Apunts

¿Por qué se concentran los artistas en las grandes ciudades?

Publicat per Interacció el 15/07/2014 - 08:55

Joaquim Rius Ulldemolins | REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. núm. 147 (2014)

El análisis de las causas de la concentración de los artistas en las grandes ciudades ha ido ganando centralidad en los ámbitos académicos en la medida en que se ha destacado su importancia para la economía de las industrias creativas. Los estudios sobre este fenómeno generalmente se basan en las teorías de la clusterización económica, las cuales sólo toman en consideración los factores infraestructurales de localización. A pesar de que de forma creciente se ha criticado este enfoque y se ha reivindicado la importancia de considerar las interacciones sociales, las contribuciones de la sociología de las profesiones artísticas o de la sociología urbana han sido en gran medida ignoradas. Retomando los resultados de estas perspectivas sociológicas el artículo propondrá construir un enfoque más pluridimensional y más crítico respecto al fenómeno de la aglomeración artística, como un fenómeno funcional en la economía postfordista.

Entrada de blog

Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013

Publicat per Interacció el 15/07/2014 - 08:28

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els analògics, els quotidians, els clàssics, els digitals, els moderns, els inquiets i els apassionats són les set grans categories de catalans que presenta l’informe 'Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 'elaborat pel Departament de Cultura.

Els perfils s’han establert en funció de les preferències dels enquestats a l’hora de decantar-se pels diferents productes i serveis culturals, i mitjançant l’ús de tècniques estadístiques inductives. L’anàlisi, feta a partir de les dades de 'l'Enquesta sobre participació cultural a Catalunya 2013', examina, a més, les actituds, les motivacions i les barreres d’accés a la cultura dels catalans.

Entrada de blog

Nous models per a mesurar la participació artística i cultural als municipis

Publicat per Interacció el 14/07/2014 - 11:43

Katya Johanson, Hilary Glow, Anne Kershaw | Poetics, volume 43, April 2014

Article on s’hi examina com es mesura la participació artística i cultural a escala local. Segons l’estudi, que es planteja a partir de l’anàlisi de les polítiques culturals en quatre municipis concrets, existeix la percepció generalitzada que la participació és un bé públic i un fet positiu per a les comunitats però que no hi ha un acord consensuat sobre el que vol dir exactament el fet participatiu. Per a les autores, aquesta manca de definició no és negativa perquè consideren que tant la participació com el sistema d’indicadors emprats per avaluar-la s’han d’adaptar a la realitat de cada context concret. En aquest sentit, afirmen que sistema estàndard de mesura i avaluació no pot respondre de manera adequada a les necessitats concretes de cada lloc.

Entrada de blog

Estimating the Impact of Live Simulcast on Theatre Attendance: An Application to London’s National Theatre

Publicat per Interacció el 14/07/2014 - 10:30

Hasan Bakhshi, Andrew Whitby |Nesta Working Paper 14/04

Abstract Increasingly, performing arts venues are adopting live simulcast into cinemas as a means of increasing their overall audience reach. The effect on audience numbers at performing arts venues themselves is unclear, however: simulcasting may substitute for live attendance among existing audiences, but may also promote and engage new audiences.

Using data for the UK's early National Theatre (NT) Live broadcasts, Bakhshi and Throsby* (2014) conclude that live broadcasts generated greater, not fewer, audiences at the National Theatre. Using a new, extensive dataset of theatre ticket transactions for multiple theatre venues across England, and over a longer time period, we conclude that National Theatre Live is likely to have in addition boosted local theatre attendance in neighbourhoods most exposed to the programme.

Entrada de blog

Audience-building and the future ‘Creative Europe’ Programme (2012)

Publicat per Interacció el 14/07/2014 - 10:10

Anne Bamford, Michael Wimmer | European Expert Network on Culture (EENC)

La Comissió Europea va encarregar a l’European Expert Network on Culture (EENC) un informe sobre la creació de nous públics (audience building) des de les institucions artístiques. Anne Bramford i Michael Wimmer -membres d’aquesta Xarxa- van elaborat aquest informe on mostren les últimes tendències europees en desenvolupament d’audiències en els diferents sectors culturals; formulen recomanacions per a la Comissió Europea, les autoritats estatals, supralocals i locals i per a les institucions culturals, i presenten 28 casos pràctics de 12 països (Eslovaquia, Latvia/ Letònia, Regen Unit, Espanya, Països Baixos, Noruega, Alemanya, Luxemburg, Austria i França).

