Apunts

Diputació de Barcelona

Aquest llibre és fruit del Laboratori de Tècnics Municipals d'Arts Visuals, una col·laboració entre la xarxa «Prototips en codi obert» de la Fundació Antoni Tàpies i el Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística, que es va desenvolupar entre els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu d’incentivar la investigació, la professionalització i el treball en xarxa al voltant dels programes i les accions d'art contemporani en l'àmbit local entre els tècnics municipals d'arts visuals.

Fernando Barbella

Des de fa uns anys el creatiu argentí Fernando Barbella reflexiona sobre com seran les ciutats d’un futur proper a través dels senyals que hi trobem per tot arreu. Al seu blog «Signs From The Near Future» reinventa el contingut d’aquestes senyals des d’una vessant divertida, però que ens fa repensar sobre els llocs que hi habitem i en què podrien convertir-se.

L’era digital d’Internet ha capgirat la nostra relació amb el rellotge. Les xarxes han estès una configuració temporal lineal globalitzada que conté, però, múltiples contextos sincrònics i asincrònics que ens condicionen i defineixen. I és que la representació i la vivència del temps en una societat és una de les característiques que millor la determinen, perquè està fixada pel seu context cultural i especialment pel grau de desenvolupament de la seva tecnologia comunicativa.

És per això que, tot i que la nostra mesura temporal està constreta per l’obsessió per l’aprofitament del temps en les estructures de producció arran de la revolució industrial, les possibilitats que avui dia ofereixen les TIC estan expandint els límits de les realitats temporals quotidianes d’una manera tan complexa que es fa difícil predir l’evolució dels nostres codis temporals. «Temporalidades digitales. Análisis del tiempo en los new media y las narrativas interactivas» tracta aquesta qüestió en relació amb l’àmbit audiovisual per albirar futurs models de creació interactiva, i és una de les primeres investigacions que s’atribueix aquesta complexa i interessant tasca.

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.