Apunts

Tax Incentives as a Measure to Support the Arts in a Globalizing World

Renate Buijze | Department of Tax Law, Erasmus University Rotterdam | Social Science Research Network

Abstract     
The notion of common goods or shared goods can help explain the expansion of audiences for arts organizations due to globalization. This expanded audience provides new fundraising opportunities for the arts. Governments, however, often have not anticipated to these new opportunities. In many countries government support for the arts remains a domestic issue. By only granting tax incentives in a domestic situation governments can even discourage their taxpayers to contribute to an arts organization resident abroad, hindering cross-border fundraising activities of arts organizations. This article puts forward the new fundraising opportunity for the arts that occurs due to globalization, as well as how this opportunity is hindered by tax barriers. An overview is provided of the current existing private- and state solutions to overcome these tax barriers. The solutions are illustrated by means of examples derived from the Netherlands.

Desculturalizar la cultura: Retos actuales de las políticas culturales

Víctor Vich | Latin American Research Review Volume 48, Special Issue, 2013 

Resumen: El presente artículo combina la reflexión académica con la propuesta política. Retoma la pregunta sobre la importancia de las políticas culturales e intenta fundamentar una nueva respuesta. Sostiene que las políticas culturales no pueden concentrarse únicamente en la pura organización de eventos. Más allá del fomento a la producción cultural, del establecimiento de mejores mecanismos para su circulación y de dirigirse a públicos diferenciados, el ensayo apuesta por una política cultural que apunte a la deconstrucción de los imaginarios hegemónicos, vale decir, al intento por intervenir en aquellos sentidos comunes que se encuentran hondamente afianzados en los habitus sociales. Si el capitalismo contemporáneo basa buena parte de su poder en la dominación simbólica, este ensayo entiende que los símbolos y la cultura en general son igualmente un lugar de respuesta.

Resum del tuitdebat sobre Cultura i Insularitat organitzat per Art-Xipèlag.

El dimecres, 2 de juliol, a les set de la tarda, començàvem un nou tuitdebat a Art-Xipèlag. Per aquesta ocasió havíem triat un tema que pensàvem que podia ser de l'interès dels professionals de la cultura de les Illes. Van participar-hi professionals de les Illes Balears però també estava obert a gent d'altres illes o professionals de la Península. Ens agrada la multidisciplinarietat d'idees i opinions i si són d'indrets diferentes, amb realitats diferents, pensem que poden enriquir moltíssim el debat i en podem aprendre molt entre tots.

Sustainable projections: concepts in film festival management

Alex Fischer ׀ St Andrews Film Studies

Llibre que vol ajudar als organitzadors de festivals de cinema a prendre consciència del context actual tan complex, contradictori i sovint advers que envolta l’organització d’aquests esdeveniments. S’hi aporten reflexions teòriques i experiències pràctiques que tracten de demostrar la necessitat d’examinar aquests festivals més enllà d’ells mateixos per entendre millor les complexitats que els envolten i ajudar-los a detectar aquells elements que poden fer que el festival sigui un èxit o un fracàs.

Cultura. Punto e accapo

Francesco Paolo Campione (ed.) ׀ FrancoAngeli

Llibre que presenta les línies bàsiques del programa ‘Cultura. Punto e accapo’ que vol ser una plataforma de debat i un punt de partida per a una renovació del sector cultural a Itàlia. Segons els experts que hi participen, l’actual sistema d’organització i gestió de la cultura a Itàlia ja no respon a la lògica de desenvolupament que demana la societat actual i, per corregir-ho, cal una reestructuració substancial del sector per tal que el país pugui activar els seus recursos culturals i convertir el patrimoni i la creativitat en un dels seus principals avantatges competitius.

