenazgo

Javier Martín Cavanna, Esther Barrio | Compromiso Empresarial. Núm. 44 Enero-Febrero 2013

 Podeu consultar íntegrament en línia tots els articles:

Voluntariado cultural: ¿Participación ciudadana o ninguneo profesional y arrinconamiento de la cultura?

David Ruiz | Economía i cultura

En estos tiempos de recesión, agudización de la crisis económica y cambio de sistema social, en su más amplio sentido, se ha convertido en recurrente un aviso a navegantes que circula desde ciertos poderes públicos. De una manera explícita o no, se lanzan globos sonda que postulan acudir al voluntariado cultural para la realización de actividades profesionales en este ámbito en tanto que la ausencia de recursos económicos incide en la ausencia de profesionales. Se pide la participación ciudadana voluntaria para la ejecución de programas y actividades culturales, incluso para la gestión de espacios públicos (bibliotecas, por ejemplo), saltándose a la torera, no sólo la figura del gestor cultural (público o privado), sino también el marco legal del voluntariado

Voluntariat cultural. Una mostra de dinamisme social

Jordi Arbonès  | Revista de Girona, núm. 278 (maig-juny 2013)

A les comarques gironines, darrerament, s’està implantant una nova figura de voluntariat. Es tracta de gent amb inquietuds culturals que, mentre aprofiten el temps lliure del qual disposen, fan un servei a la comunitat

Si és transparent, millor

A propòsit de la primera trobada del grup de treball sobre Periodisme de Dades demanem a Mara Balestrini que reflexioni sobre transparència i Institucions Culturals al blog del CCCB LAB //

Impactrimonio tecnologías de la información aplicadas a la valoración del impacto económico de la cultura

Pau Rausell-Köster, Vicente Coll-Serrano, Raúl Abeledo-Sanchis, Francisco Marco-Serrano, | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.(2013). p. 309-314

Resumen Se propone un servicio de información, Impactrimonio, que evalúa el impacto económico que un museo, biblioteca, festival o elemento patrimonial genera sobre el territorio. A partir de la información contenida en las tablas input-output y los datos proporcionados por el propio usuario a través de cuestionarios, Impactrimonio estima los efectos directos, indirectos e inducidos para cuantificar el impacto. Se describen los principales elementos que configuran la arquitectura y la interfaz  del sistema.

Análisis de redes sociales : sector museos

SocialWin

SocialWin presenta el primer informe de redes sociales en el sector Museos que se ha realizado en España analizando la presencia en social media y sus resultados llevados a cabo por los Museos con mayor engagement. En el «Informe redes sociales 2013: Sector Museos»,  han sido seleccionados los 12 museos con mayor engagement y que están más comprometidos con las redes sociales actualmente.  Este informe proporciona datos muy interesantes a nivel de audiencia total del sector, media de usuarios y audiencia por plataforma social.