Apunts

Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez | Fesabid
 

Les biblioteques públiques del territori espanyol es troben amb la necessitat d’afrontar un canvi de paradigma, fet que es posa de manifest tant per les conseqüències de la crisi com per les transformacions socials i informatives produïdes durant els darrers anys. Així ho consideren els autors del present informe, Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez, d’acord amb els quals els canvis en la gestió d’aquests equipaments és una prioritat.
 

“Las bibliotecas públicas en España: diagnostico tres la crisis económica” analitza les dades estadístiques recopilades entre els anys 2010 i 2016 i té per objectiu principal conèixer millor la situació de les biblioteques públiques i la seva evolució. D’aquesta manera, es pretén obtenir una base d’evidències per tal de poder alertar quan sigui necessari dels efectes negatius que la recessió econòmica han provocat al sector.

Gender Equity in Museums Movement (GEMM)
 

Un altre 8 de març, un altre Dia Internacional de les Dones sabent que, malgrat els avenços en comparació amb altres èpoques i generacions, l’equitat i la igualtat de gènere segueixen sent inexistents en la gran majoria de sectors del món laboral. No existeixen en camps tan variats com la ciència, la investigació, l’esport o el cinema, i tampoc en l’àmbit cultural. Ni en el context americà, d’on prové l’article que avui presentem, ni a casa nostra, com va posar de manifest l’estudi 'Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya'  presentat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ara fa un any.

En el cas de les professions dominades per dones, aquest biaix de gènere disminueix la importància de la professió als ulls dels responsables de la comunitat i el govern. Dins de l’àmbit cultural, s’assegura a l’article, els museus constitueixen un dels casos on això passa.

David Márquez Martin de la Leona | Fundación Alternativas
 

El següent article ens planteja com la figura del patronat podria millorar certes mancances que actualment presenten els sistemes de governança pertinents a tot el territori espanyol. En un context propi de la tradició europea-continental de caràcter molt intervencionista, l’element del patronat no es té gaire en compte en general sobre cap equipament, ja que respon a una lògica pròpia de la cultura anglosaxona, de caràcter molt més liberal. Malgrat el xoc inicial que pot suposar insertar una pràctica poc habitual dins d’un sistema intervencionista, el patronat es pot entendre com una solució a certes tensions i mancances presents als sistemes de governança de les institucions culturals. 

Aula 242, segona planta. Assignatura: Participació i acció comunitària. Els alumnes entren a l’aula i troben damunt de totes les taules un full en blanc. La professora es presenta i sense més preàmbuls demana als alumnes la primera tasca: “Escriviu en aquest full en quants espais del vostre barri, poble o ciutat participeu”. La professora recull els papers i amb una ràpida llambregada comprova que més de la meitat segueixen en blanc. Res més lluny del que esperava; cada començament de curs el resultat és més o menys el mateix. Sense més dilacions, continua amb la classe.Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària
 

La participació vol dir moltes coses; però per sobre de tot vol dir compromís, implicació i coresponsabilitat. La participació és  un dels elements clau per a la gestió comunitària i així és com en van parlar Judit Font, Helena Ojeda i Xavier Urbano, docents del curs “Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: un estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).