Entrada de blog

Tuit de la setmana

Publicat per Interacció el 14/07/2014 - 09:51

Entrada de blog

Tuitdebat sobre Equipaments Culturals a ArtXipèlag

Publicat per Teresa Miquel Sellés el 12/07/2014 - 11:30

Aquesta setmana al tuitdebat d'ArtXipèlag hem parlat d'un tema que també ens interessa molt a tots els que ens dedicam a la cultura, els Equipaments Culturals. Ho hem centrat en els equipaments culturals de Balears però, pels comentaris que s'han fet i les conclusions a que s'ha arribat pensem que es podrien extrapolar a altres regions.

Aquest ha estat un tuitdebat ben especial per a nosaltres, doncs l'hem realitzat des d'un equipament cultural de Palma, el Centre d'Art i Creació Ses Voltes ( @CACSesVoltes ), que aquests dies ha estrenat nou equip gestor format per Tina Codina i Mari Pau Ruiz. Precisament el primer que està fent aquest nou equip gestor és mantenir trobades amb els professionals de l'art per a conèixer les seves inquietuds i propostes i a partir d'aquí establir el seu pla d'acció.

Entrada de blog

Preparatory action ‘culture in EU external relations’

Publicat per Interacció el 11/07/2014 - 08:35

Comissió Europea. Direcció General d’Educació i Cultura

Segons aquest informe, reforçar les relacions culturals amb la resta del món és positiu per als interessos de la Unió Europea i dels seus estats membres ja què s’afavoreix el diàleg intercultural, la diversitat cultural, la solidaritat global i es fomenta el comerç, la inversió, la competitivitat, la innovació i el desenvolupament. L’estudi també ressalta el valor afegit intrínsec que aporta la vitalitat cultural i la riquesa dels intercanvis culturals.

L’informe és el resultat final d’una investigació realitzada a 54 països (els 28 estats membres de la Unió Europea, els 16 països inclosos en la Política Europea de Veïnat i els 10 països de l’Associació Estratègica) i subratlla els punts forts i febles de les relacions culturals internacionals d’Europa fins al moment, les oportunitats que queden per explotar i els obstacles a superar.

Entrada de blog

El Museo híbrido

Publicat per Interacció el 10/07/2014 - 14:09

François Mairesse ׀ Ariel Arte y patrimonio

Fa uns mesos es va publicar «Le Musée hybride» i ara ens plau presentar-vos la traducció al castellà d’aquesta obra que aporta múltiples idees i propostes de gestió per repensar el museu tradicional i garantir la seva especificitat institucional davant la crisi econòmica actual, la fallida dels estats protectors, la mundialització de la cultura i les exigències comercials dels mercats. L’autor aborda la problemàtica del finançament dels museus i aposta per una via que combini les tres modalitats de finançament (públic, privat i donacions).

Entrada de blog

Gestión cultural: innovación y tendencias

Publicat per Interacció el 08/07/2014 - 08:07

Vicent Giménez Chornet (coord.) ׀ Tirant Humanidades

Des de el País Valencià ens arriba aquest llibre que descriu amb reflexions teòriques i casos pràctics, noves fórmules i models de gestió cultural a partir de l’ús de les noves tecnologies i de l’adaptació a les noves necessitats socials. Destaquem l’estudi de Carlos Villavieja titulat ‘Fundamentos para una gestión cultural en proximidad participativa’ on explica les bases d’un sistema de gestió cultural fundat en els principis socials de la IAP (investigació acció-participació) en un moment en què els moviments socials oposen resistència a uns poders polítics cada vegada més allunyats de la seva legitimitat democràtica. Segons l’autor, els principis de la IAP, que reivindiquen una transformació cultural autogestionada, són fàcilment aplicables en aquest context actual de mobilitzacions ciutadanes. Villavieja considera que des de l’IAP es pot projectar una gestió cultural capaç de detectar problemes generadors de malestar, trobar-ne les causes i plantejar solucions i que siguin els mateixos ciutadans qui elaborin tots aquests processos.