Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?
L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.
La realitat en què vivim ens urgeix un canvi de model que estarà marcat per la lluita contra el canvi climàtic, un consum conscient i, no cal dir-ho, la incertesa al voltant dels efectes de la Covid-19. Com apunta en aquesta entrevista l’expert José Antonio Donaire, els turistes “no voldran ser còmplices dels problemes (mediambientals, laborals, etc.) que genera el turisme. [...] Anem cap a un nou turisme i ens hi hem d’adaptar ràpidament”.
Mosaic del Pla de l'Os a la Rambla de Barcelona. barcelonaturisme.com
En aquest context, la revista Kult-ur, publicada per la Universitat Jaume i orientada al progrés de la ciència en els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, dedica el monogràfic del seu darrer número a “La pandèmia de COVID-19 i el seu impacte en el turisme en espais urbans”, que es fa ressò de la dicotomia entre les declaracions institucionals en pro d’una agenda de la sostenibilitat i les exigències de revitalització del sector turístic que amenacen d’alterar la redefinició de polítiques.
El monogràfic obre amb una introducció a l’estat de la qüestió – menada pels experts Ernest Cañada, del Centre d’Investigació Alba Sud, especialitzat en turisme responsable, treball just i béns comuns, i Enrique Navarro, director de l’Instituto Universitario de Investigación de Inteligencia e Innovación Turística de la Universitat de Màlaga – que evidencia la vulnerabilitat en què es troben determinats territoris, especialment espais urbans, que han patit processos intensos de turistificació.
L’article “Metamorfosis del turismo y transformaciones urbanas: hacia el desarrollo de un modelo de turismo sostenible” revisa la literatura elaborada al voltant de les transformacions urbanes que s’han produït en ciutats turístiques abans de la pandèmia així com les propostes per a una reactivació a través d’un turisme de proximitat més alineat amb l’Agenda 2030.
Partint del cas de Màlaga com a exemple paradigmàtic, “Los conflictos en los destinos turísticos durante la pandemia de la COVID-19 desde la perspectiva de los movimientos sociales” destaca com els moviments socials han guanyat legitimitat en les seves reivindicacions al model de turistificació amb les conseqüències de la crisi i la necessitat d’impulsar un procés de transformació del turisme. D’altra banda, però, apunta com a partir de certes mesures preses per les autoritats públiques a favor de la reactivació del sector, no es percebria una voluntat real de canvi de model.
Passeig del Born a Palma. visitpalma.com
L’impuls del sector turístico-immobiliari, a l’empara de les polítiques neoliberals, va ser una de les vies que es van adoptar a moltes ciutats per sortir de la crisi financera que va esclatar el 2008. “De casal a hotel boutique al Centre Històric de Palma (2012-2020)” analitza els processos de conversió d’habitatges i immobles en allotjaments turístics i hotels d’alta categoria i la seva rendibilitat com a inversions immobiliàries.
A l’altra cara de la moneda, “El turismo recreativo en la Ciudad de México: perspectivas post-Covid-19” recull pràctiques que apunten a una recuperació basada en el desenvolupament del turisme creatiu i regeneratiu, basat en unes relacions més pròximes entre visitants i habitants i s’exploren experiències culturals més actives i participatives.
En resum, aquest número ens aporta una sèrie de reflexions a contemplar de cara a la recuperació de l’activitat turística a les ciutats, amb unes intencions que ja es fan paleses a la seva editorial: “si resulta impossible pensar el desenvolupament humà contraposant sistemàticament les necessitats de les persones i les necessitats de la naturalesa no humana, també és impensable un turisme que no integre les dimensions d’una vida comunitària i cultural respectuosa amb el medi ambient”.
Podeu consultar i descarregar-vos la revista:
La pandèmia de COVID-19 i el seu impacte en el turisme en espais urbans. (2021). Kul-tur, 8 (15) e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur
_____________________________________________________________________
- 1121 lectures
