Els meus millors consells, de Xavier Mingo Sánchez


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Xavier Mingo, cap de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Vic. 

Els àmbits de treball que aborda passen per l'harmonització d’un conjunt de 14 equipaments culturals (L'Atlàntida, Convent del Carme, Biblioteca Pilarin Bayés, Institut del teatre, Espai ETC, etc) d’una ciutat de quasi 50.000 habitants. Una profusió de serveis, recursos i persones que cal endreçar i orientar, buscant, a més processos de sostenibilitat i durabilitat de la gestió.

La seva feina s’encara també en crear estructura a cada un dels àmbits de creació, ordenant les presències dels agents culturals i facilitant l’ús del recursos públics per a dur-la a terme. Finalment, estan focalitzant l’adaptació de recursos i continguts culturals a altres normalitats: les malalties mentals, l'Alzheimer i altres acompanyaments que permeten teixir aliances amb la universitat, per tal d'enriquir i millorar els continguts culturals i posar-los a l’abast de més persones.


 

Xavier Mingo, Cap de l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Vic


 

1. Escolto: Tinc un registre molt eclèctic, sí. M’atura molt el Jazz i el Funk però de mica en mica aprenc a gaudir dels clàssics, sobretot de Bach, si bé, em deixo endur per la sanguinitat de Wagner. La veritat és que, alliberat de les tasques de programació, he deixat de banda molta creació contemporània que també m’ha emocionat (Clara Peya, Guillem Roma o Laura Cruells).
     

2. Llegeixo: Just he acabat “Guerra i Pau” he buscat per intentar entendre millor aquest entramat rus. Amb aquest objectiu parcialment acomplert, ara busco lectures més lleugeres. M’agrada la literatura alemanya contemporània, Grass, Jan Weiller i Doris Dörrie. També li reconec un deute a la creació del país, però la son venç cada nit, únic moment possible per acostar-m’hi.
 
3. Algú que trobo molt interessant: Soc poc messiànic però trobo interessants a moltes persones i a moltes facetes de moltes persones. Sobretot aquelles que, sense soroll ni presència pública, assoleixen fites, objectius i realitzacions. Trobo admirable la tenacitat i la positivitat en moments de dificultat. Seria una llista llarga de persones anònimes.

A l’esfera pública, embadaleixo amb Noam Chomsky, en altres registres amb en Manuel Delgado.
 
4. Seguiu aquestes organitzacions: M’interessen els projectes cooperatius, integratius i amb una clara vocació social; projectes com AuroraCoop, i també projectes petits i locals. Ara pren força la necessitat de reflotar un sector que la pandèmia ha deixat molt tocat i les gestes que moltes entitats fan per recuperar normalitat, tot i les administracions, és encomiable. Mica en mica estic descobrint la xarxa de Fab Labs i els projectes d’apoderament digital i resulta curiós trobar la bondat de la tecnologia com instrument i no finalitat. També m’agrada seguir projectes on he participat i on he pogut deixar alguna llavor: el Cente Cívic La Mercè de Girona, el departament de Cultura de la Seu d’Urgell, el Centre Cívic Zona Nord, els Teatrets d’Osona i alguns altres.
 
5. Això em manté despert a la nit: A quarts de quatre de la matinada tinc agendada la reflexió sobre l’organització d’equips, contractació, o la solució màgica del finançament del darrer compromís sobtat. Sempre penso que hauria de tenir una llibreta a la vora per anotar aquelles idees fantàstiques que, malauradament, al matí ja s’han fet fugisseres.
 

6. Articles Interacció: Sempre amb una distància i dificultat per a capbussar-se, em va encuriosir molt l’article “Quin paper exerceixen les botigues dels museus?”  i em va agradar el “Neix Cardant Cultura, una cooperativa cultural que ofereix serveis integrals a mida per a artistes i creadors", si bé en aquest, va ser per proximitat i simpatia.



 


_______________________________________________________________________