Apunts

Digital culture : how arts and cultural organisations in England use technology

Arts Council England, the Arts and Humanities Research Council and Nesta have commissioned independent research agency MTM to track the use of digital technology by arts and cultural organisations in England between 2013 and 2015.

Results are now available from the first year survey of 891 arts and cultural organisations, including digital activities, barriers, enablers and impacts.

Ex-post evaluation of 2012 European capitals of culture

Nick McAteer, Neringa Mozuraityte, Neil McDonald | Ecorys UK

This evaluation report considers the European Capital of Culture Action in the year 2012 including the cultural programmes of the two cities designated as European Capital of Culture (ECoC) for that year: Guimarães (Portugal) and Maribor (Slovenia). The evaluation considers the relevance, efficiency and effectiveness of both 2012 ECoC throughout their “life-cycle”, i.e. from the preparation of their application, through the designation and development phase and up to the completion of their cultural programmes at the end of the title year. Consideration is also given to their likely sustainability and legacy.

The value of Europeana : the welfare effects of better access to digital cultural heritage

J. Poort, R. van der Noll, R. Ponds, W. Rougoor, J. Weda | SEO Economisch Onderzoek

In 2008, Europeana was launched as a service platform for digital cultural heritage and content from libraries, archives, galleries and museums from all over the European Union. The aim was to make Europe’s rich cultural heritage accessible for all. Since its launch, the number of records in the Europeana database, of Europeana Network members and of visitors to its website have grown rapidly. 

Informe sobre l'economia creativa 2013

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.

Educació patrimonial i realitat augmentada en entorns patrimonials

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que analitzen dos aspectes relacionats amb el patrimoni. El primer, «La educación patrimonial: del patrimonio a las personas» de David Ruiz Torres,  aborda el tema d’educació patrimonial des d’una perspectiva molt àmplia que inclou tant reflexions teòriques com experiències concretes de programes eductius representatius, singulars o únics tant a escala estatal com internacional. El segon, «La realidad aumentada y su aplicación en el patrimonio cultural» de Sofía Marín i Sara Pérez, i coordinat per Olaia Fontal, analitza un tema més concret, el de la realitat augmentada i la seva aplicació en el patrimoni cultural.

Aprovat el programa Europa Creativa de la Comissió Europea

Amb un pressupost de 1460 milions d’euros durant els pròxims set anys (un 9% més respecte a la quantitat actual), el programa suposarà un impuls per als sectors cultural i creatiu, que són una gran font d’ocupació i creixement. Europa Creativa facilitarà finançament com a mínim per a 250.000 artistes i professionals de la cultura, 2000 cinemes, 800 pel·lícules i 4500 traduccions de llibres.  També posarà en marxa un nou mecanisme de garantia financera que permetrà a les petites empreses del sector cultural i creatiu tenir accés a préstecs bancaris pel valor de fins a 750 milions d’euros.

'No matis la cultura" acció a favor de la cultura

El pont de Sant'Angelo, a Roma, Itàlia, va ser el lloc escollit pels membres italians de Culture Action Europe (CAE) per a realitzar una "flash mob" en defensa de la cultura el passat 15 d'octubre. Amb el títol "No matis la cultura", l'acció va consistir en "penjar" siluetes amb les imatges d'icones de la cultura europea, com Pina Bausch, Charlie Chaplin, Pier Paolo Pasolini o Picasso, i la d'un desconegut que representava als creadors del futur. "Matar la cultura impedeix la construcció d'un futur pacífic i sostenible": és un dels missatges claus que recull el (comunicat de premsa que els organitzadors de l'acte van posar a disposició dels mitjans

See video

Cooperatives de músics. Un nou model de gestió

Antoni Mas i Bou | Musicat

Llibre presentat en el marc de l’última edició del Mercat de Música Viva de Vic i editat per Musicat (Associació Professional de Músics de Catalunya) en què l’autor, Antoni Mas, explica la seva experiència en l’organització i el desenvolupament de les cooperatives i les diferents entitats que configuren el grup de gestió Musicat. Així mateix explica com utilitzar correctament les cooperatives de músics per treure’n el màxim profit i facilita la comprensió dels temes legals que planteja l’exercici de la professió.

Le musée hybride

 Francois Mairesse | La Documentation française

François Mairesse aborda en aquesta obra la problemàtica del finançament dels museus i es pregunta com gestionar-los de manera eficaç i, a la vegada, garantir-ne la seva especificitat com a institució cultural. L’autor reconeix que la relació entre museus i l’economia no és gens fàcil però admet que tots dos àmbits estan obligats a conviure ja que les organitzacions museístiques necessiten recursos materials per sobreviure. Mairesse explora les tres principals fonts de finançament dels museus: la pública, la privada i les donacions. Alerta dels riscos dels dos primers models, afirma que el primer pot provocar en els museus una forta dependència dels recursos públics i el segon pot suposar una mercantilització de la cultura. Per tant, aposta per un model híbrid que inclogui una tercera via, les donacions, que garanteixi i respecti la missió dels museus i la seva autonomia.

La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.