Apunts

La dimensió social de la cultura | Informe CoNCA 06_18 L'Estat de la cultura i de les arts

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?

El mal de la cultura neoliberal

Alberto Santamaría | Akal

Creativitat, emocions, imaginació. Si en un exercici de llengua ens demanen que busquem un mot hiperònim que aixoplugui aquesta tríada de conceptes, podríem optar per “art” o, potser, “cultura”. Ara bé, ja fa temps que la retòrica econòmica i empresarial s’ha apropiat d’aquests conceptes. És a dir, la cultura ha estat absorbida per la lògica del capitalisme neoliberal. D’aquesta integració n’ha sorgit un ésser frankensteinià, el “capitalisme afectiu”. Per entendre el sorgiment i l’imperi de l’activisme cultural neoliberal, Alberto Santamaría ha escrit l’assaig “En los límites de lo posible: Política, cultura y capitalismo afectivo”.

INTERACCIÓ18 | Territori i aprenentatge. Itziar González / Repercussió ciència creació. Josep Perelló

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT


 

El territori com a font d’aprenentatge cultural

amb Itziar González
 

"Actuar en el territori implica mostrar allò amagat"

Itziar González és arquitecta, però no per construir grans edificis que es mengen la costa de les ciutats, ni per enderrocar arbres i partir les muntanyes. Per González, la idea de l'arquitectura està lligada al dibuix, i el dibuix a l'origen mateix que ens fa humans.

INTERACCIÓ18 | L'aïllament contemporani: Xavier Castañer. Compartir imatges, identitat: Jonás Trueba

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT


 

L’aïllament contemporani al que ens han portat les tecnologies

amb Xavier Castañer


 

Un dels eixos del fet de ser humans és la capacitat de comunicar-nos amb la paraula, amb l'art, amb els textos, amb la música... Interacció ha estat un espai de comunicació directa, offline. Ara bé, com canvien els paradigmes comunicatius les noves tecnologies? Pot el nostre cervell fragmentar-se per atendre múltiples converses simultàniament? Com construïm el relat generacional en un món hiperconnectat? I com aconseguim no aïllar-nos del món "real", el de la comunicació directa i humana? Correm el risc de passar del plural al singular?

Cultura interseccional: drets culturals i discriminació

Arnaud Alessandrin i Johanna Dagorn (dir.) |  Cahiers de la LCD: lutte contre les discriminations. Hors-série Nº 1 (2018)

Interseccionalitat. Aquest és el concepte que ha donat una nova dimensió al feminisme. Ras i curt, el concepte encunyat per Kimberlé Williams Crenshaw va aportar una nova sensibilitat als estudis feministes: els conceptes “gènere” i “sexe” ja no s’observaven aïllats sinó en relació amb les categories “orientació sexual”, “ètnia”, “classe”, “religió” o “discapacitat”. I és que no és el mateix ser dona blanca heterosexual i benestant que ser dona afroamericana lesbiana i de classe obrera. D’aquesta manera se supera la mirada occidental i burgesa i la lluita feminista esdevé més plural, àmplia i universal al mateix temps que estableix aliances amb altres col·lectius oprimits. A tall d’exemple: feminisme, anticapitalisme i antiracisme deixen de ser guerres separades. Això té conseqüències en els moviments socials però també, és clar, en la investigació. Des del punt de vista exclusivament acadèmic, les Humanitats operen d’una manera anàloga ja que generen discurs a partir de la confluència de disciplines: literatura, filosofia, art, història, geografia, ciència, etc. En aquest cas, parlem de transversalitat. Doncs bé, l’àmbit de la gestió cultural i de les polítiques públiques, de la cultura en general, ha d’impregnar-se d’aquest enfocament global. Per aquest motiu les Cahiers de la LCD (Lutte Contre la Discriminations) han publicat el primer número “hors serie” de la revista per parlar de drets culturals i lluita contra la discriminació.

INTERACCIÓ18 | Del plural al singular

<<ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT>>

Lliçó d’obertura amb Sunetra Gupta



 

Sunetra Gupta és una novel·lista i professora d'epidemiologia teòrica a la Universitat d'Oxford, interessada sobretot en malalties infeccioses responsables de la malària, HIV, grip i la meningitis bacteriana.

Actualment és professora d'epidemiologia teòrica al departament de zoologia de la Universitat d'Oxford. Forma part del comitè europeu assessor del Princeton University Press.

Va ser premiada amb la Medalla Científica per la Zoological Society of London i el premi Rosalind Franklin de la Royal Society per la seva recerca científica.

Tolerar l'intolerable

La tolerància és una acció que no ens és gens fàcil quan alguna cosa realment ens indigna. Tolerar no deixa de ser, deixar passar. I sovint hi ha massa coses que no podem deixar passar, que realment ens molesten o que creiem que hem d’afrontar. Potser allò que no ens toleren ens fa intolerants? On és el límit de la intolerància? I el de la tolerància? S’ha de tolerar tot en nom de la llibertat d’expressió o aquesta precisament està emparada per la tolerància?

INTERACCIÓ18 | Fer de les experiències històries: la memòria

<< Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>

amb Ben Okri


 

Ben Okri: “Ser narrador és tenir el cor obert”

“Vaig convidar a Ben Okri per necessitat, és un mestre nat de la narració”. Així començava Eulàlia Bosch a explicar als assistents de les jornades Interacció 2018 qui era aquella persona que estaven a punt d’escoltar. Poeta i novel·lista, Okri ha viscut a Nigèria i a Londres, i bona part de la seva producció literària explora la violència política que experimentà durant la guerra civil del seu país. Després ha estudiat literatura comparada a la Universitat d’Essex,  ha treballat al Triity College de Cambridge i ha sigut membre de la Royal Society of Literatura. Resumim els moments més importants de l’entrevista que Bosch li va fer en directe, per delícia dels oients:

Despullar l'educació i la cultura

Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l'educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l'altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l'educació i en l'educació des de la cultura.

Explicar-ho a l’àvia: museus i desenvolupament local

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula «Culture and local development: maximising the impact».