Interacció

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Marta Mei, coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda, un singular equipament municipal ubicat al barri del Poble-sec, dedicat a la creació, educació, divulgació i promoció musical. Recentment, el Centre Cultural Albareda ha rebut el Premi Enderrock 2023 amb motiu de la seva trajectòria i desè aniversari.

Marta Mei és llicenciada en comunicació audiovisual i postgraduada en Gestió d'Empreses a la Indústria de la música. Va treballar 5 anys a la Sala Razzmatazz de Barcelona al departament de booking i programant el seu propi cicle musical "Un altre dijous". El següents 5 anys va estar com a booker nacional i internacional a Èxits Produccions & Management. També ha treballat a festivals com el Cruïlla, Creamfields Andalucía, Poparb o Clownia Festival. A part de ser coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda, actualment és també assessora de la direcció artística de la FiM de Vila-seca i mànager del grup per a públic familiar Lali BeGood.

Marta Mei, coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda

Escolto:

Sempre he escoltat molta música. Fa 12 anys, a més a més de ser la meva passió i afició, també l’he d’escoltar per feina. De petita, molt Bruce Springseen, Serrat, Eric Clapton o The Beatles al cotxe i al menjador de casa. Molts anys de música clàssica quan estudiava piano. D’adolescent em vaig obsessionar amb la pel·lícula i la banda sonora d’Amelie, del Yann Tiersen. Els discos que he escoltat més aquest any segurament han estat “Salt Mortal” del Pol Batlle, Folklore de la Taylor Swift, que no para des de 2020, molta Rosalía, “La mida” de l’Anna Andreu i sempre m’acompanyen Egon Soda. Des de que treballo al Centre Cívic L’Albareda els grups emergents han ocupat gran part de les meves orelles.  També m’he aficionat als podcasts, “Deforme Semanal”, “Crims”  o “Tenim paraula” serien alguns dels que segueixo. La ràdio la tenia bastant abandonada (quina declaració més horrible) però la persona amb qui comparteixo els matins escolta sempre el Món a RAC 1 i m’hi estic tornant a aficionar. Escoltaria moltes més coses si no fos perquè no tinc més temps o perquè el meu cap, a vegades, també demana silenci.

Llegeixo:

Llegeixo principalment novel·la i articles relacionats amb la indústria musical. No tinc autors i ni autores preferits, em guio moltíssim per les recomanacions que fan la Míriam Cano (escriptora i periodista) i la Irene Jaume de La Ciutat Invisible. Ahir vaig acabar “El covard” de Jarred McGiggins i avui començo “Taurons en temps de salvadors” de Kawai Strong Washburn. També estic a mitges amb la trilogia de Holt de Kent Haruf.

Referent a articles musicals, llegeixo molt Pitchfork o el Mondosonoro, entre d’altres tot i que he de dir que em deixo portar bastant pels articles que van penjant els col·legues de professió per anar descobrint coses noves.

Algú que trobo molt interessant: 

Amb els anys he deixat d’idealitzar o tenir com a referent persones que no conec. Ara trobo més interessant la gent que tinc a prop, de la que puc aprendre o seguir-ne els passos. Amb les que puc parlar. Com a referents, la Carmen Zapata (MiM, Curtcircuit o ASACC) o la Montse Portús (Mercat de Música Viva de Vic), dues dones que porten molts anys a la Indústria de la Música, des de que era un món d’homes, i aquí estan, totes seguim les seves passes. Com a companyes (i amigues) a les que admiro profundament, les mànagers de Catalunya que han aconseguit fer-se un lloc treballant com ningú i aixecant les seves empreses amb amor, empatia i esforç: la Meri Lane de Luup Records, l’Aina Pociello d’Allau Management, la Louise Samon de Hidden Track Records o la Idoia Rueda de Pèrtiga music. Quin orgull, compartir professió amb totes elles.

Seguiu aquestes organitzacions: 

Aquesta crec que és la més difícil. Doncs d’organitzacions que segueixo relacionades amb la meva feina us diria MIM, l’Associació de dones de la Indústria de la Música, que estan fent una feina increïble per visibilitat el paper de la dona a la Indústria i assenyalar el problema de gènere a les feines del sector, la FiM de Vila-seca, per descobrir els grups de música més nous i emergents, Artista o Musa Artista és una associació cultural feminista que genera i difon contingut artístic d'artistes dones i persones no binàries. I finalment no vull deixar de recomanar, el Centre Cultural Albareda, entreu a la web i remeneu que hi fem coses molt interessants, des de concerts, xerrades, cinema documental musical, programes d’acompanyament a grups emergents, tallers, tenim bucs d’assaig i un llarg etcètera que fan d’aquest projecte, un projecte col·lectiu amb el barri de Poble-sec.

Això em manté desperta a la nit: 

He de dir que cada cop soc més diürna i que poques coses em mantenen desperta a la nit. Segurament ara només em mantinc desperta amb una bona sèrie, quan vaig a festivals de música i he d’aguantar per veure algun grup que em fascina a altes hores de la matinada o una bona sessió de música electrònica en alguna sala. De tant en tant (abans era quasi cada setmana) també m’he de mantenir desperta per anar a treballar a algun concert o festival, segurament per això ara prefereixo el dia a la nit.

Articles Interacció: indispensable!

Els articles d’Interacció son molt interessants. És una eina que et permet obrir la mirada més enllà de la teva òrbita. Sovint entrem en un bucle i seguim publicacions que sempre son les mateixes. Tenir a l’abast tants temes de cultura diferents, et permet nodrir-te en més àmbits. Les entrevistes em semblen molt interessants per descobrir gent nova, per exemple.

 ____________________________________________________________________