Estrategias de supervivencia de las mujeres profesionales en las artes escénicas en un periodo de crisis

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria

Festivalization as a Creative City Strategy

Nikolay Zherdev |  IN3 Working Paper Series (2014). IN3 (UOC) 

Resum: Mitjançant l'aplicació d'estratègies basades en la creativitat les ciutats intenten  destacar per tal d' atraure els ciutadans mòbils . En molts casos , s'aconsegueix a  través de la transformació de les ciutats i barris culturals en espais d'experiència. En aquest sentit, un dels instruments més populars d'implementació de la planificació cultural és la creació de la identitat de la ciutat i la seva promoció a través de festivals culturals. Aquests festivals s'han convertit en una política de " must -have " per als planificadors urbans de la Ciutat creativa que intenten galvanitzar la vida cultural local, construir una continuïtat del happening i així atraure persones creatives. Aquests factors converteixen l'espai urbà en un lloc de festival constant, un fenomen anomenat  festivalització de l'espai urbà. Discutint les connexions entre la teoria de les Ciutats Creatives i els estudis del festival, el treball té com a objectiu obrir un diàleg entre els dos, abordant la qüestió de com s'aplica la festivalització dins del paradigma de Ciutat Creativa. El document conclou que actualment els festivals penetren a diversos aspectes de les activitats culturals, socials i econòmics, passant de ser un instrument d'aplicació de l'estratègia en l'estratègia en ella mateixa.

Patrones regionales de consumo de servicios en tiempos de crisis: servicios de ocio y cultura ¿hay un cambio de tendencia?

Manuel Hernández Peinado, Mercedes Rodríguez Molina, José Antonio Camacho Ballesta | XXXIX Reunión de Estudios Regionales | Smart regions for a smarter growth strategy: new challenges of Regional Policy and potentials of cities to overcome a worldwide economic crisis

Resumen: El contexto de crisis económica ha llevado a un empeoramiento de las economías de los hogares, provocando desajustes notables en los presupuestos familiares. La fuerte caída del gasto en el consumo de los hogares en España ha afectado a casi todas las industrias, y el ocio y la cultura no es una excepción a esta tendencia, así el gasto de los hogares en servicios de ocio y cultura en 2010 fue inferior con respecto a 2006. El doble objetivo de este trabajo consiste en analizar desde una perspectiva microeconómica los cambios en los patrones de consumo de los hogares españoles que gastan en servicios de ocio y cultura, e identificar los principales factores explicativos de dichos gastos durante el periodo 2006-2010 tanto a nivel nacional como regional. 

Informe de la Encuesta sobre Crowdfunding en 2013

Asociación Española de Crowdfunding

La Asociación Española de Crowdfunding lanzó durante el mes de abril de 2014 una encuesta online para todas las plataformas españolas de crowdfunding con el fin de elaborar un estudio sobre la situación del mercado de crowdfunding en España en el año 2013.

Según señala el informe, las campañas de crowdfunding de inversión son las que consiguen una recaudación mayor, seguidas por las de préstamo. De media, los inversores españoles invierten 4.853€ por proyecto, y los prestamistas prestan una media de 2.025 €. Sin embargo, la aportación media por persona en donaciones y recompensas no llega a los 40€. Como media, los proyectos de recompensa y donación que tienen éxito solicitan cerca de 3.300€, y fracasan los que sobrepasan los 5.500€. Para préstamos e inversiones las cifras son superiores; tienen éxito los proyectos que solicitan alrededor de los 30.200€ y fracasan los que piden más de 200.000€.

Com mesurar el valor de la cultura: tendències nacionals

Cultural trends ׀ Carol Scott (coord.)

Número especial que analitza com mesuren països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i el Regne Unit el concepte de valor cultural. S’hi comparen els sistemes de mesura i avaluació implementats per cada país i n’assenyalen les similituds i les diferències. Mentre que els models aplicats per Austràlia i Nova Zelanda posen l’èmfasi en els beneficis socials i identitaris de la cultura, el Canadà incideix en el seu valor econòmic. El sistema adoptat pel Regne Unit va més enllà i avalua no només les activitats promogudes des del sector públic sinó que incorpora també activitats promogudes des del sectors empresarials, amateurs i del tercer sector. Aquest model té molt en compte, a part de les externalitats socials i econòmiques, els beneficis que la cultura genera en les persones. En tots els casos s’assenyala que la cultura pot aportar tant a les societats com als individus uns beneficis que no es poden aconseguir a través de cap altre via. Tots els autors remarquen la importància de facilitar una comprensió clara del veritable significat i valor únic de la cultura.