Apunts

Deuwatts: artistes i científics, connexions possibles

No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues de les formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana, i sempre han estat una parella de fet, malgrat que des de fa temps conviuen clandestinament. El desenvolupament de les TIC ha fet que la seva relació sigui més visible, però una altra cosa es que visquin sota el mateix sostre.

‘Art i ciència’, un dels capítols del ‘Deuwatts’ ―programa setmanal de ciència, salut i medi ambient de Betevé―, entrevista investigadors artistes i científics per aprofundir en les actuals formes d’interacció entre aquestes dues disciplines, art i ciència, i per donar a conèixer projectes que fan possible espais d’encontre i col·laboració mútua.

Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el benestar


Norma Daykin i Tim Joss | Public Health England 
 

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu d'aquesta guia publicada pel  Public Health England 

Art contemporani i acció local

Diputació de Barcelona

Aquest llibre és fruit del Laboratori de Tècnics Municipals d'Arts Visuals, una col·laboració entre la xarxa «Prototips en codi obert» de la Fundació Antoni Tàpies i el Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística, que es va desenvolupar entre els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu d’incentivar la investigació, la professionalització i el treball en xarxa al voltant dels programes i les accions d'art contemporani en l'àmbit local entre els tècnics municipals d'arts visuals.

Tuit de la setmana

Les ciutats d’un futur no tan llunyà?

Fernando Barbella

Des de fa uns anys el creatiu argentí Fernando Barbella reflexiona sobre com seran les ciutats d’un futur proper a través dels senyals que hi trobem per tot arreu. Al seu blog «Signs From The Near Future» reinventa el contingut d’aquestes senyals des d’una vessant divertida, però que ens fa repensar sobre els llocs que hi habitem i en què podrien convertir-se.

La setmana a Facebook: districtes culturals, autònoms, dones, arts escèniques, patrimoni, escriptors, estatut de l'artista

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

L’anàlisi del temps en els nous models de creació interactiva

L’era digital d’Internet ha capgirat la nostra relació amb el rellotge. Les xarxes han estès una configuració temporal lineal globalitzada que conté, però, múltiples contextos sincrònics i asincrònics que ens condicionen i defineixen. I és que la representació i la vivència del temps en una societat és una de les característiques que millor la determinen, perquè està fixada pel seu context cultural i especialment pel grau de desenvolupament de la seva tecnologia comunicativa.

És per això que, tot i que la nostra mesura temporal està constreta per l’obsessió per l’aprofitament del temps en les estructures de producció arran de la revolució industrial, les possibilitats que avui dia ofereixen les TIC estan expandint els límits de les realitats temporals quotidianes d’una manera tan complexa que es fa difícil predir l’evolució dels nostres codis temporals. «Temporalidades digitales. Análisis del tiempo en los new media y las narrativas interactivas» tracta aquesta qüestió en relació amb l’àmbit audiovisual per albirar futurs models de creació interactiva, i és una de les primeres investigacions que s’atribueix aquesta complexa i interessant tasca.

Ciències i lletres: la falsa divisió de la Cultura

Laura Paús | espiantdimonis

El 1959 Charles Percy Snow, físic i novel·lista anglès, va ser l’encarregat de pronunciar una de les conferències anuals més prestigioses de la Universitat de Cambridge, la Rede Lecture. El títol de la conferència va ser «The Two Cultures and the Scientific Revolution» («Les dues cultures i la revolució científica»). L’expressió «les dues cultures» va ser la manera de Snow de referir-se als dos pols en què veia que es dividia —cada cop més profundament— la vida intel·lectual a Occident: en un pol, hi havia els intel·lectuals literaris (que, diu Snow, «per casualitat, mentre ningú no mirava, van prendre el terme “intel·lectuals” per referir-se només a si mateixos, com si fossin els únics»), i en l’altre, els científics. I entre ells s’obria «un abisme de desconfiança i incomprensió». És a dir, Snow va parlar ja de la divisió en «ciències i lletres» que avui continua tan vigent.

Treballadors de la cultura i la comunicació s’alien per reclamar els seus drets laborals

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.

Tuit de la setmana

O potser sigui cosa del baix nivell del debat cultural a Barcelona @AdriPujol